Pepa Plana presenta 'Penélope' al Teatre Metropol
Introducció de l'actuació de Pepa Plana a Tarragona i menció de la coincidència amb el Circ Cric de Tortell Poltrona durant el Carnaval.
Explicació de l'argument de l'obra: una reflexió còmica sobre l'espera de vint anys de Penèlope i el format de 'solo' teatral.
Pepa Plana detalla les diferències entre el pallasso blanc, l'August i el contra-August, i com ella treballa el personatge de l'excèntric que els combina tots.
Detalls sobre la música original de Lluís Cartes i l'assessorament gairebé imperceptible però màgic de Mag Lari.
Descripció de la protagonista de 'Penélope', el seu caràcter presumit i com es desdobla en altres personatges.
L'artista parla dels viatges a Suïssa i Àustria, i com el llenguatge visual del pallasso no té fronteres lingüístiques.
Comentaris sobre la seva participació a les festes Decennals de Valls amb l'espectacle 'Èxode' i la consolidació de 'Penélope'.
Reflexió final optimista sobre l'evolució del sector del circ i el clown a Catalunya en els darrers 15 anys.
L'entrevista a Tarragona Ràdio amb la reconeguda pallassa vallenca Pepa Plana ens apropa al seu darrer espectacle, Penélope, que es representarà aquest diumenge al Teatre Metropol. L'obra és una reinterpretació còmica i delirant del mite de Penèlope, la dona que espera durant vint anys el retorn d'Ulisses.
L'espectacle: Una espera en clau de clown
Penélope és un solo de pallassa que utilitza el drama clàssic per generar humor. Plana interpreta una modista que, davant la marxa del seu home, Ramon, decideix transmutar-se en el personatge mitològic.
- El riure i el drama: L'artista defensa que el pallasso viu precisament en els grans drames; estirant la tragèdia és com s'aconsegueix la comicitat.
- Col·laboracions de luxe: La música és una creació original de Lluís Cartes, i l'obra compta amb l'assessorament en màgia de Mag Lari, tot i que Plana aclareix que no és un xou de màgia com a tal, sinó que inclou petits tocs màgics.
- El paper del públic: En ser un espectacle en solitari, la complicitat amb els espectadors esdevé fonamental, actuant gairebé com un personatge més a l'escena.
L'ofici de pallassa
Pepa Plana reflexiona sobre el seu paper com a pallassa excèntrica, una modalitat on l'artista assumeix tots els rols clàssics (blanc, August i contra-August) simultàniament.
"Agafem l'essència de les coses i amb aquesta essència pots fer l'espectacle en qualsevol país perquè estàs buscant el més petit per explicar el més gran."
El bon moment del circ català
L'entrevistada destaca l'excel·lent estat de salut del sector a Catalunya. Tot i que fa 15 anys el panorama per a una dona pallassa sola i per a públic adult era un "desert", actualment hi ha una gran efervescència i un segell català reconegut internacionalment, fruit de la lluita de figures com ella mateixa o Tortell Poltrona.

