Història i vivències de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona
Javier Llobé presenta 'Allà baix', un recull sobre l'Hospital Joan XXIII, destacant-lo com un centre pioner a l'Estat amb personal jerarquitzat.
L'autor explica que el títol prové de la forma popular de referir-se a l'hospital per la seva antiga llunyania i situació geogràfica a Tarragona.
L'autor detalla que el llibre abasta el període 1967-2009 i neix d'una voluntat personal de narrar la seva experiència com a cap de pediatria.
Es ressalta la importància de l'hospital com l'empresa més gran de la província i el seu vincle emocional amb els milers de persones que hi han nascut.
El llibre descriu la complexitat tècnica del centre, les seves sensacions sensorials i anècdotes com el moviment de l'estructura de l'edifici.
Una crònica personal sobre l'hospital "d'allà baix"
En aquesta conversa amb el metge i autor Javier Llobé (també referit com a Llué), es presenta el llibre Allà baix, una obra que recull l'evolució de l'Hospital Joan XXIII des de la seva fundació el 1967 fins a l'any 2009. Més que un llibre d'història acadèmica, l'autor el defineix com un recull d'experiències personals i etnogràfiques d'una institució clau per a Tarragona.
Origen i singularitats de la institució
L'hospital va ser un centre pioner a l'Estat espanyol per diversos motius:
- Jerarquització de serveis: Va ser el primer hospital general de la Seguretat Social on tot el personal mèdic era de plantilla i treballava a jornada completa.
- Ubicació geogràfica: El títol del llibre fa referència a l'expressió popular tarragonina "allà baix", ja que el centre es va construir en una zona que en el seu moment estava allunyada del nucli urbà, a diferència d'altres hospitals que solien situar-se en turons.
- Complexitat mèdica: Es destaca com un dels centres més complexos de Catalunya, amb nombroses especialitats fora de l'àmbit de Barcelona.
Estructura i contingut de l'obra
El llibre no segueix una cronologia convencional, sinó que utilitza una estructura simbòlica:
- Està organitzat segons les hores canòniques (prima, tèrtia, sexta, nona), relacionant el pas del temps en un dia amb la història de l'hospital.
- L'autor hi inclou detalls sensorials, parlant d'olors i sons, i fins i tot d'anècdotes estructurals sobre el moviment de l'edifici als anys 80.
"No és un llibre subvencionat per l'oficialitat, sinó un recull personal de detalls, incidències i experiències viscudes."
Un llibre per a la identitat tarragonina
Llobé subratlla que és un llibre escrit per i per a la gent de Tarragona. L'hospital no és només l'empresa més gran de la província, sinó un lloc on han nascut més de 80.000 tarragonins, fet que crea un lligam emocional i identitari molt fort amb la ciutadania.

