Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2011. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1229 episodis
RSS

episodis

1-12 de 1228
  • 3h 25min

    Diada Castellera de Sant Magí 2011: Crònica i Èxits

    Resum de la Diada de Sant Magí 2011 Retransmissió completa de la Diada Castellera de Sant Magí des de la Plaça de les Cols de Tarragona. Una jornada històrica marcada per l'altíssim nivell de les colles tarragonines i la consecució de fites que feia anys que no es veien a la ciutat. Els Èxits de les Colles Grans • La Colla Jove Xiquets de Tarragona ha estat la gran protagonista en assolir la tripleta màgica (5 de 8, 3 de 9 amb folre i 4 de 9 amb folre) després de 16 anys sense aconseguir-ho en aquesta diada. El 4 de 9 ha estat especialment celebrat per la seva solvència. • Els Xiquets de Tarragona han superat un inici incert i amb canvis d'estratègia d'última hora per acabar signant una actuació de gala amb el 4 de 8, un treballat 3 de 9 amb folre i el 5 de 8 final. Les Colles del Serrallo i de Sant Pere i Sant Pau • Els Xiquets del Serrallo han completat la millor actuació de la seva temporada amb tres castells de la gamma alta de 7: el 4 de 7 amb pilar, el 5 de 7 i el 3 de 7 amb pilar. • Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han viscut una jornada de clarobscurs; tot i estrenar el 4 de 7 amb l'agulla, han deixat intents desmuntats de 5 de 7 i una caiguda final de 2 de 7. "Avui hem segellat una ferida i la colla ho necessitava; és l'inici d'un setembre fabulós." — Roger Peiró, cap de colla dels Xiquets de Tarragona. Conclusions de la Jornada La diada ha servit com un autèntic punt d'inflexió per al món casteller tarragoní, demostrant que el nivell actual permet encarar la temporada de Santa Tecla amb aspiracions de gamma extra. Malgrat la calor intensa i la durada de més de tres hores, la plaça ha vibrat amb un Sant Magí sense gairebé caigudes i castells de màxima dificultat.

  • 25'

    Tarragona, seu dels Jocs Mediterranis 2017

    Tarragona triomfa a Mersin L'assemblea del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis, reunida a la ciutat turca de Mersin, ha escollit Tarragona com a seu de la XVIII edició dels jocs l'any 2017. La candidatura tarragonina s'ha imposat a l'egípcia Alexandria en una votació ajustada que ha desfermat l'eufòria entre la delegació catalana. Resultats de la votació • Tarragona ha obtingut la majoria absoluta amb 36 vots. • Alexandria ha quedat en segona posició amb 31 vots. • La victòria s'ha certificat en la primera ronda de votacions, tal com preveien els analistes de la candidatura. Declaracions dels protagonistes L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, visiblement emocionat, ha destacat la importància del moment: "L'única paraula és gràcies. Gràcies als tarragonins, a les institucions i als membres que ens han votat. Farem els millors Jocs de la història." Per la seva banda, l'atleta Natàlia Rodríguez i el vicepresident de la candidatura, Pere Valls, han expressat la seva satisfacció després de 12 anys de somnis i esforços. Se subratlla que aquest projecte no és només de la ciutat, sinó de tot el territori, amb la implicació de nombroses subseus. Impacte econòmic i infraestructures En un context de crisi econòmica, s'espera que els Jocs siguin un motor de dinamització: • Es preveu l'impuls d'infraestructures clau com el Palau d'Esports i l'estadi nàutic. • L'esdeveniment ha de servir per finalitzar projectes territorials aturats (estacions, autovies). • Es busca posicionar de nou Tarragona al mapa del món al costat de referents com la Costa Daurada o el patrimoni de la humanitat de la UNESCO.

