Pasta Fullada: Sexe i reflexió en la maduresa
Introducció de l'obra 'Pasta Fullada' d'Ever Blanchet, dirigida per Òscar Molina i la seva estrena a Tarragona.
Explicació de la trama: dues parelles que trenquen el tabú de la sexualitat en la gent gran mitjançant la comèdia i la reflexió.
El director detalla l'ús de música francesa de la Nouvelle Vague i l'estil modern i desinhibit de l'obra.
Debat sobre la importància de l'amistat, l'acceptació de l'obra a comarques i el repte de girar en temps de crisi.
Elogi a la generositat de Minguillón, Minguell, Sansa i Sales en un espai escènic minimalista.
L'obra és apta per a tots els públics (no només tercera edat) i reflexiona sobre relacions humanes universals.
Explicació del significat de 'Pasta Fullada' com a capes de secrets i agraïments finals.
L'entrevista amb Òscar Molina, director teatral, desgrana els detalls de l'obra Pasta Fullada, un text original d'Ever Blanchet que es presenta al Teatre Metropol de Tarragona. L'obra es defineix com una comèdia que trenca tabús sobre la vida sexual i emocional en l'edat madura.
Temàtica i estructura de l'obra
L'eix central de la peça és la relació entre dues parelles d'amics de fa molts anys que parlen sense complexos sobre la seva sexualitat. A través d'aquesta premissa, l'obra explora:
- La superació dels estigmes socials sobre la gent gran.
- L'ús de la música francesa (Nouvelle Vague) per crear una atmosfera desinhibida.
- Una posada en escena minimalista que prioritza el treball emocional i físic dels actors.
Un repartiment de luxe
L'obra destaca per comptar amb quatre figures consolidades de l'escena catalana:
- Margarida Minguillón
- Josep Minguell
- Carme Sansa
- Carles Sales
"Es despullen d'ànima... Fan un treball molt generós i és molt d'agrair com actuen i com es mouen sobre l'escenari."
Simbolisme del títol
Molina aclareix que el títol Pasta Fullada és una metàfora de la vida i les relacions:
- Representa les capes i secrets que amaga una persona.
- Fa referència a la textura de la vida: cruixent i sorprenent, però amb un interior complex.
- En català, el terme té una complicitat popular que evita la vulgaritat però suggereix clarament l'atreviment del text.

