Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
Programa

Arxiu Sonor 2011 Toc de castell

En aquest espai pots accedir a una selecció del podcast del programa Toc de castell emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 2011

·197 episodis
RSS

episodis

181-192 de 197
  • 0'

    Compromís de Repsol amb la Tradició Castellera

    Suport a la Cultura Popular Repsol reafirma el seu compromís amb el territori mitjançant una aliança estratègica amb el món casteller. Aquesta iniciativa té com a objectiu principal el foment de la cultura popular i les tradicions més arrelades a la zona de Tarragona. Valors i Col·laboració Cooperació: L'aliança subratlla la importància del treball en equip sota el lema que junts es pot arribar més amunt. Identitat: Suport directe a les activitats que defineixen el patrimoni cultural català. Territorialitat: Foment de la cohesió social a les comarques tarragonines. "Junts podem arribar molt amunt." Aquesta col·laboració no només se centra en l'àmbit logístic, sinó que vol ser un motor per a la preservació de la tradició en un context modern.

  • 1'

    ULTIM TOC CASTELL. 4D9F XIQUETS

    Crònica d'un castell per a la història L'execució del 4 de nou amb folre per part dels Xiquets de Tarragona es descriu com un exercici de resistència, tècnica i control emocional. Des dels primers instants, la solidesa de la base ha estat la clau de l'èxit. Una estructura sòlida i pausada El castell s'ha anat bastint amb un ritme tranquil i pausat, permetent que cada pis s'assentés correctament: El folre: S'ha definit com una "roca", mantenint-se compacte i estable durant tota la durada de la construcció. Terços i quints: Han hagut de treballar amb intensitat, especialment a nivell de quints, on s'ha patit més per mantenir la verticalitat. La canalla: Ha demostrat una gran maduresa, movent-se amb calma fins i tot en els moments de màxima tensió. El moment culminant: l'aleta i la descarregada "Carrega aquest 4 de nou amb folre dels Xiquets de Tarragona, que ja el tenen, que l'han d'aguantar, que s'està deformant, però que no s'han de precipitar." Malgrat que l'estructura s'ha començat a deformar un cop carregada, la defensa aferrissada dels castellers ha permès completar la descarregada amb èxit, convertint-se en el primer de tota la seva història. Significat de la fita Aquesta victòria no només és tècnica sinó moral, refermant que la ciutat de Tarragona és un referent casteller de primer ordre. La capacitat de treure els dosos i els sisens amb seguretat ha confirmat la solidesa d'aquesta colla.

  • 0'

    La necessitat d'actuacions per a castells de gamma gran

    Planificació i Objectius de la Colla El text exposa la visió interna d'una colla castellera davant d'una temporada on l'objectiu principal és l'execució de castells grans. S'emfatitza que la preparació no és una qüestió d'estètica o espectacle visual, sinó un compromís amb la pròpia evolució tècnica i els assajos realitzats. Reptes de l'Actuació La colla defensa la importància de mantenir el calendari i les condicions previstes per diverses raons: Consolidació de l'assaig: Necessiten les dates fixades per materialitzar el treball fet prèviament. Seriositat dels castells: Es plantegen actuacions de màxim nivell que requereixen un entorn adequat. Autosuperació: L'actuació es veu com una fita per a ells mateixos, més enllà de la mirada externa. El factor de la pinça i el suport extern L'interlocutor planteja una preocupació logística rellevant sobre la manca de col·laboració estructural: "El que passa és que no tindrem altres colles que et poden ajudar, el que sigui, saps?" Això posa de manifest que, tot i que s'espera una gran afluència de públic, la falta d'altres colles a plaça pot suposar un perjudici tècnic pel que fa a l'ajuda a la pinça i la seguretat dels castells de grans dimensions.

  • 2'

    Crisi i negociació per la diada castellera de la Bisbal

    Conflicte per la contractació de colles a la Bisbal El text exposa una situació de tensió política i castellera derivada de les retallades pressupostàries a l'Ajuntament de la Bisbal. El focus principal és la desavinença entre el consistori i la direcció d'una colla castellera pel que fa a l'organització de la diada local. Les negociacions econòmiques L'alcalde argumenta que, a causa de la crisi, no es poden destinar 25.000 euros a la diada i planteja un límit de 10.000 euros. La proposta municipal inicial preveu portar només una colla gran i dues de petites. El president de la colla, Miquel Ferret, va oferir flexibilitat en el preu i la possibilitat de portar dues colles grans ajustant el pressupost per trobar una solució de consens. La ruptura de la paraula donada Segons el testimoni present a les negociacions, l'ajuntament no hauria complert la seva paraula: "Ens diu que al cap d'uns dies ens dirà alguna cosa i el proper que ens diu és que no hi anem." L'interlocutor critica que l'alcalde no hagi valorat la trajectòria i els mèrits històrics de la colla a la plaça, deixant-los finalment fora de la diada. Resposta interna i aclariments sobre els vetos Es desmenteixen rotundament els rumors sobre possibles vetos a altres colles, com la Joves de Valls. El testimoni defensa la figura del president Miquel, assegurant que tot i la pujada de to lògica per la gravetat dels fets, mai va faltar el respecte a ningú. S'exigeix una actitud ferma davant el que consideren una injustícia, considerant fins i tot la dimissió si la resposta de la directiva no és prou contundent davant l'alcaldia.

