Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2009
Subscriu-te
El Comerç i la Candidatura Tarragona 2016
Repàs de personatges històrics que han passat per Tarragona i introducció de l’espai radiofònic.
Explicació de la dedicació setmanal a la candidatura de Tarragona a Capital Europea de la Cultura 2016 i salutació a Teresa León.
Teresa León descriu els suports rebuts (l’Alguer, ajuntaments, entitats, botigues) i com adherir-se a través de tarragona2017.org.
Anunci de pròximes tertúlies (cultura de la pau) i incorporació dels representants del comerç per parlar del Dia del Comerç.
Presentació de Jordi Figueres, Joan Anton i Neus Moncosí com a veus dels comerços de Tarragona.
Discussió sobre les obligacions dels botiguers, ús de l’anagrama i beneficis per a la difusió de la candidatura.
Reflexions sobre el paper dels comerciants com a guia i font d’informació per a locals i visitants.
Joan Anton explica la publicació de rutes, plànols i la participació en fires per promocionar la ciutat.
Debat sobre la manca de rètols i visibilitat de diferents zones comercials i patrimonials de Tarragona.
Anàlisi de carències en pàrquings, mercat municipal, Teatre Romà i altres espais, i peticions a les administracions.
Crítiques a la falta de coordinació institucional i propostes de millora d’infraestructures per reforçar la candidatura.
Compromís dels comerciants per recollir adhesions i mobilitzar la ciutadania i tot Catalunya al voltant de la candidatura.
Importància de coordinar esforços entre col·lectius, evitar protagonismes i treballar conjuntament per impulsar el projecte.
Agraïments finals, constatació de les ganes de treball col·laboratiu i tancament del programa amb invitació a futures trobades.
La Candidatura de Tarragona a la Capitalitat Cultural
En aquesta edició del programa, es destaca l'avenç de la candidatura de Tarragona 2016 com a Capital Europea de la Cultura. Teresa León, tècnica de l'oficina de la candidatura, informa sobre les noves adhesions estratègiques:
- Adhesió formal de la ciutat de l'Alguer.
- Suport d'institucions com el Parlament de Catalunya, ajuntaments i entitats cíviques.
- Signatura d'un conveni clau amb les associacions de comerciants de la ciutat.
El Paper dels Comerciants com a Informadors
Els representants del sector comercial subratllen que les botigues de proximitat no només venen productes, sinó que actuen com a punts d'informació turística i ambaixadors de la ciutat:
- El comerç és el sector amb més contacte directe amb els visitants i els ciutadans.
- S'utilitzarà l'anagrama de la candidatura en la correspondència i la imatge corporativa de les botigues.
- Entitats com la T de Tarragona ja distribueixen plànols i revistes especialitzades (Tarragona Shopping) en diversos idiomes per promocionar la ruta romana i el comerç local.
Reptes i Crítiques del Model de Ciutat
Tot i l'entusiasme per la candidatura, els convidats expressen un fort sentit de l'autocrítica i assenyalen mancances estructurals que cal resoldre per ser una capital de referència:
- Senyalització deficient: Existeix una gran dificultat per als turistes a l'hora de trobar monuments o eixos comercials a peu.
- Infraestructures i Aparcament: Es reclama la millora dels accessos de l'AVE i la solució definitiva als parkings del mercat central i zones com el carrer Ibiza.
- Urbanisme: Critiquen la sensació que molts projectes (Mercat, Teatre Romà, Plaça de Braus) queden sempre "a mitges".
"Tarragona ha de treballar molt més en infraestructures; no pot ser que la ciutat volguó ser capital europea i tingui tantes assignatures pendents."
La Necessitat de Cooperació i Unitat
Un dels punts més debatuts és la falta de cohesió entre els diferents col·lectius de la ciutat. Els ponents coincideixen en què:
- 1 Cal superar el model de "capelletes" (grups que treballen aïllats).
- 2 Es necessita una gestió coordinada entre Ajuntament, Generalitat i entitats privades.
- 3 La comunicació cap al ciutadà sobre el projecte 2016 encara és massa feble.
Finalment, es fa una crida a l'acció directa: menys reunions i més treball executiu per aprofitar l'oportunitat històrica que representa el 2016, més enllà de si s'obté el títol o no, pel benefici de la transformació urbana.