Havaneres des del Balcó: La Cançó de l'Indiano i Més
Obertura del programa, nom de l’espai i breu resum del que escoltarem avui.
El presentador recita els versos que evoquen l’olor i la memòria del jasemí, amb refranys repetits i imatges evocadores.
El locutor presenta la Habanera de Prats i Bosa Coma titulada «La Cançó de l’Indiano».
Interpretació de la Habanera de Prats i Bosa Coma amb lletra nostàlgica i ritmes clàssics.
El locutor introdueix el cantant Albert Bueno, des de Colliure, i la seva proposta de habanera.
Interpretació en solista masculina d’una habanera original (música enllaç continu).
El locutor anuncia la peça «Tanguillo» inclosa en el disc Al Andalus (2001).
Escolta de la peça moderna «Habanera 20 conmigo», amb arranjaments actuals.
Repeticions del torn base amb la frase característica, ritme marcat i tornada insistent.
Tancament amb la lletra que descriu la mulata cubana i el seu somni a l’Havana.
Exploració del Món de l'Havanera
Aquest episodi del programa Ella me habló en la bahía, concretament l'edició número 379 d'aquest espai de Tarragona Ràdio, ens convida a un viatge sonor a través del gènere de l'havanera. El recorregut comença amb una mirada nostàlgica a grups ja inexistents i s'endinsa en noves interpretacions contemporànies.
Peces Destacades i Composicions
- La Cançó de l'Indiano: Una peça de Prats, Más i Bosa Coma que obre l'espai. Es destaca per la seva relació amb la nostàlgia del mar i la figura de l'indiano.
- Sobre las olas del mar: Interpretació coral que evoca la vida del mariner, la bruma i les passions perdudes a la distància.
- Noves Veus i Estils: S'explora el gènere des d'una perspectiva més personal amb la veu solista d'Albert Bueno, provinent de Perpinyà, que aporta la seva pròpia composició titulada Habanera.
Fusió i Modernitat
El programa tanca amb una proposta innovadora que barreja l'havanera amb altres ritmes:
"Una versió així de diferent, Habanera Tanguillo de Manolo Carrasco, del seu treball Al-Andalus (2001)."
- Aquesta peça, anomenada Habanera con conmigo, demostra la plasticitat del gènere i la seva capacitat d'evolucionar cap a territoris propers al flamenc i el tanguillo.
- Es fa referència a la cultura caribenya amb mencions a la Havana, els guajiros, el tabac i el ron, tancant el cercle de la tradició marinera.

