2011-09-29
Introducció de la col·laboració amb la Fundació Caixa Tarragona i el concert inaugural de Conrad Setó.
Setó explica els termes 'minimalisme orgànic' i 'música metagenèrica', i la dificultat de resumir 30 anys en 90 minuts.
Descripció de la varietat instrumental a l'escenari i l'ús del cos i la veu com a base rítmica.
La decisió d'estrenar el nou format a Tarragona per coherència personal i aprofitar l'acústica de l'auditori.
Discussió sobre com la música contemporània pot ser complexa de tocar però directa i natural per a l'oient.
Reflexió sobre la supervivència en la indústria musical i la satisfacció d'haver mantingut una estètica pròpia des dels 16 anys.
Una mirada calidoscòpica a tres dècades de trajectòria
El músic i compositor Conrad Setó presenta el seu nou espectacle al cicle Clàssica Contemporània de la Fundació Caixa Tarragona. Aquest concert no és una retrospectiva nostàlgica, sinó una selecció coherent de peces que defineixen el seu univers sonor personal a través de tretze conceptes clau:
- Música metagenèrica: Una fusió d'estils que transcendeix les etiquetes convencionals.
- Improvisació ritual: L'ús de la música com a mitjà d'expressió espiritual i espontània.
- Minimalisme orgànic: Una aposta per l'essencialitat i la fluïdesa sonora.
Detalls de l'espectacle i posada en escena
L'esdeveniment destaca per la seva riquesa instrumental i la recerca de la fluïdesa emocional més enllà de la dificultat tècnica:
- Multinstrumentisme: Cinc músics interpretaran el repertori usant fins a 15 instruments diferents.
- Formats variats: L'estructura del concert transita des de monòlegs musicals (solos) fins a quintets.
- Recerca de la naturalitat: Tot i la complexitat per a l'intèrpret, la música busca arribar directament a la pell i a l'emoció del públic.
Moments destacats
Un dels elements més innovadors del concert són les percussions sil·làbiques, un mètode per crear ritme exclusivament amb el cos i la veu, sense instruments addicionals. Així mateix, l'obra "Flor Fòssil", basada en un text de Mercè Rodoreda, representa un dels moments més íntims de la vetllada.
"Una mirada enrere per seguir caminant: no és un autohomenatge, sinó una manera de mantenir vives les peces."

