Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2011. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Futur de la Vall del Llorito i urbanisme a Tarragona
Presentació del programa i notícia de l’arxiu pel jutjat del cas Terres Cavades sense indicis de delicte.
José Luis García parla del seu alleujament personal després de set anys imputat i de com ha afectat la seva imatge.
Discussió sobre renombrar el polígon per deixar enrere les connotacions negatives de Terras Cavades.
Repàs dels plans de 1982 i 1993, marcant Terras Cavades, la Budallera i altres zones com sòl urbanitzable.
Explicació de les successives revisions (95, 99, PON) i la continuïtat política en el model urbà.
Augment de densitat d’habitatge per hectàrea, distribució d’equipaments i cura del medi ambient.
Detall del nombre previst d’habitatges (5.000–6.000) i percentatges de vivenda protegida (10–25%).
Increment de zona comercial al 15% per crear autonomia laboral local i reduir la mobilitat.
Localització d’espais verds al centre i a l’anella, equipaments sanitaris, culturals i educatius.
Timeline des de l’aprovació del POM/POUM als projectes de urbanització, reparcel·lació i subhastes (2012–2018).
Impacte de la crisi, necessitat d’aportació de solvència financera i demanda real de 600 vivendes/any.
Explicació que serà el primer polígon en desenvolupar-se i la previsió d’estació subterrània.
Característiques del pla general per als pròxims 40–50 anys i límit de 220.000 vivendes fins al 2026.
Necessitat de crear una gerència o departament per impulsar el POUM, agraïments i tancament de l’entrevista.
L'arxivament del cas judicial i nova etapa
Després de set anys d'incertesa, l'arxivament del cas Terres Cavades marca un punt d'inflexió per a la ciutat de Tarragona. El constructor i president del Gremi de la Construcció del Tarragonès, José Luis García, expressa el seu alliberament personal i la voluntat de deixar enrere l'estigma d'aquest nom per passar a denominar la zona com la Vall del Llorito.
"Sento una il·lusió tremenda; en aquesta vida hem de passar per mal moments, però cal mirar endavant i lluitar per la feina que ens agrada."
Evolució del model urbanístic
El projecte no és nou, sinó que s'emmarca en una estratègia de creixement que s'arrossega des dels plans del 1982 i 1995. El canvi fonamental resideix en el pas de la ciutat disseminada (com Cala Romana o Boscos) a la ciutat compacta:
- Cohesió social i sostenibilitat: El nou model busca "cosir" els barris allunyats per reduir despeses en serveis públics com el transport.
- Augment de la densitat: S'ha passat d'una previsió inicial de 5.000 habitatges a uns 6.000.
- Habitatge protegit: Del 10% inicial es passarà a un 25% de protecció pública (unes 2.100 unitats).
- Autonomia comercial: El 15% de la superfície es destinarà a usos comercials perquè els veïns puguin treballar a la mateixa zona.
Calendari i execució del POUM
Tot i l'optimisme per l'aprovació definitiva del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) a principis del 2012, els terminis de l'administració són llargs:
- 1 2012-2015: Redacció i aprovació dels projectes de reparcel·lació i urbanització.
- 2 2015-2016: Inici de l'entrada de maquinària i obres.
- 3 2018: Horitzó per a la finalització dels primers sectors.
Infraestructures i equipaments clau
La Vall del Llorito no només inclourà habitatges, sinó també espais vitals per a la ciutat:
- Una estació de ferrocarril subterrani prevista.
- La Diagonal del polígon, un vial de 50 metres d'amplada similar a la Rambla.
- Zones per a equipaments sanitaris (possible ubicació de l'hospital de Santa Tecla), culturals i educatius.
- L'alliberament de sostre edificable a la Platja Llarga (PP28), que quedarà definitivament com a zona verda gràcies a la transferència d'edificabilitat a la Vall.
Gestió i futur econòmic
García subratlla que el desenvolupament del pla dependrà de la solvència financera de les famílies i els bancs. A més, reclama a l'Ajuntament de Tarragona la creació d'un departament o gerència d'urbanisme dedicada exclusivament a executar el POUM de manera eficient, possiblement recuperant perfils tècnics experts en la matèria.