Cels de tardor: Diàleg entre imatge i paraula
Introducció del llibre 'Cels de tardor del Camp de Tarragona al Maestrat', publicat per Arola Editors i presentat recentment a l'Ajuntament de Tarragona.
Marina Maseguer explica per què prefereix utilitzar el terme 'paraules' per definir els seus textos, buscant una relació directa amb el que la fotografia li inspira.
Quim Vendrell analitza com el cel influeix en l'ànim i per què prefereix fotografiar cels amenaçadors, sovint utilitzant el blanc i negre per donar-los força.
Discussió sobre com els textos reflecteixen no només el cel, sinó l'entorn (com Corbera d'Ebre) i la coincidència d'estil senzill entre ambdós autors.
Els autors comenten les fotografies que més els agraden, destacant Morella, el cel de Cambrils i les runes de Corbera d'Ebre.
Reflexió sobre la importància de valorar els paisatges del territori com el Montsant o Siurana, sense necessitat de viatjar lluny.
Explicació sobre la selecció del material (de 50 a 18 fotos) i cloenda de l'entrevista convidant a descobrir el llibre a les llibreries.
Un viatge visual i literari pel territori
El programa presenta el llibre "Cels de tardor del Camp de Tarragona al Maestrat", una obra col·lectiva que combina la sensibilitat visual del fotògraf Quim Vendrell amb la riquesa textual de Marina Maseguer. El projecte forma part de la col·lecció "He mirat aquesta terra" d'Arola Editors.
La gènesi del projecte
La col·laboració va néixer sota la premissa de l'editor d'acompanyar les imatges amb textos. Marina Maseguer va insistir a anomenar les seves aportacions com a "paraules" en lloc de poemes, buscant una aproximació més humil i directa a les sensacions que li transmetien les fotografies.
- El cel com a protagonista: Les imatges són essencialment descriptives, on el cel actua com l'element que defineix l'estat d'ànim i l'atmosfera.
- Recorregut geogràfic: El llibre traça una ruta visual des de Tarragona fins al Maestrat, incloent-hi també una pinzellada de l'Alguer.
- Estètica fotogràfica: Quim Vendrell destaca la força dels cels amenaçadors i l'ús del blanc i negre per emfatitzar el dramatisme del paisatge.
Paisatges i sensacions destacades
Els autors comparteixen les seves peces preferides i reflexionen sobre el valor del nostre entorn immediat:
- Morella i Corbera d'Ebre: Destaquen pel contrast de llums i la càrrega emocional del paisatge, especialment la destrucció de Corbera sota un cel amenaçador.
- El cel de Cambrils: Mencionat per la seva intensitat vermella, descrit com un "cel de foc".
- Valoració del territori: Ambdues parts coincideixen que no cal anar lluny per trobar meravelles; llocs com el Montsant o Siurana ofereixen escenaris de categoria mundial.
"Hi ha hagut una coincidència total entre la meva intenció fotogràfica i el que han estat les seves paraules."