  • 26'

    Balanç de sis mesos de mandat amb Josep Fèlix Ballesteros

    Balanç del Segon Mandat i Situació Econòmica L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, analitza els primers sis mesos del seu segon mandat municipal, un període definit per l'austeritat i l'impacte de la crisi econòmica. Tot i les dificultats, destaca dues fites històriques per al futur de la ciutat: • La designació de Tarragona com a seu dels Jocs del Mediterrani 2017. • El reconeixement de la prioritat del Corredor del Mediterrani per part de la Unió Europea. Projectes Estratègics i Infraestructures Els Jocs del Mediterrani i el Corredor Ferroviari L'alcalde subratlla que l'objectiu immediat és constituir el comitè organitzador dels llocs abans del març, esperant la definició del nou govern estatal. Sobre el Corredor del Mediterrani, es planteja l'adopció provisional del tercer fil (tercer rail) per garantir la competitivitat del Port i la indústria química, sempre que no hipotequi el projecte definitiu de la línia Reus-Roda ni la façana marítima. "El producte interior brut de l'àrea d'influència del Corredor es podria multiplicar per 1,7; és gairebé duplicar la riquesa del territori." Relació amb el Govern Central S'ha establert un guió de prioritats amb el diputat Alejandro Fernández per presentar al futur govern del PP, incloent: • El Museu Nacional Arqueològic i la reforma del Mercat Central. • L'impuls definitiu a la variant A-27 i la millora de la façana marítima. El Pressupost del 2012 i Gestió Municipal Els comptes per a l'any vinent seran molt restrictius, amb una reducció d'ingressos d'entre 11 i 13 milions d'euros. Les prioritats absolutes seran les polítiques socials, l'educació i la promoció econòmica. Mesures d'Ajust i Personal • Reducció de despeses de personal: Eliminació d'hores extres i ajustos en productivitats. • Optimització de les empreses municipals: Pla de viabilitat per a l'AMT per reduir un dèficit de més de 3 milions. • Cultura i Festes: Reducció de subvencions no essencials i retorn al model de voluntariat per a algunes activitats. Equipaments i Futur Polític Finalment, l'alcalde confirma que el Teatre Tarragona obrirà a principis de 2012 i que les obres de la Tabacalera i la comissaria de la Guàrdia Urbana es reprendran amb normalitat després de problemes amb les constructores. En clau interna del PSC, Ballesteros aposta per un congrés amb "debat intens" per definir una línia programàtica Clara per a Catalunya.

  • 24'

    El futur del Consell Esportiu del Tarragonès

    Presentació i Estructura de l'Organisme En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Raül Font i Pere Valls, president i vicepresident del Consell Esportiu del Tarragonès, expliquen la renovació del seu mandat i la naturalesa d'aquesta institució. Malgrat el que molts pensen, no és un apèndix del Consell Comarcal, sinó un organisme autònom amb una assemblea formada per representants de centres educatius, clubs, ajuntaments i federacions. Filosofia: Esport per a Tothom La missió principal del Consell és el foment de l'esport escolar i de base, centrant-se en l'activitat no federada i no competitiva. L'objectiu és que absolutament tothom tingui accés a l'exercici físic: • Es prioritza la participació per sobre de la competició en edats primerenques. • Es fomenta el concepte d'esport-salut i qualitat de vida. • S'aposta per disciplines variades per evitar la superespecialització precoç. Èxits i Creixement • En els darrers quatre anys, la participació ha passat d'11.000 a 22.000 infants i joves. • L'esport femení ja representa prop del 37% dels participants. • El Consell s'ha convertit en un referent provincial en esport per a persones amb discapacitat i en la organització de finals a nivell de Catalunya. Noves Línies de Recerca i Formació A banda de l'activitat física, el Consell té una forta vessant acadèmica i de suport: • Formació del professorat: Supleixen la manca d'un INEF a la província organitzant cursos de reciclatge amb la URV. • Investigació: Convoquen biennalment una beca d'investigació esportiva i premis per a treballs de recerca de Batxillerat. • Esports minoritaris: Promoció de les bitlles catalanes, curses d'orientació i escacs. Reptes per al Nou Mandat "Ens falla una anella en la cadena de l'esport: quan els joves arriben a primer de Batxillerat, deixen de fer esport." Per al període 2012-2015, els objectius clau són: L'abandonament adolescent: Cercar sinergies amb les federacions per facilitar el trànsit de l'esport escolar al federat i evitar que els joves de 16-17 anys deixin l'activitat. Esport i Gent Gran: Col·laborar amb el Departament de Sanitat per planificar activitats per a jubilats (caminades populars) amb l'objectiu de prevenir malalties com la diabetis. Equilibri territorial: Continuar ajudant els municipis petits de l'interior que no tenen la capacitat organitzativa dels pobles de costa.

