La Guerra Civil a través del cartellisme al CaixaForum
El locutor explica per què dediquen una segona part a les activitats del Caixa Fòrum i presenta el convidat i el tema de la sèrie de conferències.
S’exposa el títol, les dates i la coordinació de Josep Maria Soler, i es contextualitza el cicle iniciat amb Paul Preston i la gran visita guiada final.
Soler comenta la primera conferència celebrada el 4 de novembre sobre el trauma revolucionari i descriu la reacció entusiasta i la participació del públic, especialment jove.
S’anuncien les pròximes xerrades: avui sobre propaganda i partits polítics i dijous vinent sobre fets bèl·lics i batalles, sempre des de la perspectiva del cartellisme.
Discussió sobre l’organització de la propaganda de la Generalitat, la seva singularitat respecte als aparells nazis i estalinistes, i la importància històrica d’aquest comissariat.
Explicació de l’aparició del cartellisme a finals del XIX a Barcelona, la contribució d’artistes com Fonseré, Casas o Miró, i la seva relació amb l’Exposició de 1888.
Detall dels formats, paleta de colors, normatives de mida i la participació del sindicat de dibuixants. Es parla també de l’anonimat revolucionari i la seva posterior valoració.
Presentació de la sortida del 27 de novembre per visitar els espais de la Batalla de l’Ebre, organitzada pel Memorial Democràtic i amb recorregut per Corbera, Pirell de Brai, La Fatarella i altres llocs.
Anàlisi del cartellisme com a eina històrica
L'entrevista amb l'historiador i catedràtic Josep Maria Solé i Sabater explora el cicle de conferències organitzat al CaixaForum sobre la Guerra Civil espanyola analitzada a través dels cartells. Aquesta aproximació permet entendre el conflicte des d'una vessant visual, emocional i propagandística, més enllà dels textos científics tradicionals.
Punts clau de la propaganda visual
- Impacte emocional: El cartellisme s'utilitzava per generar entusiasme, odi a l'adversari o estímul patriòtic. Segons l'artista Carles Fonseré, els cartells eren "esclats de vida i revolució" que sortien dels murs.
- Catalunya com a centre creatiu: Barcelona va ser el nucli principal de producció gràfica gràcies al seu potent sindicat de dibuixants i una indústria gràfica avançada. De fet, bona part dels cartells del bàndol franquista també van ser fets per artistes catalans que es van passar de bàndol.
- Evolució del missatge: Les temàtiques dels cartells van variar segons el curs de la guerra, passant de la revolució inicial a temes de salut pública (malalties venèries) o crides desesperades a les batalles finals.
Organització del cicle i activitats
"Els cartells donen la possibilitat a un públic no versat de comprendre la guerra, perquè l'entusiasme i les idees li entren pels ulls."
- 1 Conferència sobre propaganda i partits: Anàlisi del paper del Comissariat de Propaganda de la Generalitat, un organisme pioner que fins i tot va ser copiat pel govern de la República.
- 2 Fets bèl·lics i batalles: Sessió dedicada a com es va mobilitzar la població per anar al front a través de la imatge.
- 3 Visita guiada als espais de la Batalla de l'Ebre: El cicle culminarà el 27 de novembre amb una sortida sobre el terreny a la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.
L'interès de les noves generacions
Solé i Sabater destaca que, mentre que la generació dels fills va viure el silenci per por o misèria política, els nets mostren un interès renovat i lliure de prejudicis per conèixer la veritat del que va passar, omplint les sales de conferències de públic jove i universitari.

