10 anys de la maqueta de la Tarragona medieval
Invitació i presentació de Lluís Pinyol, arquitecte i tècnic del Museu d'Història responsable de la maqueta.
Raons per crear una maqueta de la Tarragona medieval i complementar la maqueta romana existent a la sala gòtica.
Repàs al període de 300 anys d’abandó després del setge àrab i la repoblació normanda a partir del 1129.
Com l’urbanisme romà i medieval es va fossilitzar en el traçat actual (carrers, plaça del fòrum, Call Jueu).
Ús de fusta de dues coloracions, figuretes i elements renovables per fer la maqueta explicativa i accessible.
Detalls sobre el Castell del Patriarca, Castell del Rei, muralles del segle XII i torres d’Arandes i Morenes.
Compilació d’articles, cadastre de 1415, planimetria històrica i restes arqueològiques per a la reconstrucció.
Muntatge de la maqueta en dos trossos i ús d’una grua per penjar-la a la porta superior de la sala gòtica.
Programa de visites guiades (dissabte i diumenge a les 11:00 i 11:20) per celebrar la dècada de la maqueta.
Crida a explorar la part alta de Tarragona per descobrir murs i fonamentacions medievals encara desconeguts.
Un viatge a la Tarragona oblidada
En aquest episodi, es commemora el desè aniversari de la inauguració de la maqueta de la Tarragona medieval, situada a la sala gòtica del Pretori. L'arquitecte i tècnic del Museu d'Història, Lluís Pinyol, explica el procés de creació d'aquesta eina didàctica que busca reivindicar un període històric sovint eclipsat pel passat romà de la ciutat.
El ressorgir després de l'abandonament
Després d'un buit d'uns 300 anys d'abandonament arran del setge àrab, la ciutat es va tornar a poblar a partir del 1129. Conceptes clau d'aquesta repoblació inclouen:
- L'arribada dels normands sota el comandament de Robert Bordet.
- La convivència de diferents jurisdiccions, com la zona sota control normand que més tard seria el Call Jueu.
- La utilització de les estructures romanes per construir la nova ciutat medieval, un procés conegut com a fossilització urbana.
Característiques de la maqueta
La maqueta no és només una representació estàtica, sinó un projecte viu i renovable. Algunes de les seves peculiaritats són:
- Codificació per colors: S'utilitza fusta de dues tonalitats per diferenciar els murs romans reutilitzats (més foscs) de les noves construccions medievals (més clares).
- Rigor històric: Es basa en una compilació exhaustiva de documentació de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, arxius municipals i excavacions arqueològiques.
- Dimensions i logística: Mesura aproximadament 4 x 3,5 metres i va haver de ser introduïda per la finestra del Pretori mitjançant una grua.
"L'urbanisme de la part alta actual és un reflex de l'urbanisme romà i medieval que s'ha fossilitzat i que ens explica moltes coses de la ciutat actual."
Patrimoni desaparegut i visites guiades
L'episodi destaca edificis que ja no existeixen, com el Castell del Patriarca, volat el 1811 durant la Guerra del Francès, i convida els ciutadans a participar en les visites guiades especials per celebrar l'efemèride, on es poden descobrir vestigis encara visibles com les torres d'Arandes i de Morenes.

