Josep Lluís Carod-Rovira: Òmnium Cultural i el Futur de Catalunya
Repàs de les activitats d'Òmnium als anys 80, els cursos de català i la presència de grans noms de la cultura i política a la ciutat.
Sobre la transformació de l'entitat d'una visió lingüística a una de cívica, nacional i de despertar de consciències.
Crítica a la gestió municipal dels premis literaris i l'error de considerar la cultura com un àmbit no prioritari en temps de crisi.
Reflexió sobre l'oportunitat de Tarragona com a Capital de la Cultura Catalana com a pretext per recuperar projectes.
Anàlisi de la manca de lideratge al país i la voluntat de Carod-Rovira d'aportar debat ideològic fora de l'àmbit partidista.
Carod-Rovira respon a rumors sobre el seu futur professional i desmenteix l'article '23 mentides' publicat sobre la seva propietat i vida privada.
Òmnium Cultural: Un motor de recuperació a Tarragona
Josep Lluís Carod-Rovira reflexiona sobre la seva etapa com a president d’Òmnium Cultural al Tarragonès (1979-1991). Destaca que l'entitat va ser un pilar fonamental per a la ciutat durant la transició, omplint un buit cultural amb iniciatives com els Premis Literaris Ciutat de Tarragona, la revista El Balcó i els cursos de llengua catalana al carrer de l'Apodaca.
"El bo i millor de la cultura catalana va passar per Tarragona i n'estic molt orgullós d'haver estat al davant d'Òmnium."
L'evolució de l'entitat
Segons Carod-Rovira, el paper d'Òmnium ha canviat naturalment amb la democràcia:
- De la llengua al civisme: Si bé va néixer centrada en la dignificació de la llengua, ara té una dimensió més cívica i nacional.
- Agitador de consciències: L'entitat ha de servir com a catalitzador social, allunyat del partidisme, per despertar un país que ell descriu com a "escarxofat al sofà".
Crítica a la política cultural i retallades
L'entrevistat es mostra crític amb la gestió de l'Ajuntament de Tarragona respecte als premis literaris i les retallades en cultura a causa de la crisi:
- Considera un error estratègic veure la cultura com una despesa prescindible.
- Afirma que es perd un prestigi institucional que costa molt de recuperar.
- Advoca per la imaginació i la creativitat per sobre dels grans pressupostos, recordant la il·lusió dels anys 80.
Panorama polític i futur personal
Carod-Rovira analitza l'estat actual de Catalunya amb preocupació, destacant una manca de lideratge i projecte de país. Tot i estar en un any de reflexió dirigint una càtedra a la Universitat Pompeu Fabra, assegura que no deixarà mai la política:
- Està treballant en un espai de debat ideològic de caràcter nacional i progressista.
- Denuncia les campanyes de difamació i mentides que ha patit sobre el seu patrimoni i vida privada, reafirmant la seva integritat personal.