  • 12'

    Tots els detalls del llibre conmemoratiu dels 125 anys del Nàstic

    Presentació del llibre "Gimnàstic 125 anys fent història" L'historiador i periodista Enric Pujol ens presenta la publicació definitiva sobre el Club Gimnàstic de Tarragona, una obra de luxe editada per Arola Editors que commemora el segle i quart d'existència de l'entitat (1886-2011). Característiques de l'obra El llibre destaca per la seva gran qualitat documental i gràfica: * Conté unes 1.250 fotografies, de les quals el 70% són inèdites. * S'han corregit dades històriques gràcies a l'accés a l'arxiu municipal de Tarragona, recuperant documents del club que es creien perduts des de 1970. * Inclou una part estadística exhaustiva amb alineacions, àrbitres i dades de cada partit oficial des de l'any 1917. Estructura del contingut El volum s'organitza en diversos blocs temàtics: 1. Context històric: L'evolució de la ciutat de Tarragona lligada al club. 2. El Club: El nucli central de l'entitat i la seva fundació. 3. Les seccions: 17 capítols dedicats a les diferents disciplines, des de la boxa o l'esgrima fins al futbol salle. 4. Estadístiques i juntes: Un recull fidel de tots els presidents i directius. Situació actual i futur de l'entitat Durant l'entrevista es reflexiona sobre la salut del club. Més enllà de la situació econòmica de l'Agrupació Esportiva (centrada en el futbol), el club social presenta números blaus i una activitat amateur molt viva. "És la història més realista i més fidedigna que s'ha fet fins ara del club, reescrivint-ne els seus orígens." L'obra, amb un preu de 60 euros (subvencionat per diverses institucions), es postula com el regal ideal per a aquest Nadal per a qualsevol aficionat grana.

  • 15'

    Gerba Mojio a Míster International 2011

    Un tarragoní camí de l'èxit a Tailàndia El model tarragoní Gerba Mojio empren un viatge decisiu cap a Bangkok per participar en el certamen de Míster International World, un dels esdeveniments amb més prestigi dins la moda masculina professional. Amb només 22 anys, Mojio representa Espanya després d'una sòlida trajectòria que va començar als 16 anys. Trajectòria i experiència professional La carrera de Gerba ha estat marcada per una evolució constant i fites rellevants: - Guanyador de Míster Tarragona 2008 i representant de Míster Espanya 2009. - Ha estat finalista en certàmens com Guapo de España i Caballero España. - Ha treballat per a marques d'abast global, destacant la seva feina per a l'escuderia Ferrari en el seu catàleg internacional. El repte de Bangkok: Míster International Aquest certamen internacional reuneix 50 participants de tot el món en una convivència de 15 dies on s'avalua més que la imatge física: - Avaluació constant: Els jutges observen el comportament diari, l'alimentació i la relació amb els companys. - Identitat cultural: Un dels requisits és desfilar amb el vestit típic, que en el seu cas serà d'inspiració torera. - Exigència personal: Mojio destaca la importància de mantenir el cap fred i una disciplina estricta en un entorn altament competitiu. "Aquests concursos serveixen per fer l'experiència, fer contactes i intentar treballar en aquest món, no perquè et diguin que ets guapo o no, sinó per intentar treballar." Preparació i expectatives Gerba combina la seva feina al gimnàs familiar amb entrenaments diaris per mantenir-se en forma. Tot i el respecte que li genera viatjar sol a un país desconegut i la barrera de l'idioma amb altres països, afronta la gran final del 17 de desembre amb il·lusió i la samarreta del Nàstic a la maleta com a record de la seva ciutat.

