Descobrint la Tarragona medieval i la candidatura cultural
Presentació de la secció setmanal dedicada a l'aspiració de Tarragona per ser capital cultural europea, incidint en el seu patrimoni material i immaterial.
Maria Bonet Donado explica com l'urbanisme medieval de la Part Alta es va planificar sobre les estructures romanes, conservant-se millor que en altres ciutats.
Anàlisi de per què el passat medieval ha estat menystingut i el paper central de l'Arcabisbat en l'organització del territori.
Debat sobre les tensions econòmiques per la construcció de la muralla medieval i el subministrament d'aigua entre el poder eclesiàstic i els burgesos.
Descripció del període entre els segles IV i XII, marcat pel creixement de Barcelona, l'arribada dels musulmans i el caràcter de 'terra de ningú' de Tarragona.
L'expansió cristiana i la restauració de la seu arquebisbal com a model de centralització de poder i motor de rendes per a la construcció de la catedral.
Exemples de com es reaprofitaven materials del carrer i les voltes del circ romà per fer cases, davant la falta de recursos i subvencions de l'època.
Exploració del vessant lúdic de la societat medieval, el paper dels gremis en les festes i la concepció de la plaça de la Font com a espai comú.
Actualització sobre el procés de la candidatura a Capital Cultural Europea, les adhesions rebudes i la propera presentació del projecte.
El llegat medieval de Tarragona: Un tresor a l'ombra de Tàrraco
En aquesta conversa s'explora el ric patrimoni medieval de Tarragona, un actiu sovint eclipsat per la monumentalitat del passat romà, però que constitueix l'autèntica estructura de l'actual Part Alta. La professora i historiadora Maria Bonet Donado destaca que la ciutat medieval no va ser un període d'atonia, sinó una època de gran dinamisme polític i urbanístic.
La continuïtat històrica i l'urbanisme
- Construcció sobre el romà: La ciutat medieval es va edificar literalment damunt de les estructures romanes, reaprofitant materials i espais (com les voltes del circ transformades en habitatges).
- Estructura de barris: Es conserven clarament tres sectors: la ciutat eclesiàstica a la part superior, el centre de creixement del segle XII i XIII (Carrer Major, Cavallers) i l'eixample de la Plaça de la Font.
- Conservació excepcional: A diferència d'altres ciutats catalanes com Lleida, Tarragona manté gairebé intacte el seu traçat medieval i el perímetre de les seves muralles.
Els eixos de poder i la vida quotidiana
"Cada generació construeix sobre les espatlles dels anteriors."
- L'Arcabisbat: Com a senyor de la ciutat i el camp, va ser el motor d'infraestructures, tot i que sovint va xocar amb la creixent municipalitat per les despeses de defensa i l'abastament d'aigua.
- Una societat comunitària: La vida quotidiana estava marcada per una forta solidaritat veïnal i unes ganes constants de festa i celebració lúdica, amb els gremis (com els boters) com a protagonistes del teixit associatiu.
La candidatura Tarragona 2016
L'espai també serveix per impulsar la candidatura de Tarragona com a Capital de la Cultura Europea 2016, destacant la importància de les adhesions ciutadanes (que ja superen les 25.000) de cara a la presentació del projecte el proper 11 de juliol.

