Brams: Repàs de 'Amb el roc a la faixa' al Disc Rovellat
Salutació, data del programa i avanç dels temes: revisita al primer disc de Brams i presentació del seu nou àlbum.
Primera reproducció de la cara A del LP _Rock a la Faixa_ i comentari de l’energia i lletres del primer tema.
Repàs al naixement del grup (1990), primers concerts, membres fundadors i formació definitiva.
Reproducció del tema pacifista _Espera m’assegut_ i comentari de la crítica al servei militar i l’estat.
Descripció de la producció amb Reyes Torino i menció dels àlbums posteriors: Segona Assemblea, La diplomàcia de la rebel·lia i Cal seguir lluitant.
Reproducció i comentari de la cançó inspirada en la llegenda del monstre de la Baells.
Anàlisi del tema ‘Papa’, amb la narració d’un accident domèstic i el conflicte generacional.
Recordatori dels inicis de Radio Fòrum (1992) i valoració de la frescor i ritme del disc en format vinil.
Revisió de la lletra satírica i crítica política dedicada a Jordi Pujol i el seu entorn governamental.
Comiat del programa, informació sobre el nou àlbum _Oferta de diàleg_ (2011) i dates de la gira de presentació.
Monogràfic sobre els orígens de Brams
En aquesta edició del programa Disc Rovellat, conduïda per Joan Maria Bertran, es ret homenatge a la mítica banda de Berga, Brams. Coincidint amb la presentació del seu nou treball l'any 2011 (Oferta de diàleg), el programa recupera en format vinil el seu primer àlbum de llarga durada editat el 1992: Amb el roc a la faixa.
Context Històric i Trajectòria
- El grup es va formar l'any 1990 amb membres com Sergi Valero, Francesc Ribera (Titot), i d'altres músics provinents de l'escena local de Berga.
- Es van consolidar dins del moviment del rock català, però amb un estil clarament més gamberre, directe i políticament compromès.
- La seva trajectòria va tenir una primera etapa fins al 2005, per després retrobar-se el 2010.
Temes discogràfics analitzats
El programa fa un recorregut per les cançons més emblemàtiques del primer disc, destacant-ne la càrrega social:
- Lluita social i política: Crítica directa a la mili (servei militar obligatori) i la defensa de la insubmissió a cançons com Espera'm assegut.
- Humor i sàtira: Lletres sarcàstiques sobre la vida quotidiana i personatges peculiars, com a Papa o Que sóc el millor.
- Identitat i territori: Reivindicacions ecologistes i crítiques a la gestió política a Catalunya (com a la cançó Som a Girona o l'al·lusió a Jordi Pujol a El president).
- Llegendes locals: La cançó La Gran Sargantana com una paròdia del monstre de la Baells per atraure el turisme.
"No seré del teu exèrcit, no seré mai de l'altre... la meva solidaritat la ministro com jo vull."
Evolució Musical
El locutor destaca el salt qualitatiu del grup a partir del quart disc, Cal seguir lluitant (1995), i esmenta col·laboracions internacionals com la del grup basc Negu Gorriak.