  • 12'

    Entrevista a la Companyia Estruc: L'espectacle Circus

    Circus: Un petit gran espectacle de circ i clown En aquesta entrevista, en Gilbert de la Companyia Estruc presenta l'espectacle Circus, una proposta que reinterpreta els clàssics del circ des d'una vessant teatral i de clown. Amb 16 anys d'experiència als escenaris, la companyia ofereix un muntatge amb un ritme trepidant i una gran varietat de disciplines. Els números clau de l'espectacle L'obra destaca per la seva polifuncionalitat, on el protagonista assumeix diversos rols icònics: El Fakir: Un número que inclou agulles, hipnosi i ensinistrament de serps. L'Home Bala: Un clàssic que inclou el vol real de l'artista per l'aire. Altres personatges: Domadors de feres, funambulistes i acròbates xinesos. Evolució del carrer al teatre L'artista explica el repte que ha suposat passar dels espectacles de carrer al format de teatre tancat com el del Teatre Metropol: "Hem passat del 200% d'interacció al 2%... en aquest cas no traspassaríem la quarta paret." Interactivitat vs. Estructura: Mentre que al carrer la improvisació és constant, al teatre l'obra és més elaborada i tancada. Públic Familiar: L'espectacle està dissenyat per a nens a partir de 3 anys, però amb un doble sentit que fa que els adults també s'ho passin d'allò més bé. Projectes de futur La Companyia Estruc continua activa amb nous projectes paral·lels: 1. L'home més fort del món: Un espectacle itinerant basat en la fira antiga. 2. Les Pusses d'Estruc: Un circ de puces de petit format amb carpa pròpia per a 40-50 persones. 3. Espectacles de màgia i animació que mantenen la seva oferta cultural viva.

  • 20'

    Mari Dolce i el seu retorn al Teatre Metropol

    Entrevista a Mari Dolce: Retrobament amb la Cançó d'Autor La cantautora Mari Dolce visita el programa per presentar el seu darrer treball discogràfic, "La vida és teva". Durant l'entrevista, es repassa la seva trajectòria, des dels inicis l'any 1969 al Teatre Metropol de Tarragona fins a la seva actual tornada als escenaris després d'una pausa vocacional. Trajectòria i Evolució Musical Inicis (Anys 70): Va començar acompanyant figures de la Nova Cançó com Ovidi Montlló i Maria del Mar Bonet, amb un estil marcat per la reivindicació política i lingüística. Estil Actual: Ara aposta per una música més elaborada, transitant entre el pop intimista i cançons alegres, acompanyada per una banda de cinc músics professionals. Col·laboracions: En el nou disc destaca la col·laboració amb el seu fill, que l'acompanya vocalment en una versió en català de "Beautiful That Way" (La vida és bella). El Nou Disc: "La vida és teva" El treball inclou deu cançons, de les quals set són composicions íntegres de Dolce. El missatge central és l'optimisme i la importància d'aprofitar cada moment: "La vida és de cadascú de nosaltres i l'hem d'aprofitar." L'àlbum també recupera temes emblemàtics actualitzats amb nous arranjaments com "La cançó dels pagesos" i el poema musicat d'Olga Xirinacs, "La llengua trossejada". Properes Actuacions L'artista actuarà aquest diumenge a les 19:00h al Teatre Metropol, un espai que considera casa seva. Posteriorment, té previst portar el seu directe a Reus i a la sala Luz de Gas de Barcelona.

