La Muralla de Tarragona: Història, Mites i Recerca
Teresa León presenta, com cada dijous, l’espai dedicat a la candidatura Tarragona 2016 i introdueix els experts que parlaran del patrimoni cultural de la ciutat, anunciant avui el tema de la muralla romana.
S’entrevista Joan Menchon, arqueòleg municipal, i es fa la introducció al seu llibre ‘La muralla romana de Tarragona: Una aproximació’, amb què ha guanyat el Premi Memorial Josep Barberà i Ferraz.
Es repassen els arguments historiogràfics i les evidències arqueològiques que refuten la hipòtesi ibèrica i confirmen l’origen romà de la muralla, des de primers estudis del segle XX fins a excavacions recents.
S’assenyala que la primera fase de la muralla (c. 200 aC) és la més antiga fora de la península Itàlica i es destaquen elements com la porta de mig punt i el rellotge de Minerva.
S’explica l’evolució de la muralla des de modificacions medievals (torres templeres) fins als reforços artillars, les demolicions del segle XIX per l’artilleria de foc i les subhastes durant la desamortització.
Menchon detalla les tècniques de construcció (sòc megalític, carreus en sec, farciment amb toves i tubots) i reflexiona sobre la relació entre la muralla i la vida urbana actual, reivindicant-ne la conservació i el seu paper cívic.
Exploració del Patrimoni: La Muralla de Tàrraco
En aquest episodi del magazín de Tarragona Ràdio, s'aprofundeix en la importància històrica i arquitectònica de la muralla romana de Tarragona, comptant amb la presència de l'arqueòleg municipal Joan Menchon, autor de l'estudi "La muralla romana de Tarragona: un aproximació".
El Debat sobre l'Origen
Un dels punts clau de la conversa és el tancament del debat científic sobre l'antiguitat de la muralla. Tot i que històricament certs corrents van defensar un origen ibèric per donar més pedigree a la ciutat, les proves arqueològiques són concloents:
- Es tracta de la muralla romana més antiga fora de la península itàlica (datada entorn del 200 aC).
- Conté elements monumentals únics com la Torre de Minerva, amb el relleu i el grafiti llatí més antics de l'occident romà.
- La seva construcció megalítica (amb pedres de grans dimensions) va alimentar mites sobre éssers mitològics o civilitzacions desaparegudes, però l'arqueologia confirma l'autoria romana i el seu ús pràctic.
Tècniques de Construcció i Recerca Científica
Menchon detalla la complexitat tècnica de l'estructura, destacant l'ús de les toves (adobes o tubots) per omplir l'espai entre paraments de pedra:
"L'arqueologia a vegades és un 10% d'excavació i un 90% d'investigació d'arxiu o de laboratori."
- Estudi de materials: L'anàlisi de les toves permet trobar restes orgàniques com pòl·lens, llavors i ossos que ajuden a reconstruir l'ecologia i l'alimentació de l'època.
- Origen de la pedra: La majoria del material prové de pedreres locals com la del Mèdol, la Sabinosa o el Llorito.
Un Monument Viu
La muralla no es veu només com una ruïna, sinó com un ésser viu integrat en la trama urbana:
- Simbiosi urbana: Hi ha cases particulars i edificis institucionals que aprofiten l'estructura de la muralla com a paret de tancament o espai habitable.
- Evolució històrica: Des de la seva funció militar original fins al seu intent de subhasta pública el 1870, la muralla ha sobreviscut a guerres (com la del Francès) i canvis d'ús, convertint-se avui en un espai cultural i social clau per a la candidatura de Tarragona com a Capital de la Cultura Europea 2016.

