ZY SEMPRE NASTIC 2010-06-07
Moment crític per al Gimnàstic de Tarragona El programa d'avui se centra en la situació d'extrema urgència que viu el Nàstic, que diumenge vinent es jugarà la permanència a la Segona Divisió A davant l'Elx. El club i l'entorn fan una crida massiva per convertir el Nou Estadi en una olla de pressió i evitar el descens a la Segona B. Iniciatives per omplir l'estadi El director general del club, Lluís Fàbregas, ha presentat la campanya "Tots som Nàstic" per assegurar l'assistència de 12.000 espectadors: • Els socis podran retirar dues entrades gratuïtes per als seus acompanyants. • Preus populars per a no socis: gols a 5 €, preferent a 10 € i tribuna a 20 €. • Organització d'una marea grana que sortirà a les 16:00 h des de l'hotel Imperial Tàrraco per acompanyar l'autobús de l'equip a peu. • Animació especial amb mosaic, 1.000 trompetes i actuacions musicals dels Cat Rock i The Glosters. Anàlisi esportiva amb Xavi Bartolo El segon entrenador, Xavi Bartolo, ha analitzat la davallada de l'equip després de sumar només 1 punt dels darrers 18 possibles: "L'equip ha rebut diverses clatellades consecutives. Quan teníem 47 punts, tots vam donar la permanència per feta i potser ens vam relaxar." • Factor mental: Bartolo subratlla que la plantilla té experiència i veterans com Mingo, Campano o José Mari que han de fer un pas endavant. • L'Elx com a rival: Malgrat que l'Elx no es juga res, el cos tècnic adverteix que no serà un partit fàcil i que cal evitar les errades defensives greus dels darrers enfrontaments. Actualitat econòmica i institucional El programa també ha tractat la tisorada econòmica de l'Ajuntament de Tarragona: • La subvenció municipal es reduirà de 900.000 € a 600.000 € anuals. • Es proposa un conveni a 10 anys per donar estabilitat i permetre al club eixugar part del seu deute històric. • El conseller Jordi Virgili veu aquesta mesura com un repte per millorar la gestió i començar un projecte més sostenible. Participació de l'afició S'han llegit nombrosos missatges d'aficionats i exjugadors (com Gerard Escoda o Diego Torres) demanant unitat. La consigna és clara: carregar-se de positivisme, penjar senyeres als balcons i no xiular l'equip malgrat els nervis.

