Balanç de les excavacions a la Catedral de Tarragona
Presentació del programa, de la campanya arqueològica conjunta de l’Ajuntament, l’ICAC i l’Arquebisbat a la Catedral de Tarragona i salutacions als arqueòlegs.
Explicació del calendari, dels mètodes de treball amb obrers i estudiants, i dels 50 m² excavats en quatre setmanes amb aturades puntuals.
Confirmació de fonaments d’un temple imperial amb una longitud mínima de 43 m, molt per sobre dels 32 m previstos, i reflexions sobre la seqüència estratigràfica del lloc.
Comparació amb altres temples romans (Mars Ultor, Hispalis) i discussió sobre la variabilitat de l’arquitectura imperial segons topografia i context urbanístic.
Revisió de possibles restes d’una hipotètica catedral visigòtica del segle VI–VII; sedimentacions tardoromanes i absence d’estructures atribuïbles a la basílica visigòtica.
Descobriment de la rasa de fonamentació de l’absis medieval amb ceràmica del segle XII i murs amb encaixos per a estructures de fusta, aportant seqüència constructiva des del segle I fins a l’actualitat.
Plans de laboratori, estudis geofísics, col·laboració amb la Universitat de Barcelona i possibles noves campanyes en la següent fase del pla director.
Estratègies de comunicació científica: bloc, exposicions, congressos nacionals i internacionals, i el potencial econòmic i turístic associat al patrimoni arqueològic.
Agraïments, valoració de la col·laboració entre institucions i reiteració de la importància d’una recerca metòdica per alimentar la difusió i la gestió patrimonial.
Descobriments excepcionals al cor de Tàrraco
L'entrevista analitza els resultats de la recent campanya d'excavacions arqueològiques a la Catedral de Tarragona, una iniciativa conjunta de l'Ajuntament, l'ICAC i l'Arquebisbat. Els arqueòlegs Josep Maria Macias i Andreu Muñoz detallen com aquestes intervencions han permès reescriure part de la història monumental de la ciutat.
Principals conclusions de la campanya
- El Temple d'August: S'ha confirmat que el temple de culte imperial era molt més gran del que es preveia inicialment. Les fonamentacions indiquen una longitud superior als 43 metres, superant les estimacions prèvies de 32 metres.
- Arquitectura de prestigi: Les dimensions del temple s'acosten a les del Mars Ultor a Roma, fet que demostra la voluntat de Tàrraco de competir en monumentalitat amb altres capitals provincials com Mèrida o Còrdova.
- L'enigma de la catedral visigòtica: Malgrat buscar-ne restes, no s'han trobat evidències estructurals de la catedral dels segles VI-VII, tot i que no es descarta la seva existència degut a la naturalesa destructiva de les construccions medievals posteriors.
- Fases medievals: S'ha localitzat la rasa de fonamentació de l'absis del segle XII, aportant dades valuoses sobre un edifici que no conserva el seu llibre d'obres original.
Metodologia i futur de la recerca
"La recerca no és estàtica, és dinàmica. El que pensem d'aquí a un any serà segurament una mica diferent del que pensem ara."
Els experts destaquen l'ús de prospeccions geofísiques i la necessitat de continuar amb la tasca de laboratori i anàlisi de mostres de morter i ceràmica. Tot i que no hi ha noves excavacions previstes a curt termini, la col·laboració institucional es manté ferma per a la difusió científica i ciutadana dels resultats a través de blocs, exposicions i congressos internacionals.

