Arxiu Sonor Programes 2011
Arxiu Sonor Programes 2011
Programa

Arxiu Sonor Programes 2011

·345 episodis
RSS

episodis

1-12 de 344
  • 16'

    Èxits de l'estiu de 1997 i comiat de la temporada

    Cloenda de la temporada musical Aquest episodi marca el final d'un cicle de 33 programes dedicats a repassar la banda sonora dels nostres estius. En aquesta darrera entrega, el protagonisme absolut recau en l'any 1997, tancant així un viatge cronològic que va començar l'any 1965. Selecció musical de 1997 El programa presenta una barreja d'estils que van dominar les llistes d'èxits fa més de dues dècades: Èxits internacionals de ball: Hem gaudit del pop d'Aqua amb el seu icònic Barbie Girl i del ritme brasiler de Bellini amb la cèlebre Samba de Janeiro. Pop-rock estatal: La presència del desaparegut Pau Donés amb Jarabe de Palo i el seu gran clàssic, La Flaca, una cançó que va definir l'estiu d'aquell any. Sentimentalitat italiana: El programa recorda la desesperació amorosa de Nek amb Laura no está, un dels temes més corejats de l'època. El darrer adeu: Un toc de nostàlgia "friqui" Per finalitzar la temporada a Tarragona Ràdio, s'ha triat una cançó que els presentadors defineixen com a "friqui" però inevitable per la seva popularitat l'any 1997: "Marxem amb una cosa friqui-friqui... El toro y la luna, de Los Centellas. Va ser un èxit de l'any 1997 i amb ell ens toca acomiadar-nos." Amb aquesta nota festiva, l'equip del programa Ja Tardes agraeix l'audiència per haver-los acompanyat durant tot l'estiu a la freqüència 96.7 FM.

  • 15'

    Èxits Musicals de l'Any 1996: De la Macarena a Ella Baila Sola

    Retrospectiva Musical de 1996 Aquest segment ens transporta a l'any 1996, recordant alguns dels temes més emblemàtics que van marcar l'escena musical nacional i internacional d'aquella època. El repàs se centra en grups i cançons que no només van dominar les llistes d'èxits, sinó que es van convertir en fenòmens culturals. Principals Èxits i Protagonistes Azúcar Moreno: El duo de les germanes Salazar va obrir l'any amb l'optimisme de "Solo se vive una vez". Tot i el seu gran èxit, es recorda que el grup es va acabar dissolent per motius personals. Los del Río i el fenomen "Macarena": Es destaca com aquesta cançó va traspassar totes les fronteres mundials, arribant a ser ballada fins i tot per figures com el president dels Estats Units. Es comenta l'èxit financer i la longevitat que aquest tema ha proporcionat al duet. Ella Baila Sola: El programa tanca recordant el debut d'aquest duet femení amb el seu primer gran èxit, "Lo echamos a suertes", descrivint-les com un altre grup que, tot i la seva popularitat, també va acabar desapareixent de l'escena. Reflexions sobre l'Època L'espai combina la nostàlgia amb anècdotes sobre l'impacte d'aquestes cançons a les ràdios i les pistes de ball durant els mesos d'estiu. "Solo se vive una vez. Si no te quieres amargar con problemas y demás, no te dejes convencer." El contingut subratlla com aquestes melodies encara ressonen en la memòria col·lectiva tot i el pas de les dècades.

  • 20'

    Repàs dels èxits musicals de l'any 1995

    Retorn als clàssics de 1995 Aquest segment radiofònic de Tarragona Ràdio realitza un recorregut nostàlgic pels grans èxits que van marcar l'escena musical l'any 1995. El presentador connecta amb l'audiència mitjançant peces icòniques de l'estil Eurodance i el pop-rock en espanyol. Temes destacats del programa Whigfield i l'Eurodance: S'inicia la sessió amb el ritme de Saturday Night, un dels temes més ballats de la dècada, recordant la influència de la música disco d'aquell període. El fenomen John Scatman: Es destaca la figura de John Scatman i el seu èxit mundial Scatman (Ski-Ba-Bop-Ba-Dop-Bop), conegut per la seva tècnica de scat singing aplicada a la música dance. Shaggy i el ritme bombàstic: També es fa menció de l'any 1995 com el moment d'èxit per a Shaggy i la seva cançó Boombastic. Tancament amb Los Rodríguez: El programa finalitza amb el tema Mucho mejor (popularment conegut com Hace calor) de la banda Los Rodríguez, liderada per Andrés Calamaro. Una cita sonora de l'època "Hace calor, hace calor, yo estaba esperando que cantes mi canción y que abras esa botella y brindemos por ella." El presentador s'acomiada emplaçant els oients a la propera edició, on es repassaran els èxits de l'any 1996.

