Santi Pallàs: Reptes del Consorci de Normalització Lingüística
Introducció de Santi Pallàs com a nou president del Consorci per a la Normalització Lingüística de Tarragona, càrrec que ja va ocupar anteriorment.
Descripció de l'evolució dels usuaris del Consorci, amb un fort increment de persones nouvingudes de fora de l'Estat espanyol.
Reflexió sobre la falta de progressos en l'ús social del català i la responsabilitat dels catalanoparlants en no canviar de llengua.
Explicació dels tres pilars del Consorci: ensenyament, assessorament i dinamització, amb especial èmfasi en el Voluntariat per la Llengua.
Debat sobre la necessitat de mantenir els serveis de normalització lingüística amb menys recursos econòmics a causa de la crisi.
Defensa del català com a eina per trobar feina i element clau per a la cohesió d'un país que ha de seguir els seus propis projectes lingüístics.
Suport al model d'escola catalana com a instrument bàsic per a la integració dels nens de famílies d'origen forani.
Anàlisi de l'ús social a les comarques tarragonines, on la industrialització i el turisme fan que sigui la zona on més cal l'esforç per mantenir la llengua.
Pallàs reivindica la seva figura com a activista per la llengua i el seu compromís de servei al país des d'un càrrec no remunerat.
Entrevista a Santi Pallàs sobre el futur del català a Tarragona
Santi Pallàs, nou president del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) de Tarragona, analitza la situació actual de la llengua i els objectius del seu mandat. Amb una trajectòria política dilatada, Pallàs torna al càrrec amb la ferma intenció de potenciar l'ús social del català en un context de recursos econòmics limitats.
Evolució del perfil de l'alumne
Pallàs destaca que, des de la seva anterior etapa (1995-2007), el perfil de les persones que s'apropen al Consorci ha canviat dràsticament:
- Actualment, el 50% dels alumnes són nascuts fora de l'Estat espanyol (principalment de l'Amèrica Llatina, el Nord d'Àfrica i Europa).
- El servei esdevé un element de cohesió social i integració cultural.
- Prop de 5.000 persones utilitzen anualment els cursos de català a les comarques de Tarragona.
L'estancament de l'ús social
L'entrevistat es mostra preocupat per la falta d'avenços en l'ús quotidià de la llengua:
- Critica que el català estigui estancat en sectors com l'empresa, el cinema o els mitjans de comunicació escrits.
- Atribueix part de la responsabilitat als propis catalanoparlants, que sovint canvien de llengua de manera innecessària.
- > "Si els catalans féssim l'esforç de mantenir-nos parlant en català amb l'interlocutor, independentment de la llengua que ens parli, ajudaríem a aprendre-la de manera normal."
Estratègies i reptes de futur
El CPNL basa la seva activitat en tres eixos: l'ensenyament, l'assessorament a empreses i la dinamització. Dins d'aquest últim, Pallàs destaca l'èxit del programa Voluntaris per la Llengua, que compta amb més de 300 parelles lingüístiques a la demarcació.
Finalment, es subratlla la importància de defensar el model d'immersió lingüística escolar com a garant de la igualtat d'oportunitats, assegurant que els nens i nenes dominin ambdues llengües oficials en finalitzar l'etapa educativa.

