Visita a la Plataforma Blanca: 25 Anys de Petroli
Repàs de l’exploració d’hidrocarburs a la Mediterrània (1970–1975), descobriment del camp Casablanca i inici de la producció (1977–1982).
Descripció de l’estructura de la plataforma, mòduls, equips de coberta, simulacres i procediments d’emergència amb l’equip de Repsol.
Desplaçament amb helicòpter, recepció amb Salvador Claramunt, mòduls d’acomodació, menjador, cuina, sala de fumadors i infermeria.
Mesures de prevenció de contaminació, tractament de l’aigua, recollida selectiva de residus i inspeccions periòdiques.
Funcionament de la torre giratòria, mòdul de perforació, maneig de tubs i control de l’operació de sondeig.
Separació per gravetat de cru, gas i aigua en els separadors, emmagatzematge i bombament cap a l’oleoducte.
Visita a la sala de control con PLCs i sistemes d’alarma, entrevista al veterà Miguel i procediments mèdics amb infermeria.
Plans de producció fins al 2013, opcions d’abandonament, desmantellament i possibles estudis d’emmagatzematge de CO₂.
Selecció de temes dels anys 90 amb Los Flechazos i els últims hits per tancar el programa.
Exploració de la Plataforma Casablanca
El reportatge realitzat per Iolanda García l'any 2007 ens submergeix en la vida i el funcionament de la plataforma petrolífera Casablanca, situada a uns 40 quilòmetres de la costa de Tarragona. Aquesta estructura colossal de 8.000 tones i vuit potes ha estat un element clau en l'explotació d'hidrocarburs al Mediterrani des dels anys 70.
Aspectes Tècnics i Operatius
- El jaciment va ser descobert el 1975 i la plataforma fixa va començar a operar l'any 1982 sota la gestió de Repsol.
- L'estructura té una alçada de 170 metres (161 dels quals sota l'aigua) i inclou mòduls de producció, potència, perforació i acomodació.
- En el seu moment de màxima producció (1984-85), el camp generava entre 40.000 i 50.000 barrils diaris, representant prop del 5% del consum estatal.
Vida a l'Alt Mar i Seguretat
"Estàs aïllat 14 dies fora de la família; és com anar al desert."
- La convivència està marcada per torns de 14 dies de treball i 14 de descans, amb una capacitat màxima per a 64 persones.
- La seguretat és la prioritat absoluta: es realitzen simulacres setmanals (anomenats la missa) per a casos d'incendi, home a l'aigua o fuites de gas.
- Es manté un estricte control mediambiental, incloent la separació de residus a bord i la injecció de l'aigua de producció en pous per no abocar-la al mar.
El futur del jaciment
Actualment, la producció ha descendit fins als 3.000 barrils diaris, ja que el jaciment es troba al final de la seva vida útil. Entre les opcions de futur es barallen:
- 1 El de l'abandonament total (desmantellament de l'estructura).
- 2 L'ús de la plataforma com a centre de regeneració marina.
- 3 La possible reconversió per a l'emmagatzematge de CO2 captat de la indústria petroquímica de Tarragona.
L'episodi conclou amb un repàs musical de l'any 1990 amb el programa 25 anys de ràdio.