  • 22'

    Viatge musical a l'estiu de 1004: Èxits per ballar

    Retorn a l'any 1994: Un repàs als èxits estiuencs Aquest episodi ens proposa un viatge musical en el temps per recordar les cançons que més van sonar durant l'estiu de l'any 1994. Es tracta d'una selecció de temes amb molta marxeta, evitant les balades i centrant-se en ritmes ballables i festius que van marcar una època. Selecció musical de l'episodi El programa fa un recorregut per diferents estils que van dominar les llistes d'èxits fa tres dècades: Big Mountain: El grup obre la secció amb el seu famós tema de regga-pop "Baby, I Love Your Way", descrit com una cançó totalment estiuenca. Corona: Representant el gènere eurodance, s'escolta el clàssic "The Rhythm of the Night", una peça imprescindible de les discoteques d'aquell any. Georgie Dann: No pot faltar el rei de la cançó de l'estiu amb "La Barbacoa". El presentador destaca el caràcter encomanadís d'aquesta lletra que repassa els elements d'un dinar a la brasa. No me pises que llevo chanclas: Amb un estil desenfadat i humorístic similar a Los Inhumanos, el grup aporta el toc divertit amb "Se me ha muerto el canario". Paco Pil: Finalment, es fa referència a l'escena techno amb temes com "Johnny Techno Ska". Cites destacades "Heu de preparar-vos per la marxeta que us espera... totes les cançons que tenim avui són estiuenques al 100%, tot són músiques per ballar i desenfrenades." L'episodi conclou amb un comiat rítmic, recordant que aquests èxits encara perduren en la memòria col·lectiva i conviden a moure el cos.

  • 20'

    Viatge musical a l'any 1993 amb Tarragona Ràdio

    Retrospectiva del 1993 a Tarragona Ràdio El programa d'avui ens proposa una immersió nostàlgica en els grans èxits musicals que van definir l'any 1993. A través d'una selecció variada, es vol que l'audiència revisqui moments de fa tres dècades amb sons que van anar des del vallenato fins a la música dance. Els protagonistes de la sessió L'espai musical destaca tres vessants sonores claus d'aquell estiu: Ritmes Tropicals: L'obertura va a càrrec de Carlos Vives amb el seu emblemàtic tema La gota fría, una peça fonamental per entendre la popularització del vallenato colombià internacionalment. Arrels Cubanes: La presència de Gloria Estefan i la seva cançó Mi Tierra, que reivindica la cultura i la nostàlgia de l'illa. Electrònica i Dance: El contrast arriba amb Snow i el seu èxit Informer, representant la vessant més comercial i ballable de les llistes internacionals d'aquell període. "Farem un viatge musical en el temps que ens portarà fins a l'any 1993 per reviure vells moments."

  • 19'

    Èxits musicals de l'any de les Olimpíades de 1992

    Retorn musical a l'any 1992 En aquesta edició del programa de Tarragona Ràdio, l'espai de la música del record ens convida a fer un viatge en el temps fins a l'any 1992, marcat globalment per les Olimpíades de Barcelona. El presentador repassa els temes que van definir aquella època, combinant ritmes festius amb lletres d'autor que han perdurat en la memòria col·lectiva. Selecció musical de l'episodi L'episodi destaca la importància de diversos grups i solistes que van dominar les llistes d'èxits: Los Manolos: El grup va tenir un paper protagonista amb el seu estil festiu. El presentador recorda especialment l'himne olímpic: > "Aquest va ser l'himne de les Olimpiades, Amigos para siempre." Celtas Cortos: Amb la seva barreja de rock i música folk, s'escolta el cèlebre tema Cuéntame un cuento, que transporta l'oient a un món d'imaginació i ritme. Joaquín Sabina: Es destaca l'àlbum Física y Química, posant especial èmfasi en el clàssic Y nos dieron las diez, una de les cançons més emblemàtiques de la seva carrera. Rosario Flores: S'inclou la seva energia amb el tema Mi gato, referenciant el seu estil únic anomenat "rumba-pop". Héroes del Silencio: Per tancar el programa, sona el rock potent d'Enrique Bunbury i el seu grup amb la cançó Mar adentro. Comiat i properes cites El programa tanca la setmana anunciant que la setmana vinent serà la darrera d'aquest cicle de records. El recorregut cronològic continuarà a partir del dilluns vinent, centrant-se en els anys compresos entre el 1993 i el 1997, mantenint la cita diària a la freqüència 96.7 FM.

