Un quart de català: Drets lingüístics i l'actualitat editorial
Introducció del programa: repàs d’actualitat, greuges, novetats musicals, editorials i informàtiques.
Presentació i posada de la cançó "Cremar la ciutat", del disc homònim recentment localitzat.
Resum dels tres subinformes sobre les 500 disposicions impositives en castellà, la comparativa de webs oficials multilingües i el reconeixement lingüístic a l’espai Schengen.
Les Illes Balears poden veure tots els canals de TV3.cat i crida de voluntaris per al projecte Voluntariat per la Llengua a Tarragona.
Sony/PlayStation estudia doblar videojocs al català després de l’escletxa oberta per la llei de cinema catalana.
Llançament de la web alquiosc.cat amb revistes digitals gratuïtes i presentació de noves capçaleres de motor (Grupo Alesport) i de terminologia (Terminàlia, IEC).
Una dona és encausada per parlar en català amb la Guàrdia Civil i perd el vol cap a l’Alguer.
Estudiant de postgrau a la URV no pot fer l’examen en català i es veu obligada a presentar un treball alternatiu.
La Comissió Europea elimina l’única plaça de traductor de català i l’incrementa de traductors de castellà.
Conversa sobre la ranchera paròdica d’Oregón TV i tancament amb reflexió sobre el dret a queixar-se i anunci de la pròxima cita.
L'anomalia espanyola i la repressió lingüística
En aquesta edició del programa, s'analitza l'informe de la Plataforma per la Llengua titulat L'anomalia espanyola en el tractament lingüístic. Aquest estudi destaca diversos punts crítics sobre la situació del català:
- Imposició normativa: Existeixen més de 500 disposicions que obliguen a l'ús del castellà en àmbits com l'administració, l'etiquetatge farmacèutic i el consum, mentre que en català només existeix la Llei de Consum.
- Absència digital: Espanya és l'únic estat plurilingüe de la Unió Europea que no utilitza totes les seves llengües oficials a les webs de les principals institucions (Govern, Parlament, Exèrcit).
- Oficialitat europea: Malgrat que el català té 9 milions de parlants (el 17% de la població estatal), l'Estat no n'ha sol·licitat l'oficialitat a Europa, a diferència d'altres països amb poblacions molt menors.
"El català és la novena llengua en nombre de població a la Unió Europea, però no es pot utilitzar amb normalitat a les institucions perquè l'Estat no ho ha demanat."
Bones notícies en l'àmbit multimèdia
Malgrat els greuges, l'espai destaca avenços significatius:
- Reciprocitat televisiva: Des de fa una setmana, els ciutadans de les Illes Balears ja poden sintonitzar tots els canals digitals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals gràcies a un acord centrat en la versió TV3.cat.
- Videojocs: La multinacional Sony es planteja començar a doblar videojocs al català per a la PlayStation, reconeixent el potencial econòmic d'un mercat de milions de parlants.
Novetats en el món de les revistes i el Nyiguinyogui
Es presenten noves iniciatives editorials que reforcen la presència de la llengua en sectors especialitzats:
- elquiosc.cat: Una plataforma on es poden consultar gratuïtament (o comprar a preu reduït) més de 50 revistes en format digital amb un visualitzador avançat.
- Noves capçaleres: La presentació de la revista Cotxes (primera del sector del motor en català) i de Terminàlia, la revista de la Societat Catalana de Terminologia dirigida a especialistes.
Secció Nyiguinyogui: Casos de discriminació
L'episodi tanca amb la denúncia de fets reals on s'ha vulnerat el dret a usar la llengua:
- Un incident a l'aeroport de Girona on una dona ha acabat a judici per parlar en català a la Guàrdia Civil arran d'una discussió per un pot de laca.
- Una estudiant de postgrau de la Universitat Rovira i Virgili a qui se li va impedir realitzar un examen en català, obligant-la a fer un treball alternatiu.
- La supressió de l'única plaça de traductor de català a la Comissió Europea per part de Brussel·les.

