Ramon Solsona i 'L'home de la maleta', Premi Sant Jordi
El periodista introdueix el Premi Sant Jordi de Novel·la i presenta Ramon Solsona, guanyador de l’edició 2010 amb L’home de la maleta.
Solsona descriu el protagonista, un músic jubilat que visita successivament casa de les seves filles, i exposa la reflexió sobre el model de família tradicional i les dinàmiques actuals.
Es defineix la maleta com a símbol del bagatge emocional que tots portem i es planteja la pregunta de què és una família avui en dia.
Solsona explica la intenció d’introduir barbarismes i expressions populars per reflectir la parla real dels personatges i la dificultat de mantenir l’equilibri entre correcció normativa i autenticitat.
L’autor relata el llarga gestació de la novel·la (sis anys), el treball de revisió del llenguatge i la importància mediàtica i comercial d’un Premi Sant Jordi.
Solsona proposa algunes de les seves obres anteriors per als nous lectors i reflexiona sobre la diferència entre ser best-seller i long-seller.
Es fa una valoració del nivell actual de la narrativa catalana, s’assenyalen noms emergents, i es tanca l’entrevista amb detalls de presentacions i col·laboracions de l’autor.
L'escriptor Ramon Solsona presenta la seva guardonada novel·la L'home de la maleta, guanyadora del Premi Sant Jordi 2010. L'obra narra la vida d'un músic jubilat que transita per les llars de les seves tres filles, reflectint el contrast entre el model de família tradicional i les noves estructures familiars contemporànies.
Eixos principals de la novel·la
- El canvi familiar: L'història explora la transició d'una família on la dona era el centre emocional i cuidador cap a un model més flexible i mòbil, que el protagonista anomena de "quita i pont".
- L'amistat com a refugi: Solsona planteja si els vincles d'amistat de tota la vida, viscuts a través de la música de festa major, poden ser més sòlids que els consanguinis.
- Memòria històrica: Tot i el to irònic del personatge, el llibre recull records de la Guerra Civil i la misèria de la postguerra.
El tractament de la llengua
Un dels aspectes més singulars del llibre és l'aposta estilística de Solsona per un català popular i genuí.
- L'autor ha fet un esforç conscient per reproduir la parla de la generació que no va poder anar a l'escola en català.
- L'obra combina barbarismes habituals (com vacacions o apallido) amb una fraseologia rica i autèntica.
- Solsona defensa aquesta tria per donar naturalitat i veritat al personatge, fugint de la rigidesa normativa en els pensaments del protagonista.
"Escriure malament costa molt. He hagut de fer molt d'esforç per rectificar i posar-ho d'una manera popular i autèntica."
Trajectòria i visió de la literatura
Solsona, conegut per la seva vessant de divulgador lingüístic i col·laborador en mitjans com RAC1 o La Vanguardia, confessa que ha trigat sis anys a polir aquesta novel·la. No busca ser un best-seller efímer, sinó esdevenir un long-seller. Finalment, l'autor celebra la vitalitat actual de la narrativa catalana, posant com a exemple l'èxit de Pa negre per apropar la literatura de qualitat al gran públic.