  • 20'

    Èxits Musicals de l'Estiu del 1991

    Retorn als Clàssics de l'Any 1991 Aquest espai musical ens convida a fer un viatge en el temps per recordar les cançons que van marcar l'estiu d'ara fa dues dècades. El recull inclou des de ritmes llatins i música de ball fins a balades romàntiques i rock espanyol. La Música que feia Ballar Sopa de Caracol: Interpretada per la Banda Blanca, va ser l'himne indiscutible de les festes i revetlles. Chimo Bayo: Amb el seu èxit "Así me gusta a mí" (conegut com Éxtasi, éxta no), va dominar les pistes de les discoteques. Emilio Aragón: L'artista polifacètic va triomfar amb temes divertits i desenfadats com "Cuidado con Paloma". Zapato Veloz: El grup va tancar el programa amb "El tractor amarillo", descrit com l'èxit per excel·lència de l'estiu. Rock i Romanticisme Seguridad Social: Van aportar el toc de força i rock amb la seva coneguda cançó "Chiquilla". Sergio Dalma: Per contrastar amb l'energia anterior, es recorda la mítica balada "Bailar pegados", un clàssic dels karaokes i de la música romàntica. "Bailar pegados es bailar, igual que baila el mar, con los delfines, corazón con corazón." El programa conclou amb la promesa de repassar, en la propera edició, els èxits de l'any 1992.

  • 20'

    Èxits musicals de l'estiu de 1990 al programa Ja Tardes

    Retorn musical a l'estiu de 1990 En l'edició del dimecres 20 de juliol de 2011 del programa Ja Tardes, es realitza un viatge nostàlgic per recordar la música que marcava tendència fa dues dècades. L'espai se centra a repassar els èxits del 1990, una època de ritmes tropicals i pop-rock espanyol. Selecció musical de l'època El recorregut sonor inclou peces imprescindibles que encara perduren en la memòria col·lectiva: Juan Luis Guerra: Amb el seu emblemàtic merengue i ritmes salceros, el tema Ojalá que llueva café va ser una de les cançons dominants d'aquell estiu. La Guardia: El pop-rock nacional hi és present amb la mítica cançó Cuando brille el sol. Un Pingüino en mi Ascensor: Aportant el seu toc particular amb el tema Per tu amor. Olé Olé: Amb una jove Marta Sánchez al capdavant, es recorda l'èxit Soldados del amor. Radio Futura: El tancament de l'espai musical arriba amb Corazón de tiza. Context del programa L'espai s'emmarca dins de la penúltima setmana de la temporada del programa Ja Tardes. El locutor explica que aquest repàs cronològic de la música estiuenca continuarà durant els propers dies, amb la previsió d'arribar fins a l'any 1997 abans de finalitzar el format. "Farem un petit esforç i tirarem uns anys enrere, concretament fins l'any 1990, per recordar quatre èxits estiguencs que van sonar amb molta força."

  • 20'

    Èxits musicals de l'estiu de 1989

    Repàs de la música estiuenca de finals dels 80 Aquest segment del programa Ja Tardes ofereix un viatge nostàlgic pels grans èxits que van marcar l'estiu de 1989, tancant així el repàs de la dècada dels 80 abans d'entrar en els anys 90. Les cançons que van marcar una època El recorregut musical destaca diverses peces fonamentals que encara avui ressonen a la memòria col·lectiva: Gabinete Caligari: Es recorda el tema La culpa fue del Cha-Cha-Cha, interpretat per la veu característica de Jaime Urrutia. Es menciona que la cançó va ser tan popular que fins i tot el grup humorístic Martes y Trece en va fer imitacions. Kaoma: El fenomen de la Lambada (Chorando se foi). Una peça que va triomfar absolutament l'any 89 i que ha tornat a l'actualitat recentment gràcies a versions d'artistes com Jennifer Lopez. La Unión: El grup va presentar Mas i Mas, seguint l'èxit que ja havien collit l'any anterior amb Lobo Hombre en París. Los Refrescos: Es destaca com un dels grans èxits de l'any la cançó Aquí no hay playa, una crítica humorística sobre la calor a Madrid que sonava a totes hores. Objetivo Birmania: El programa tanca amb el grup femení i el seu conegut tema Los amigos de mis amigas son mis amigos. Comiat de la dècada L'espai serveix com a traca final per acomiadar els anys 80. El presentador convida l'audiència a la propera cita on s'iniciarà el repàs de l'any 1990, mantenint viva la secció de records musicals de les tardes de dilluns a divendres. "Aquí no hi ha platja, va ser un èxit espaterrant. Va triomfar i sonava a tot arreu i a totes hores."

