Havaneres des del Balcó: Tradició Musical i Mar
Presentació de l’episodi 367 a Tarragona Radio i resum dels temes que escoltarem: habaneras, poesia i cançons mediterrànies.
Interpretada per la Tuna d’Ingenies Technics Industrial de Jaén amb tenor Juan García i música de Juan Quintero; es reciten les estrofes de la clàssica habanera.
Versió musical d’un poema de Miquel Martí i Pol i Josep Bastons, cantada pel grup Peix Fregit en clau marinera.
Reinterpretació de l’emblemàtica cançó napolitana d’Eduardo Di Capua per Nicolai Erlea (CD *Canzone*).
Un homenatge a Cuba i al ritme tropical amb referències a Bilbao i el malecón; interpretació de les sabaneras de Azur.
Versió en català de la sardana popular compost per Sebastián Gadier, interpretada pel grup Alba (Àlbum *Avaneras*, 1986).
Havaneres des del Balcó: Episodi 367
Aquest episodi del programa de Tarragona Ràdio ofereix un recorregut musical pel gènere de l'havanera i el cant coral, presentant peces clàssiques interpretades per diverses formacions de prestigi.
Peces Musicals Destacades
- Morucha: Interpretada per la Tuna de Ingenieros Técnicos Industrials de Jaén. És una havanera escrita pel tenor Juan García amb música de Juan Quintero.
- Mare, si fos mariner: Una col·laboració excepcional entre el poeta Miquel Martí i Pol i el compositor Josep Bastons. La peça és cantada pel grup Peix Fregit, un referent en el món de les havaneres a Catalunya.
- O Sole Mío: Una interpretació de la cèlebre cançó napolitana d'Eduardo Di Capua a càrrec de Nicolai Erlea, extreta del seu treball Canzone.
- Bilbaineando i Aires Tropicals: Es presenta una connexió musical entre el nord de la península i els ritmes de Cuba, destacant la influència tropical a zones com Bilbao.
- La Paloma (La Coloma): Una versió en català de la clàssica obra de Sebastián Iradier, interpretada pel Grup Alba des d'una gravació original de l'any 1986.
Temes i Continguts Clau
"Mare, si fos mariner, tot sol en la meva barca..."
L'episodi subratlla la importància de la poesia catalana adaptada a la música marinera i la capacitat de l'havanera per creuar fronteres, des de Jaén fins a la costa basca i, finalment, tornant a la tradició lírica catalana.