Entrevista a Pau Vallvé: Concert Doble a la Sala Trono
Repàs de la carrera de Pau Vallvé: inici en la producció als 18 anys i creació del seu propi segell als 28.
L'artista celebra l'exhauriment d'entrades a la Sala Trono i l'anunci d'un segon concert el mateix dia.
Explicació del format a duo amb Nico Roig i l'ús del pedal de bucles per crear capes sonores en directe.
Presentació del disc '2010', producció de Maria Coma i composició d'una banda sonora per a cinema.
Reflexió sobre com el seu alter ego passat ha passat de ser incomprès a ser considerat un projecte de culte.
Vallvé confessa la seva estima per una versió de Radiohead i detalla on comprar les últimes entrades.
Pau Vallvé presenta el seu disc '2010' a Tarragona
El polifacètic músic Pau Vallvé visita la Sala Trono de Tarragona amb un èxit rotund de convocatòria. Després d'exhaurir les entrades per a la sessió de les 7 del vespre, s'ha programat un segon concert a les 9 de la nit. L'artista destaca la seva vinculació amb la ciutat, tot i haver tingut dificultats de públic en el passat amb projectes anteriors.
Un format íntim i experimental
Per a aquesta ocasió, Vallvé ha optat per un format a duo acompanyat de Nico Roig, adaptant-se a les dimensions de la sala:
- Ús intensiu del lúper (pedal de bucles) per crear capes de so, ritmes i guitarres en directe.
- Reinterpretació de cançons amb un enfocament més improvisat i proper.
- Un repertori que inclou temes del seu nou disc, però també picades d'ullet a Estanislau Verdet, UAM i versions d'artistes com Radiohead o Björk.
Trajectòria i altres projectes
Més enllà de la seva gira actual, que finalitza al desembre a l'Auditori de Barcelona, Vallvé continua actiu en diverses facetes del sector musical:
- Producció: Recentment ha acabat el nou disc de Maria Coma al seu estudi i sota el segell Amniotic Records.
- Bandas sonores: Està treballant en la música per a un documental de cinema.
- Evolució artística: Reflexiona sobre com la seva música, abans considerada de "bitxo raro" sota l'àlies d'Estanislau Verdet, s'ha convertit amb el temps en una proposta de culte.
"Amb Estanislau Verdet intentava crear aquell punt de dir: hòstia, això m'agrada però em fa vergonya dir que m'agrada."