  • 20'

    Viatge musical a l'estiu de l'any 1988

    Un retorn a la música del 1988 Aquest episodi ens proposa una experiència de caràcter nostàlgic i melòdic. La ràdio es converteix en un vehicle per viatjar en el temps, concretament fins a l'any 1988, per recordar les sonoritats que definien l'època. Els protagonistes de la sessió El programa destaca la influència de diversos artistes i cançons que van marcar la pauta durant aquells mesos: Eddy Grant: Es recorda el seu gran èxit internacional, marcant el ritme de l'estiu d'aquell any. Gimme Hope Jo'anna: Una cançó de caràcter reggae amb un fort missatge social que es torna l'eix central de la introducció. L'ambient del programa "Avui, amb aquelles coses màgiques que té la ràdio, us proposo de començar la setmana fent un viatge musical fins a l'any 1988." L'emissió manté un to amable i proper, saludant l'audiència mentre es prepara el terreny per a una selecció musical que promet reviure records de finals de la dècada dels 80. Tot i la brevetat de la introducció, s'estableix un marc de connexió emocional a través dels clàssics del pop i el reagge.

  • 16'

    Recull musical de l'any 1987 i final de setmana

    Resum de l'episodi musical Aquest segment radiofònic serveix de tancament a la setmana i fa un repàs nostàlgic pels èxits musicals de l'any 1987, marcant gairebé el final de la dècada dels 80. Seccions i continguts principals Obertura amb Mecano: El programa comença amb la cançó Hijo de la Luna, descrita com un tema tranquil i un gran èxit d'aquell any. Versions i clàssics: S'esmenta el ressò que van tenir Los Lobos i Gipsy Kings amb la seva versió de la cançó La Bamba. Comiat festiu: L'espai finalitza amb la proposta divertida de l'Orquestra Mondragón i el seu tema Ellos las prefieren gordas. Dates clau i comiat L'emissió marca el final del recorregut per l'any 1987. El locutor s'acomiada dels oients desitjant un bon cap de setmana i emplaçant-los a la setmana següent per continuar el viatge musical, ja situats a l'any 1988. "Amb ells ens acomiadem per avui i per aquesta setmana i per a l'any 1987."

  • 19'

    Èxits musicals de l'estiu de 1986 a Tarragona Ràdio

    Viatge musical a l'estiu de 1986 El programa Ja Tardes de Tarragona Ràdio, conduït per Joan Maria Bertran, dedica aquest espai a recordar la banda sonora que va marcar l'estiu de l'any 1986. A través d'un recorregut nostàlgic, es repassen himnes generacionals del pop i el rock en espanyol. Principals èxits i artistes L'episodi destaca quatre peces fonamentals de la música d'aquella època: Alaska y Dinarama: S'emet l'emblemàtic tema "¿A quién le importa?", definit pel presentador com un èxit èpic i un autèntic himne a la llibertat individual. Hombres G: El grup liderat per David Summers apareix amb "Marta tiene un marcapasos", consolidant la seva popularitat imparable durant aquells anys. Ana Belén i Víctor Manuel: Es recorda el seu gran èxit com a duet, "La Puerta de Alcalá", una cançó que descriu el pas del temps a Madrid. Gloria Estefan: Representant el vessant més ballable amb el ritme de la "Conga", indispensable a qualsevol festa estiuenca. Cites destacades "¿A quién le importa lo que yo haga? ¿A quién le importa lo que yo diga? Yo soy así, y así seguiré, nunca cambiaré." El programa finalitza fent una petita incursió cap a l'any 1987 amb l'humor de Puturrú de Fuá i la seva cançó "No te olvides la toalla".