Anàlisi de la cartellera: de blockbusters a cinema d'autor
Presentació del col·laborador i breu introducció sobre la situació de la cartellera durant el mes d'agost.
Anàlisi de l'estrena de G.I. Joe, destacant-ne el soroll, els efectes especials i la manca de pretensions més enllà de l'entreteniment.
Discussió sobre la tragicomèdia alemana Mein Führer i la darrera interpretació d'Ulrich Mühe en un relat subversiu sobre Hitler.
Crítica d'Exorcismo en Connecticut i reflexions sobre el gènere de terror i el cinema de Sam Raimi.
Comentari sobre la pel·lícula 'N (Napoleón y yo)' i l'estima dels interlocutors per la comèdia i el cinema francès.
Repàs a 'Mi vida en ruinas', comentaris sobre el remake de Tony Scott i tria de les millors opcions per anar al cine.
En aquesta conversa, s'analitzen les estrenes cinematogràfiques més rellevants de la setmana, des de grans produccions comercials fins a comèdies històriques i cinema de terror. Els interlocutors ofereixen una visió crítica i subjectiva sobre el que val la pena veure aquest agost.
Blockbusters i cinema d'acció
La cartellera presenta títols purament comercials dissenyats per a l'entreteniment estiuenc:
- G.I. Joe: Definida com una "pel·lícula de soroll", destaca pels seus efectes especials i acció constant. Es compara amb la franquícia Transformers en néixer d'una línia de joguines i comptar amb la mateixa productora.
- Asalto al tren Pelham 123: Tot i que ha anat perdent força, se subratlla la interpretació de John Travolta, malgrat el final qüestionable i la direcció "histèrica" de Tony Scott.
Propostes intel·ligents i paròdia històrica
Els comentaristes destaquen dues produccions que s'allunyen de l'acció convencional:
- Mein Führer: Considerada l'aposta intel·ligent de la setmana. Una tragicomèdia que mostra un Hitler vulnerable que necessita classes d'interpretació d'un professor jueu. És el darrer treball de l'actor Ulrich Mühe (La vida dels altres).
- N (Napoleón y yo): Una comèdia francesa que retrata Napoleó en el seu desterrament a l'illa d'Elba des d'una vessant humana i autoparòdica, protagonitzada per Daniel Auteuil.
Terror i comèdia lleugera
- El gènere de terror arriba amb Exorcismo en Connecticut, que segueix els tòpics de les cases encantades i els fets verídics, encara que es critica que prioritzi els efectes especials sobre el suspens real.
- D'altra banda, Mi vida en ruinas es presenta com una comèdia estiuenca ideal per veure "en xancletes", ambientada a Grècia i amb caràcter de coproducció espanyola.
"Aquesta és l'aposta intel·ligent de la setmana, aquella pel·lícula que necessitàvem."