  • 0'

    ZZ SALVADOR FERRE 2

    Anàlisi de la Situació Actual El text descriu una situació de fort malestar entre persones que històricament han gestionat el món casteller i altres àmbits culturals. La crítica es centra en la pèrdua de confiança i les maneres de fer de l'actual administració municipal, que han posat en risc esdeveniments clau com la diada. Perfil del Lideratge Crític Es fa una descripció molt directa del perfil de la persona que ocupa l'alcaldia des del 2008, destacant-ne diversos trets negatius: Incapacitat per delegar: L'orador afirma que l'alcalde ho vol controlar tot personalment. Afany de protagonisme: S'utilitza l'expressió popular per descriure algú que vol ser "la núvia al casament i el mort a l'enterro". Aïllament institucional: Ha anat escombrant la gent que hi col·laborava, provocant que molts hagin decidit apartar-se de la gestió activa. "No sap delegar, tot ho vol fer ell i de mica en mica ha anat escombrant la gent" Conseqüències en l'Àmbit Cultural Aquest estil de govern ha afectat diversos col·lectius, no només els castellers, sinó també altres figures festives com el diable. El sentiment general és de resignació davant la impossibilitat de canviar les dinàmiques de treball imposades des de l'alcaldia.

  • 0'

    ZZ SALVADOR FERRE 1

    Valoració de la Diada Castellera L'interlocutor expressa una barreja de sentiments respecte a la propera diada a la Bisbal del Penedès. Tot i la satisfacció per la presència de colles de renom, hi ha un sentiment de pèrdua per les absències destacades. Punts Clau de la Jornada Presència de les Colles de Valls: Es destaca la importància històrica de la Colla Vella i la Joves de Valls a la plaça bisbalenca, afirmant que sempre han garantit un espectacle de grans castells. Absència dels Castellers de Vilafranca: Es lamenta profundament que la colla vilafranquina no hi participi, qualificant la gestió de la seva absència com a deficient. Impacte en l'espectacle: Es recorda amb nostàlgia el frec a frec entre les tres colles grans, que portava la diada a un nivell "brutal". Reflexions sobre el Futur "Vilafranca ens havia fet unes grandioses diades a la Bisbal." Tot i que la diada no es considera "malmesa" gràcies al potencial de les colles vallenques i els Minyons de l'Arbós, l'orador insisteix que cal tocar de peus a terra i reconèixer que el format actual perd una part de l'essència dels últims anys. L'objectiu final és que l'Aviada sigui un èxit i es puguin veure construccions de qualitat.

  • 0'

    ZZ IND PASSIO CASTELLS

    L'Essència de la Tradició Castellera El contingut presenta una expressió de compromís i entusiasme per una de les tradicions més arrelades de la cultura catalana: els castells. A través d'un missatge clar i directe, s'emfatitza la relació entre el mitjà de comunicació i aquesta activitat cultural. Idees Principals ID local: La vinculació directa de Tarragona Ràdio amb la comunitat i les seves festes. Sentit de pertinença: L'ús de la paraula "passió" per descriure com es viu el món casteller des de la ràdio. Foment de la cultura: La ràdio actua com a altaveu i motor de promoció del fet casteller. "A Tarragona Ràdio ens apassionen els castells." Aquesta declaració d'intencions subratlla la importància de les colles castelleres en el teixit social de la ciutat de Tarragona.

  • 0'

    Crítica a la participació per motius econòmics

    Reflexió sobre el compromís i el respecte El contingut exposa una crítica directa cap a la pèrdua de valors en determinades actuacions populars. L'interlocutor posa de manifest que la motivació principal per participar en certs esdeveniments ha passat a ser estrictament econòmica, un gest que es titlla de falta de respecte cap a la tradició o l'activitat mateixa. Cronologia del conflicte Segons el relat, fa aproximadament dos o tres anys es va produir una situació significativa: Es va actuar amb la presència de dues colles. La decisió de participar va estar condicionada pels diners. L'emissor subratlla que aquesta és una realitat innegable que l'afecta personalment. "Vam actuar dues colles perquè la gent va voler anar per diners, és que era així." En conclusió, es denuncia que l'essència de l'activitat s'ha desvirtuat en favor del benefici material, deixant de banda el sentiment que originalment motivava les actuacions.

