Quico Pi de la Serra presenta el seu espectacle 'Quico Labora'
Inici de l’entrevista: salutacions i presentació del concert d’11 de setembre al Teatre Metropol.
Descripció del projecte: recuperació de cançons clàssiques amb arranjaments nous i el joc de paraules del títol.
Debat sobre la necessitat i el paper de la cançó compromesa en la societat, així com la incorporació de temes sobre desigualtat, policia i medi ambient.
Reflexions de Quico sobre l’impacte de la llei de mercat, la desigualtat extrema i la qüestió nacionalista a l’Estat espanyol i Catalunya.
Explicació del paper del blues en el nou disc, la col·laboració amb el guitarrista Amadeu Casas i Joan Pau Comelles, i l'origen popular del gènere.
Com serà l’espectacle en directe: repertori cronològic, parlaments entre cançons i moments d’improvisació.
Moment simbòlic de la frase popular "Si els fills de puta volessin..." i acomiadament de l’entrevista.
Entrevista a Quico Pi de la Serra per la Diada de 2011
L'emblemàtic cantautor català i referent de la cançó de protesta, Quico Pi de la Serra, explica els detalls del seu darrer espectacle i disc, Quico Labora, que presenta al Teatre Metropol de Tarragona. Aquest projecte és una revisió del seu repertori històric amb una forta influència del blues.
Punts clau de l'espectacle
- Repertori clàssic revisat: L'artista recupera temes que havien quedat fora dels seus darrers directes, dotant-los de nous arranjaments amb l'ajuda de l'Amadeu Casas i el Joan Pau Cumelles.
- L'estètica del blues: Les cançons s'han adaptat a aquest gènere, que Pi de la Serra considera la "música popular del planeta".
- Narració i context: A diferència d'altres etapes, en aquest espectacle l'autor parla molt amb el públic, explicant la cronologia i el context social (repressió, supervivència, política) de les seves lletres.
- Improvisació: Cada concert inclou espais d'improvisació lliure, fent que cada actuació sigui única.
Reflexions sobre la societat i la música
L'entrevista aprofundeix en la visió crítica de l'artista sobre l'actualitat:
- La música com a eina: Defineix la cançó compromesa com una eina per desvetllar, avisar i recordar realitats quotidianes que sovint passen desapercebudes.
- Situació política: Es mostra escèptic amb la transició i critica el nacionalisme excloent que dificulta cantar en català a la resta de l'Estat.
- Crisi i mercats: Lamenta la submissió dels governs als mercats, un fet que genera una desigualtat brutal on els més desfavorits sempre acaben pagant les conseqüències.
"Si els fills de puta volessin, no veuríem mai el sol."
Aquesta frase, d'origen popular i inclosa en el seu repertori, sintetitza l'estil irònic i sàtric que el defineix.

