Toni Mira i la Dansa al Teatre Metropol
Introducció de les activitats al Teatre Metropol, destacant l'espectacle de dansa amb motiu del Dia Internacional de la Dansa.
Toni Mira explica la fusió entre la dansa de carrer de Claire Ducré i el seu estil conceptual com una història d'amor entre llenguatges.
Relat de com un encontre fortuït al Mercat de les Flors va portar a la creació conjunta d'aquesta peça.
Mira comenta que Jordi Casanova el substitueix a l'escenari degut a una operació d'espatlla després de 30 anys de carrera.
Repàs del passat lligat al circ i clown de Ducré i el background arquitectònic i conceptual de Mira.
Reflexió sobre la necessitat de major suport institucional i el valor social i educatiu de la dansa.
Dansa i Creativitat al Teatre Metropol
L'entrevista a Toni Mira, codirector de la companyia Nats Nus Dansa, ens apropa a la nova producció que s'estrena al Teatre Metropol de Tarragona coincidint amb el Dia Internacional de la Dansa. L'espectacle, titulat "En attendant l'inattendu", neix d'una col·laboració fortuïta i d'un repte artístic entre dos mons aparentment allunyats.
Una Fusió de Llenguatges
L'eix central de l'obra és el diàleg entre dos estils de dansa molt diferenciats:
- La dansa de carrer i el món del clown, representats per la francesa Claire Ducré.
- La dansa contemporània i conceptual, pròpia de la trajectòria de Toni Mira.
Tots dos creadors defineixen aquesta unió com una "història d'amor entre dos llenguatges" on l'atzar i la honestedat han guiat el procés de creació. Tot i que originalment Mira i Ducré l'interpretaven junts, actualment el ballarí Jordi Casanova substitueix Mira a l'escenari a causa d'una recuperació mèdica d'aquest últim.
Reflexió sobre l'Estat de la Dansa
En el marc de la celebració del Dia Internacional de la Dansa, Toni Mira aprofita per reivindicar el sector:
"És el moment de donar un cop a la taula i dir que ja ho tenim: la dansa funciona, hi ha públic i hi ha talent."
L'artista subratlla que, tot i la gran vàlua dels professionals i la bona rebuda del públic, les institucions encara han de fer un pas endavant per donar el suport que el patrimoni de la dansa mereix, especialment en els àmbits educatiu i social.

