Olga Xirinacs: reflexió poètica i la taronja a terra
Xirinax explica la taronja caiguda al claustre de la catedral com a símbol de maduresa, vida i punt de partida del nou llibre d’estiu.
Parla de la crònica quotidiana en vers, de pinzellades poètiques inspirades en pintors com Dürer o Rembrandt, i de l’objectiu de ser moderns en el llenguatge.
Descriu com va ser obligada a escriure un nou volum després de completar la seva poesia completa i la importància de l’esforç editorial.
Denuncia l’invisibilitat del seu llibre en mitjans i institucions, analitza l’escassetat de crítics solvent i reivindica la presència de la seva obra a biblioteques i projectes culturals.
Reflexiona sobre la centralitat cultural de Barcelona, la competència entre centres regionals i l’impacte de l’administració en la difusió literària.
Explica com el blog alimenta la seva disciplina creativa, comenta la seva experiència del dia de Sant Jordi i celebra l’alegria intrínseca d’escriure.
Olgar Xirinacs presenta La taronja a terra
L'escriptora tarragonina Olga Xirinacs reflexiona sobre la seva darrera obra poètica, La taronja a terra, utilitzant la imatge d'una taronja caiguda al claustre de la catedral com a símbol de la seva pròpia maduresa. L'autora reivindica el seu paper com a cronista de la vida diària i defensa el dret de l'escriptor a evolucionar i experimentar amb el llenguatge.
El compromís amb la literatura i el sector editorial
Durant la conversa, Xirinacs aborda diversos temes crítics sobre l'estat de la cultura actual:
- El pes de l'obra completa: L'autora confessa haver patit una "paralització literària" després de publicar la seva Poesia completa, sentint que ja ho havia dit tot fins que el seu editor la va empènyer a escriure de nou.
- Crítica al centralisme barceloní: Denuncia la invisibilitat dels autors de les "terres del sud" davant el domini cultural de Barcelona i Girona. Afirma amb ironia:
> "De Barcelona a avall no existim pràcticament."
- Invisibilitat mediàtica: Lamenta la falta de crítics solvents i el poc ressò que les institucions i els mitjans donen a les editorials petites i als autors veterans que no formen part de les "capelletes" o grups de poder cultural.
L'art com a font de joia i comunicació
Xirinacs destaca que escriure és, per a ella, un acte de gran alegria que busca connectar amb el lector. A més de la poesia, l'autora manté una relació diària amb el seu públic a través del seu blog, on combina la literatura amb el dibuix i el col·lage, una faceta artística menys coneguda que l'ajuda a mantenir la ment activa.