  • 26'

    Homenatge a Jaume Guàs i el Retaule de Santa Tecla

    Recordatori i Llegat de Jaume Guàs L'episodi ret homenatge a Jaume Guàs, fundador i director de l'Esbart Santa Tecla, qui va morir recentment. Es recupera la seva última entrevista realitzada pocs dies abans de la seva partida, on reflexiona sobre la seva trajectòria i la passió per la cultura tarragonina. El Retaule de Santa Tecla i el seu context Es discuteix la importància del Retaule, una representació mímica i ballada de la vida de la patrona que s’ha convertit en el pòrtic de les festes de Tarragona. • L'espai: A causa de les obres a la Catedral, la representació s'ha traslladat al Pla de la Seu. Guàs expressa que, tot i la bellesa de l'exterior, el Retaule perd part de la seva mística i recolliment en no fer-se dins el temple. • La música: Creada per Francesc Cassú, es considera una de les peces més identitàries de la ciutat. Segons Guàs, les notes de les campanes són capaces d'emocionar fins a les llàgrimes. Quaranta anys de l'Esbart Santa Tecla Jaume Guàs repassa l'evolució de la festa des d'una perspectiva històrica: • Defineix el canvi de la festa com un pas del "blanc i negre" al "tricolor". • Destaca la tasca de l'Esbart en la recuperació de danses i la formació de la canalla. • Reivindica el paper dels esbarts dansaires com a motor per portar l'espectacle a les places i mantenir viva la tradició popular. Valoració institucional i personalitat Xavi González, tècnic de l'àrea de festes, destaca l'autoritat moral de Guàs i la seva capacitat per dotar la festa de personalitat i ànima. "El Jaume ens ha deixat un llegat immens; va ser un mestre en l’art de començar des de baix amb la canalla i en encomanar ànima a tota la festa major." Es confirma que existeixen projectes futurs iniciats per Guàs que l'Ajuntament té la voluntat de tirar endavant com a part del seu llegat cultural.

  • 15'

    Seguretat i Prevenció: La Campanya Grèvol a Tarragona

    Detalls de la Campanya Grèvol L'intendent en cap dels Mossos d'Esquadra al Tarragonès, Jaume Moron, explica l'activació de la Campanya Grèvol, una iniciativa de seguretat que s'allarga des del pont de desembre fins al 22 de gener, cobrint tot el període de Nadal i l'inici de les rebaixes. Objectius i Estratègies de Prevenció El dispositiu busca adaptar la presència policial als moviments econòmics i socials d'aquestes dates mitjançant: Patrullatge actiu: Increment de la vigilància en eixos comercials, polígons industrials i centres de transport (estacions de tren i bus). Col·laboració institucional: Coordinació estreta entre els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Tarragona amb patrulles mixtes. Control de la mobilitat: Vigilància en autopistes i vies ràpides per controlar el trasllat de mercaderies i possibles delinqüents. Consells de Seguretat per a Ciutadans i Comerciants L'intendent emfatitza que la prevenció és una tasca compartida. Els principals consells inclouen: Per a comerciants: Realitzar un xèquing dels sistemes de seguretat (càmeres, alarmes), no acumular grans quantitats d'efectiu i verificar les targetes de crèdit. Per a clients: Vigilar les pertinences personals —com les bosses de mà— especialment en moments de descuit durant la càrrega de compres al vehicle. "Qualsevol informació que pugui tenir Guàrdia Urbana arribarà a Mossos o a la inversa... el que ha de saber la gent és que hi ha una coordinació total." Seguretat Viària i Oci Un pilar fonamental d'enguany és la mobilitat segura. Es realitzaran controls d'alcoholèmia i drogues a qualsevol hora del dia, especialment per prevenir accidents després de dinars o sopars d'empresa, que sovint relaxen l'actitud dels conductors adults en horaris de tarda.

