Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2011. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Precarietat i teràpia: L'ombra de l'actor amb Adolf Paqués
Repetició de «Fins demà!» com a prova de so o salutació inicial sense contingut temàtic.
Debat sobre la dificultat i la inestabilitat de la professió teatral, la sensibilitat exacerbada dels actors i la necessitat de buscar ajuda terapèutica davant l’estrès i la fragilitat emocional.
Explicació de com Adolf Paqués i Montse es van conèixer a la companyia Xanclets i van decidir crear una peça a mida per a ella. Es narra el recorregut fins a la Corporación Antiestética i finalment la decisió de fer-li una obra personalitzada.
Comentaris sobre el format reduït de l’espectacle, la facilitat per moure’s amb poca escenografia i les possibilitats d’adaptar-lo tant a sales petites com al Nacional. També es parla de la resposta del públic i de la Sala Trono.
Adolf comparteix la seva escena preferida, quan l’actriu parla dels «nens friquimonguis» en qualitat de professors de teatre, destacant l’humor fora de context.
Desitjos de bona sort per l’estrena, invitació al públic a comprar entrades i salutacions finals entre entrevistador i Adolf Paqués.
Reflexions sobre la inestabilitat de l'ofici teatral
Adolf Paqués presenta la seva nova obra escrita a mida per a l'actriu Montserrat Panero. El text explora la fragilitat de la professió artística, una feina que l'autor defineix com a intrínsecament inestable i que sovint atreu persones amb una sensibilitat exacerbada.
La trama: Una última oportunitat terapèutica
L'obra se centra en una actriu que, després d'haver tastat tota mena de pseudociències i teràpies alternatives, decideix gastar els seus últims 50 euros en una única sessió de psiquiatria. Els punts clau de la narrativa inclouen:
- La desesperació: El personatge espera una cura miraculosa en una sola visita.
- L'humor negre: Es fa un retrat de situacions dures viscudes amb ironia.
- El contrast: Malgrat que el públic riu durant la funció, el final deixa un regust amarg sobre la realitat del sector.
De la precarietat actoral a la crisi social
Durant l'entrevista, es posa èmfasi en com la realitat laboral dels actors (contractes temporals, precarització, incertesa) ha deixat de ser exclusiva del gremi per convertir-se en un mal endèmic de tota la societat.
"No és que els actors haguem sortit de la nostra situació, sinó que tota la societat està venint a fer com nosaltres."
Una obra versàtil i potent
Tot i ser un format petit dalt de l'escenari, la potència de Montserrat Panero permet que el text funcioni tant en sales íntimes com en grans teatres. L'autor destaca la complicitat amb l'actriu, a qui defineix humorísticament com «la més fort del món entero», i convida al públic a descobrir conceptes com el de nens friquimonguis.