Gerard Guix: L'escriptor com a mentider i cronista de pèrdues
Guix sosté que tots els escriptors són mentiders i destaca la necessitat d’una documentació rigorosa —viatges i investigació— per fer creïble la ficció.
Relata com la noia russa que li va demanar de passejar per Londres i a qui mai no va trucar esdevingué el nucli de la novel·la.
Explica l’interès per les crisis personals, la relació entre el personal i el professional, i el recorregut d’una parella en cinc anys.
Analitza el condicionament de la pèrdua de memòria i d’un fill en el desenvolupament emocional dels personatges i com aquests secrets marquen la trama.
Descriu el paral·lelisme entre el trajecte en cotxe fins al poble on va viure Audrey Hepburn i el viatge interior dels protagonistes, amb flashbacks i somnis.
Guix revela la seva passió pel cinema, les constants referències a Audrey Hepburn i altres pel·lícules que aporten un to visual a la novel·la.
Comenta la seva trajectòria dramatúrgica i com la frescor i l’agilitat del teatre alimenten la seva prosa literària.
Relata la seva reacció en rebre el premi per “Tot el que hauríes de saber abans d’estimar-me” i comparteix els primers plans de participació al Sant Jordi.
L'ofici d'escriure: La mentida com a veritat literària
L'escriptor Gerard Guix reflexiona sobre la naturalesa de la literatura, afirmant de manera provocadora que "tots els escriptors som uns mentiders". Segons l'autor, l'ofici consisteix a saber explicar històries inventades de tal manera que el lector les doni per bones.
Perquè aquesta "mentida" funcioni, Guix destaca la importància d'una base sòlida de realitat:
- Documentació exhaustiva: Passa entre un i deu anys investigant per a cada projecte.
- Viatges de camp: Visita personalment els llocs on succeeixen les seves històries per poder descriure-les de primera mà.
"Tot el que hauries de saber abans d'estimar-me"
L'eix central de la conversa és la seva novel·la guanyadora del Premi Pin i Soler. El llibre neix d'una anècdota real de l'any 2007 a Londres: una trobada fortuïta amb una noia russa anomenada Anastàcia que li va demanar per passejar junts. Tot i que a la realitat ell mai la va trucar, la novel·la especula sobre què hagués passat si ho hagués fet.
Temes clau de l'obra
- Crisis d'identitat: La novel·la explora les pèrdues personals, professionals i emocionals que sorgeixen a partir dels 30 anys.
- Falta de comunicació: Una relació de cinc anys basada en el sexe i el secretisme, on els personatges no es coneixen realment.
- La pèrdua: Es tracta el dolor per la pèrdua d'un fill i la pèrdua de memòria (l'Anastàcia no recorda el seu passat).
Cinema, teatre i estil visual
Guix es defineix com un gran cinèfil, i això es trasllada a la seva escriptura. La novel·la és un homenatge al cinema, amb referències constants a Audrey Hepburn:
"Volia també fer un homenatge al cinema i, per tant, la millor manera era això amb referències..."
L'acció culmina a Tolochenas (Suïssa), el poble on va viure i està enterrada l'actriu, descrit com un lloc de pau absoluta i sobrietat. L'autor també aprofita la seva experiència com a dramaturg per dotar la seva prosa d'agilitat i força visual.

