Carmen Castillo: Mèrit Cívic per la seva tasca humana
Introducció de la Carmen Castillo i el diploma de mèrit cívic lliurat per l'Ajuntament de Tarragona per la seva tasca amb indigents.
La Carmen expressa la seva felicitat ajudant els més febles i com aquesta feina, lluny de cansar-la, l'omple d'energia.
Explicació del servei de 24 hores, la recepció de persones derivades per la policia i la col·laboració amb l'Ajuntament.
Agraïment a la Fundació Bonanit, a Antónicole i a totes les empreses i particulars que fan possible l'ajuda.
Relat de com banya i vesteix les persones que arriben en mal estat i la implicació dels seus fills en el projecte.
Detalls sobre l'ocupació de l'establiment (fins a 26 persones) i el procés de sortida després de deu dies d'estada.
El desig de la Carmen de crear uns vestidors i dutxes perquè els indigents tinguin higiene i roba neta diàriament.
Vivències del passat, la duresa de fa 30 anys i l'agraïment de les persones que han passat per la seva casa.
Com va començar a treballar amb nens de San Rafael i de quina manera va acabar adquirint la pensió actual.
Una vida dedicada als més necessitats
L'entrevista ens acosta a la figura de la Carmen Castillo, propietària de la Pensió Carmen situada a la part baixa de Tarragona (carrer Cartagena). Recentment, ha estat guardonada amb el diploma de mèrit cívic per l'Ajuntament de Tarragona com a reconeixement a més de 30 anys de servei desinteressat.
Una tasca incansable
La Carmen descriu el seu treball no com una càrrega, sinó com una font de felicitat absoluta. Els punts clau de la seva labor inclouen:
- Atenció 24 hores: L'establiment mai tanca les portes i rep persones derivades per la policia a qualsevol hora del dia o de la nit.
- Acollida integral: No només ofereix llit i menjar, sinó que es dedica a banyar, vestir i consolar les persones que arriben en situacions crítiques.
- Col·laboració institucional: Treballa estretament amb la Fundació Bonanit i l'ajuntament per atendre indigents, víctimes de maltractaments i famílies sense llar.
Valors i compromís familiar
Un dels aspectes més commovedors és la implicació de la seva pròpia família. La Carmen explica que els seus fills col·laboren activament, compartint taula amb els hostes i ajudant en els acompanyaments metges.
"Tracto les persones com si fossin la meva família, com si fossin fills meus. A casa meva no es fa distinció amb ningú."
Projectes de futur
Malgrat els recursos limitats, el somni de la Carmen és aconseguir uns vestidors i dutxes perquè qualsevol persona que visqui al carrer pugui anar a netejar-se i canviar-se de roba, encara que no s'hi quedi a dormir. Afirma amb rotunditat que, si li toqués la loteria, ho invertiria tot en millorar la qualitat de vida d'aquestes persones.

