El Setge de Tarragona: Desídia militar i massacre civil
Presentació dels historiadors i repàs de les activitats commemoratives a Tarragona, com la reobertura del Fortí de Sant Jordi.
Explicació del clímax del setge, la penetració de les tropes franceses i la crítica a la manca de capitulació per estalviar sang.
Antoni Moliner presenta el seu llibre i analitza per què el setge de Tarragona és menys conegut que el de Girona o Saragossa.
Debat sobre la ineptitud de generals com Campo Verde i l'angoixa dels soldats davant les ordres contradictòries.
Reflexió sobre el desemparament dels més pobres, el paper de les dones i el tancament dels actes institucionals.
Commemoració del Bicentenari del Setge de Tarragona
L'entrevista reuneix els historiadors Salvador Rovira i Antoni Moliner per analitzar els fets ocorreguts el juny de 1811 durant la Guerra del Francès. Malgrat la importància històrica de l'episodi, ambdós experts coincideixen que la tragèdia de Tarragona ha estat sovint eclipsada per personatges o ciutats com Girona o Saragossa.
Les claus de la tragèdia
Els historiadors destaquen diversos punts fonamentals sobre la caiguda de la ciutat a mans de les tropes napoleòniques:
- Ineptitud militar: Es critica durament l'actuació dels comandaments espanyols, especialment de Campo Verde, que va abandonar la ciutat a la seva sort, i del governador Contreras.
- Manca de capitulació: A diferència d'altres setges, Tarragona no va capitular. Això va provocar un assalt directe que va desembocar en una massacre indiscriminada de la població civil.
- Abandó institucional: Mentre les classes benestants i la Junta Suprema de Catalunya fugien, la població més humil i els soldats sense recursos van patir tota la cruesa del setge.
- Impacte patrimonial: Les explosions i la destrucció van suposar una pèrdua irreparable que va trigar més de 50 anys a recuperar-se.
La recuperació de la memòria
El professor Moliner presenta el seu llibre 'Tarragona, una ciudad sitiada', amb l'objectiu de posar veu a les víctimes silenciades:
"L'objectiu fonamental és rescatar la memòria dels que van ser els actors principals: homes, dones i nens que van ser sacrificats a la impotència."
Es reivindica també el paper actiu de les dones en la defensa i la resistència ètica de la ciutat davant la irracionalitat de la guerra.

