2011-11-08
El presentador anuncia la mort sobtada de Gesa Alfoldi a Atenes, recorda la seva edat i la relació amb Tarragona i introdueix l'entrevista amb Jordi Rovira.
Jordi Rovira explica la primera arribada d'Alfoldi el 1968, el seu pis al costat de l'amfiteatre i la immediata fascinació per la ciutat i la seva història.
Es repassen les fites marcades per Alfoldi: catalogació de més de 1.600 inscripcions, definició de Tàrraco com a capital provincial, descobriment de les més antigues i grans inscripcions fora de Roma, i estudis de famílies i governadors romans.
Detall del projecte monumental en tres volums que revisa i amplia el catàleg del segle XIX, amb un primer volum publicat i el segon a punt d’edició quan va morir.
Rovira revela que Alfoldi va redactar l’informe final per a ICOMOS que va facilitar la declaració de Tarragona com a Patrimoni Mundial per part de la UNESCO.
Es repassen les distincions concedides: medalla d'argent de la ciutat, diversos doctorats honoris causa i honors acadèmics internacionals. Es planteja la necessitat d’un reconeixement institucional més sòlid (carrer, premi, publicacions pòstumes).
El presentador agraeix l’entrevista, convida a recordar la importància de la tasca d’Alfoldi i anuncia que estaran pendents de noves iniciatives per honrar el seu llegat.
Perfil i llegat de Géza Alföldy
L'episodi ret homenatge a l'historiador i epigrafista hongarès Géza Alföldy, traspassat sobtadament a Atenes als 76 anys. Alföldy va ser una figura central per a la ciutat de Tarragona, a la qual va estar vinculat durant més de 40 anys, des de la seva primera visita el 1968.
Aportacions científiques clau
Jordi Rovira, president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, destaca que Alföldy va ser qui va posar Tarragona al mapa internacional de l'arqueologia:
- Va ser el principal investigador de l'epigrafia romana a escala mundial.
- Va documentar fites com que Tàrraco va ser la capital de la província més gran de l'imperi o que l'anfiteatre conté la inscripció romana més gran del món.
- Va establir la llista de governadors romans i va estudiar els moviments de població i les relacions familiars de l'època antiga.
El reconeixement com a Patrimoni Mundial
Un dels punts més rellevants de la seva trajectòria va ser la seva participació directa en l'expedient de la UNESCO. Segons Rovira, Alföldy va ser la "peça decisiva":
"Ell va redactar l'expedient final que arriba a ICOMOS... és gairebé a ell a qui li devem que s'aprovi que Tarragona sigui Patrimoni Mundial."
Projectes inacabats i reconeixements futurs
Malgrat la seva mort, el seu llegat continua viu a través de:
- La publicació del Corpus d'Inscripcions Llatines, una obra colossal que ja té volums en premsa.
- La necessitat plantejada que la ciutat li dediqui un carrer, un premi o noves iniciatives institucionals.
- Tenia nombrosos doctorats honoris causa i la medalla d'argent de la ciutat de Tarragona.