  • 24'

    El Síndic de Greuges de Tarragona: balanç i futur

    Balanç de la Sindicatura de Greuges de Tarragona L'entrevista amb Francesc Ferrer, Síndic de Greuges Municipal, repassa els gairebé tres anys d'activitat de la institució i l'informe de l'exercici 2010. Ferrer destaca que el 2010 ha estat l'any de la "posada de llarg", amb un increment considerable de la càrrega de treball i la consolidació de l'oficina. Gestió de Queixes i Expedients • Es van obrir 113 expedients, dels quals 66 eren competència municipal directament. • Les temàtiques més recurrents inclouen: - Sancions econòmiques: Especialment multes de trànsit i retirades de vehicles (on sovint el ciutadà no té raó). - Molèsties veïnals: Sorolls d'aires condicionats i problemes derivats de l'oci nocturn i la llei del tabac. • El Síndic critica la lentitud de resposta d'alguns departaments de l'Ajuntament, que triguen mesos a emetre informes. Polèmica sobre el Cost i la Professió Pressupost i Crisis Econòmica Davant el debat sobre les retallades i el cost de la institució (uns 177.000 €), Ferrer puntualitza: • La major part del pressupost correspon als sous de tres funcionàries que l'Ajuntament hauria de pagar igualment encara que la sindicatura no existís. • La seva remuneració personal és una gratificació mínima comparada amb el dèficit municipal. "No s'entendria que ara, a tres anys d'experiència, la institució es desmuntés per un estalvi que només seria del 15 o 20% del seu cost global." Perfil del Síndic i Formació Ferrer defensa la seva figura davant les crítiques que demanen un perfil més jurídic: • Reivindica el seu origen en el món de l'associacionisme i la banca. • Argumenta que la feina del síndic és més similar a la d'un auditor o inspector que no pas a la d'un jutge, ja que no ha de jutjar, sinó vigilar que la normativa es compleixi.

  • 11'

    Pessebres del món i regals solidaris a Oxfam Intermón

    Nadal Solidari a la Botiga d'Oxfam Intermón Amb l'arribada de les festes de Nadal, la botiga d'Oxfam Intermón al carrer Sant Francesc de Tarragona presenta la seva tradicional exposició de pessebres del món. Aquesta iniciativa, que ja fa set anys que es realitza, ofereix productes elaborats per cooperatives de comerç just amb una finalitat social i solidària. Pessebres de tot el món La col·lecció destaca per la seva gran diversitat i originalitat, amb peces que s'allunyen de la tradició local per mostrar realitats d'altres cultures: Procedència: S'hi poden trobar pessebres del Perú, Índia, Bangladesh, Indonèsia, Equador o Quènia. Temàtiques singulars: Representacions d'etnies africanes, indis, maies, esquimals i fins i tot temàtiques curioses com a pessebres de pallassos, músics o un que viatja en avió. Materials diversos: Predomina la ceràmica, però també n'hi ha de fusta (ideals per a nens), roba (cotó), paper maixé i miniatures dins de capses de mistos per a col·leccionistes. Lots de Nadal a mida A més dels pessebres, la botiga ofereix la possibilitat de crear cistelles de regal personalitzades. El client pot triar el pressupost i combinar productes d'alimentació i artesania: Alimentació: Xocolates de Bolívia, bombons, torrons, vins de Xile o Sud-àfrica i el producte estrella, el cafè (incloent-hi la novetat Tierra Madre, produït per dones). Artesania: Mocadors, gerres, mantalets i altres complements per completar els lots. El valor afegit del comerç just La Claustre Magaroles recorda que el benefici de les vendes es destina a ajudar comunitats a sortir de la pobresa mitjançant el treball digne. "El valor afegit és que saps que comprant aquests productes estàs ajudant a que molta gent surti de la pobresa." La botiga funciona gràcies a l'esforç de 28 persones voluntàries que intensifiquen el seu horari durant els dies de pont i les festes nadalenques per atendre el públic i preparar els encàrrecs.