Títol i resum generats per IA

Història i futur del teatre a Tarragona i la capitalitat cultural

0:00Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio18:59
Compartir
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
FacebookWhatsAppX.comDescarregar
Seccions
6 seccions · 18:59
01
Introducció a Tarragona 2016
0:00 — 0:55

Presentació de la secció setmanal dedicada a la candidatura de Tarragona com a capital de la cultura europea, amb la tècnica Teresa León.

0:00
02
L'Escola Municipal d'Art Dramàtic
0:56 — 3:38

Joan Cavallé recorda la història de l'escola de teatre de la ciutat (EMAT), els seus professors il·lustres i el seu tancament als anys 80.

0:56
03
El repte de la formació teatral
3:39 — 8:23

Debat sobre la necessitat de descentralitzar la formació en arts escèniques de Barcelona i el paper que hauria de jugar la Generalitat i la Diputació.

3:39
04
Grups de teatre i tradició local
8:24 — 12:02

Repàs de les diverses línies teatrals de la ciutat, des de l'aula de teatre de la URV fins a companyies com Zalata, Trono Villegas i l'activitat a la Universitat Laboral.

8:24
05
La paradoxa del públic i els actors
12:03 — 15:40

Cavallé analitza com a Tarragona hi ha més persones involucrades en la creació teatral que no pas públic estable que assisteix a les sales.

12:03
06
Reconeixement a Joan Cavallé
15:41 — 18:58

Felicitació a Joan Cavallé pel Premi de la Crítica Serra d'Or i reflexió sobre el valor dels premis literaris en la carrera d'un autor.

15:41
Seccions generades automàticament

El teatre a Tarragona: Entre la tradició i la formació

En el marc de la candidatura de Tarragona com a Capital de la Cultura Europea 2016, l'espai radiofònic repassa l'estat actual i la història de les arts escèniques a la ciutat amb Joan Cavallé, coordinador de la candidatura i dramaturg. La conversa destaca la riquesa del teatre amateur i la necessitat de professionalització.

L'enigma de l'Escola Municipal d'Art Dramàtic (EMAT)

Es recorda amb nostàlgia la creació de l'escola l'any 1979, un referent que va formar actors i directors de renom com Oriol Grau o Magda Puyo. Segons els interlocutors:

  • L'escola va tancar a finals dels 80 per motius econòmics i de gestió municipal.
  • Existeix una mancança històrica d'un centre professional homologat fora de Barcelona.
  • Es reivindica que la Generalitat de Catalunya hauria d'assumir les competències de formació artística per descentralitzar l'oferta de l'Institut del Teatre.

Dinàmiques de producció i públic

Cavallé exposa una hipòtesi curiosa sobre la relació entre els creadors i els espectadors a la ciutat:

  • Paradoxa del públic: A Tarragona hi ha possiblement més gent fent teatre (assajant, actuant en grups amateurs) que no pas assistint-hi com a públic estable.
  • El públic regular es xifra al voltant de les 250 persones, una xifra que contrasta amb la vitalitat dels nombrosos grups de la ciutat.

Reconeixement a la trajectòria

L'entrevista conclou celebrant el reconeixement de Joan Cavallé amb el Premi de la Crítica Serra d'Or. L'autor, amb modèstia, relativitza el premi però n'agraeix el valor per a la difusió de l'obra:

"Els premis són manifestacions de l'opinió d'unes persones; són útils per a la difusió, però no per fer-te creure que ets la pera llimonera."

Es destaca la importància de tenir autors d'aquest nivell vinculats directament al teixit cultural tarragoní.

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament