Albert Vallbé, ratificat com a número 1 d'UDC a Tarragona
Presentació de l’entrevista i anunci de la ratificació d’Albert Vallbé com a cap de llista d’UDC a Tarragona.
Vallbé descriu l’ànim de la militància i el resultat aclaparador (95%) que refrenda la seva candidatura.
Anàlisi de les acusacions de manca de renovació i d’una política “flosca” versus la visió de Vallbé sobre un petit grup dissident.
Comentaris sobre la decisió de Raül Font de deixar la política activa i la seva relació amb les tensions internes.
Garanties de Vallbé sobre la cohesió del partit i la seva preparació per a les eleccions municipals del 22 de maig.
Consens ampli i victòria en l'Assemblea
L'actual regidor de l'Ajuntament de Tarragona, Albert Vallbé, ha estat ratificat per una majoria aclaparadora com a cap de llista d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) per a les pròximes eleccions municipals del 22 de maig. Vallbé destaca que el resultat —amb un 95% de vots favorables— demostra una unitat interna gairebé total, malgrat el soroll mediàtic dels darrers dies.
Resposta a la dimissió de l'executiva local
Respecte a la dimissió en bloc de l'executiva local del partit, Vallbé es mostra contundent:
- Considera que els membres dimissionaris havien perdut la confiança de la militància.
- Nega qualsevol fractura real al partit, definint els crítics com un grup molt minoritari.
- > "El resultat acredita que ells són quatre i el cabo. No hi ha fractura al partit."
Debat sobre la renovació i l'edat
El candidat ha respost a les crítiques sobre la seva edat (65 anys) i la necessitat de renovació generacional:
- 1 Candidatura jove: Afirma que ell és l'únic veterà i que la resta de la llista està formada per persones al voltant dels 40 anys o menys.
- 2 Representació dels sèniors: Defensa que els ciutadans grans i jubilats necessiten algú que conegui i defensi els seus problemes específics a l'ajuntament.
La relació amb Raül Font
Vallbé ha comentat la marxa de Raül Font, qui havia estat el seu company al grup municipal. Tot i destacar la bona col·laboració històrica entre ambdós, creu que Font es va equivocar en adoptar una postura divergent i massa crítica amb les tesis generals del partit, la qual cosa li va fer perdre el suport dels militants.