  • 4'

    Conflicte i negociacions per la presència a l'Arboç

    El trencament de l'acord amb l'Ajuntament de l'Arboç El testimoni descriu la situació de tensió arran de la decisió de l'Ajuntament de prescindir de la colla per a l'actuació de l'any actual. Segons el relat, l'alcalde havia donat la seva paraula d'honor en finalitzar les actuacions dels dos darrers anys, assegurant la participació de la colla en el futur. Principals punts del conflicte Incompliment de la paraula: Tot i les promeses verbals d'exhibicions anteriors (incloent un plus pel pilar de set), l'ajuntament ha decidit canviar el format de la diada. Arguments econòmics: L'alcalde justifica la decisió per la crisi, reduint el pressupost de 25.000 a 10.000 euros, el que implica portar només una colla gran i dues de petites. Disposició a negociar: La colla afirma que es va oferir a rebaixar el preu i adaptar-se econòmicament per tal de mantenir el nivell de la plaça, però la proposta va ser rebutjada. Defensa de la directiva Es neguen les acusacions de falta de respecte per part del president, Miquel Ferret, cap a l'alcalde. S'argumenta que la irritació és una reacció lògica davant el que consideren un menyspreu als mèrits fets a la plaça durant anys. "L'únic que li demano al president és que s'enfadi... perquè si no s'enfada, és que li demano la dimissió." Impacte en la planificació tècnica La colla subratlla que la baixa a l'Arboç no és només un problema de prestigi, sinó un contratemps logístic greu: 1. Tota la planificació d'assajos estava encarada a fer castells grossos en aquelles dates. 2. La colla necessita una actuació de màxim nivell en aquells dies per validar el treball tècnic de la temporada. 3. L'exclusió els deixa en una situació d'indefensió esportiva i social.

  • 1'

    Toc de Castell: El magazin casteller de Tarragona Ràdio

    Presentació del Programa L'episodi se centra en l'enregistrament de les caretes i falques promocionals per al programa Toc de Castell, l'espai de referència de la informació castellera a Tarragona Ràdio. Durant la sessió, es defineix la identitat sonora del programa sota la conducció de Raquel Sants. Horaris i Emissió El programa reafirma la seva presència a la graella radiofònica amb les següents coordenades: - S'emet cada dilluns. - L'hora d'inici són les 8 del vespre. - El focus principal és l'actualitat del món dels castells. Presència Digital (Toc 2.0) Es destaca la importància de la interacció amb l'audiència mitjançant les xarxes socials sota el concepte Toc 2.0: - Twitter: @tocdecastell. - Facebook: Grup propi del programa. - Etiqueta: Ús del hashtag #castellers per fomentar la participació. Seccions Destacades El programa s'estructura en diversos blocs per analitzar la jornada castellera: 1. La tertúlia: Espai de debat i opinió. 2. Des del Bressol Castell: Contingut especialitzat. 3. El minut de glòria: Secció protagonitzada per Pepe Ardila. "Cada dilluns Toc de Castell: la informació castellera a Tarragona Ràdio."

  • 2'

    L'estratègia i el treball de canalla als castells de 8

    Consolidació i renovació tècnica L'actual temporada es planteja com un període de transició i consolidació. L'execució de castells de vuit pisos no només serveix per mantenir el nivell tècnic, sinó sobretot per aportar tranquil·litat a la colla. Aquesta base sòlida permet afrontar el calendari de juliol amb la seguretat necessària per introduir canvis en les estructures. El paper fonamental de la canalla Després d'una temporada anterior complicada i amb dificultats en els poms de dalt, la colla ha pres decisions estratègiques clau: Continuïtat en els assajos: S'ha optat per no aturar l'activitat, garantint un treball intens de fins a tres sessions setmanals durant els darrers sis mesos. Rotació d'estrenes: S'ha aconseguit que fins a tres parelles diferents d'acotxador i enxaneta completin castells de vuit. Formació i preparació: Mentre que la mida dels infants pot dependre de la sort, el seu rendiment a plaça és fruit directament de la feina acumulada. "El secret de que estiguin ben entrenats i ben assajats és la feina." Estratègia de futur L'objectiu per al futur immediat és seguir "toquetejant" les alineacions per integrar nous castellers en diferents pisos, aprofitant la dinàmica positiva i l'esforç col·lectiu realitzat durant la pretemporada i els primers mesos d'actuacions.

  • 0'

    El secret del treball i el planter de la colla

    Anàlisi del rendiment de la colla L'interlocutor reflexiona sobre l'evolució de la colla castellera després d'una etapa de dificultats, posant l'accent en la constància com a motor del canvi. S'identifiquen dos factors clau per a l'èxit actual: Persistència en l'assaig: Després d'un final de temporada complicat on es va patir pel pom de dalt, la decisió estratègica va ser no parar d'assajar. Intensitat de treball: Durant els darrers mesos s'ha mantingut un ritme de treball constant de fins a tres cops per setmana. Gestió de la canalla i fites assolides Un dels punts més destacats és la preparació tècnica dels més petits. Tot i que es reconeix un factor de sort en la mida dels nens, l'execució impecable s'atribueix exclusivament a la feina ben feta. Les dades clau són: Rotació d'estructures: S'ha aconseguit que tres parelles diferents de dos, aixecador i enxaneta completin castells de vuit. Solvència a plaça: La colla pot rodar diverses parelles amb plenes garanties, fet que demostra la profunditat de la seva cantera. "El secret de que estiguin ben entrenats i ben assajats és la feina." Finalment, s'expressa una gran satisfacció pel nivell de cohesió i rendiment actual de la colla.