Tarragona 2017: Full de ruta i organització dels Jocs Mediterranis
Reflexió de Màrio Rigau sobre les emocions viscudes durant la designació de Tarragona 2017.
Crida immediata d’empreses i institucions i inici de la planificació de la candidatura.
Anàlisi de les estratègies i factors decisoris que van decantar el vot a favor de Tarragona.
Comparació amb la loteria i debat sobre el rol de les administracions i la iniciativa privada en el finançament.
Establiment de terminis, timing i constitució formal del comitè organitzador.
Descripció del comitè organitzador, el comitè executiu i la permanent setmanal.
Full de ruta per al pla estratègic i previsió de la primera visita oficial del comitè internacional.
Debat sobre pressupostos, austeritat i participació minoritària de la iniciativa privada el 2012.
Paper dels voluntaris i professionals acreditats en la fase de disseny i planificació.
Negociació amb patrocinadors oficials i avantatges fiscals per a empreses col·laboradores.
Revisió de nous projectes d’infraestructures i replantejaments futures.
Debat sobre la cobertura de la piscina, capacitat d’aforament i ubicació dels pavellons.
Valoració de l’enclau del Sant Jordi i altres subseus en el mapa esportiu.
Possibles nous esports (Humboldt) i impacte en la proposta oficial i subseus.
Planificació de la vila, ubicacions, serveis i logística per als esportistes.
Consulta a experts, empreses i operadors abans de prendre decisions claus.
Garantir les mateixes condicions per a tots els equips i detall logístic d’hotels.
Reflexió final, felicitacions per la feina feta i agraïments de rigor.
Balanç de la designació i gestió de l'èxit
Dos mesos després de la històrica elecció de Tarragona com a seu dels Jocs Mediterranis 2017, Mario Rigau, president executiu del projecte, reflexiona sobre el procés que va portar a la victòria. La designació es va aconseguir gràcies a una intensa campanya de diplomacia esportiva i viatges d'última hora que van permetre trencar la disciplina del vot àrab i convèncer els comitès internacionals sobre la viabilitat tarragonina.
Perspectiva Econòmica i Patrocini
Tot i la crisi econòmica actual, Rigau defineix el projecte com "la grossa de Nadal" per a la ciutat, destacant el seu paper com a plataforma de projecció internacional.
- L'any 2012 es dedicarà principalment al disseny intern, la cuina del projecte i la planificació estratégica.
- El finançament inicial recaurà en les administracions públiques, mentre que el pes de la iniciativa privada i els grans patrocinis internacionals es concentrarà entre el 2014 i el 2017.
- Es preveu un aprofitament dels beneficis fiscals derivats de l'estatus de patrocini olímpic aprovat pel govern central.
Estructura i Infraestructures Clau
L'organització entrarà en una nova fase operativa a principis de 2012 amb la constitució del Comitè Organitzador, que inclourà representació de la Generalitat, l'Estat i els ajuntaments implicats.
Equipaments Esportius
Es plantegen diverses revisions al dossier inicial per garantir la sostenibilitat i funcionalitat de les obres:
- Centre d'Aigües: Hi ha la possibilitat que la piscina no sigui coberta inicialment per permetre un aforament superior (de fins a 5.000 persones) mitjançant graderies provisionals.
- Pavelló de Camp Clar: Es manté com el gran pavelló multiusos de la ciutat.
- Complex Sant Jordi: Es proposa a la Generalitat recuperar aquest enclau per a les competicions dels clubs locals.
"L'any 2012 serà un any poc visible però absolutament determinant; les equivocacions d'ara les patiríem fins al 2017."
La Vila Mediterrània i el repte logístic
Un dels punts més complexos és la gestió de la Vila dels Esportistes, ja que es preveu una participació rècord que podria superar els 5.000 atletes. L'Ajuntament de Tarragona està analitzant ubicacions que combinin estructures residencials fixes amb d'altres de provisionals per evitar que la instal·lació es converteixi en un llastre econòmic post-jocs. Es busca un equilibri perquè tots els participants tinguin les mateixes condicions d'allotjament i serveis.

