Hamada: El dia a dia del poble saharaui al desert
El presentador anuncia la projecció de Hamada, documental d’Anna Bufarull, dins el cicle d’estiu jove al Casal de Joves de Quesse i introdueix la directora via telefònica.
Bufarull explica què és la Hamada: un sector rocós del desert amb condicions extremes on viuen 200.000 refugiats sahrauís; detalla la sensació d’espai i la imatge d’un horitzó ple de casetes.
Es narra la retirada d’Espanya el 1976, l’ocupació marroquina i mauritana, els bombardejos i el viatge al sud d’Algèria; es descriu la situació de limbo legal i la manca d’un estat reconegut per als sahrauís.
El documental confronta la visió resignada de l’àvia, expulsada de la seva terra natal, i la perspectiva vital i feliç del nen Dedà, nascut al desert, jugant amb la sorra i adaptat al seu entorn.
Bufarull parla de la intenció de transmetre molts matisos: alegria infantil, melancolia dels avis i esperit de lluita; reflexiona sobre la responsabilitat d’Espanya en la situació actual.
La directora relata com va convertir un curt en llargmetratge, el treball de proximitat amb la família sahrauí, el recorregut per festivals internacionals i la relació continuada amb els protagonistes.
Entrevista amb Anna Bufarull sobre el documental 'Hamada'
L'entrevista se centra en la presentació del documental Hamada, dirigit per la tarragonina Anna Bufarull. Aquesta obra, que va començar com un curtmetratge i s'ha convertit en un llargmetratge premiat internacionalment, explora la realitat del poble saharaui en un dels racons més inhòspits del desert.
Què és la Hamada?
La directora explica el significat del títol i el context geogràfic:
- La Hamada és la zona del desert on la vida és més extrema, caracteritzada per la pedra i no per les dunes.
- Existeix una maledicció que diu: > "Que Déu t'enviï a la Hamada", reflectint la duresa del clima.
- Actualment, hi viuen uns 200.000 refugiats saharauis en una mena de "limbo" polític des de fa 35 anys.
Contrast de generacions
La pel·lícula utilitza la mirada de diversos personatges per mostrar diferents realitats:
- 1 En Dedà (el nen): Representa l'alegria vital i la capacitat d'adaptació. Ha nascut allà i, per a ell, aquell desert és la seva llar natural.
- 2 L'àvia: Personifica la melancolia, el ressentiment i el desig de lluita després d'haver estat desposseïda de la seva terra original l'any 1976.
- 3 Els joves: Persones d'uns 20 anys que coneixen el món exterior i senten la frustració de no poder-hi accedir.
Compromís i producció
Bufarull destaca la responsabilitat de la societat espanyola en el procés de descolonització inacabat. El documental es va realitzar amb pocs mitjans però molt de temps de convivència, permetent captar moments de gran intimitat familiar.

