Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
Programa

Arxiu Sonor 2011 Toc de castell

En aquest espai pots accedir a una selecció del podcast del programa Toc de castell emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 2011

·197 episodis
RSS

episodis

37-48 de 197
  • 1'

    L'expedició castellera a l'Índia i el repte del Pilar de Vuit

    El repte casteller en terres índies L'expedició es mostra optimista respecte a l'execució del Pilar de Vuit, malgrat reconèixer que en ocasions anteriors el castell s'ha despenjat o ha patit inestabilitat cap endavant. La intenció és consolidar aquesta estructura en un context completament nou. Aclimatació i preparació logística El grup disposa de diversos dies per adaptar-se a l'entorn abans de la cita principal del 22 d'octubre. Malgrat les possibles inclemències meteorològiques, l'esperit és positiu: Aclimatació física: Necessitat d'ajustar-se al clima abans de l'actuació. Rutina d'entrenament: S'ha establert un pla d'assaig diari que combina el benestar físic (jacuzzi, gimnàs i estiraments) amb el treball tècnic. Objectiu professional: L'expedició viatja sota contracte com a castellers, fet que prioritza la preparació tècnica per sobre de l'element lúdic. L'intercanvi cultural La missió no és només exhibir les construccions pròpies, sinó interactuar amb la cultura local, ja que a l'Índia també existeixen tradicions de torres humanes (com els Govindas). "Hem prioritzat a totes, totes, el fet casteller, ja que anem contractats també com a castellers."

  • 3'

    Valoració Castells: Debut a la Bisbal i reptes de futur

    Balanç de l'actuació castellera a la Bisbal L'entrevista realitzada a en Josep Maria se centra en la valoració de la darrera actuació de la colla a la Bisbal del Penedès, on la formació va debutar amb un sentiment agredolç. Malgrat les expectatives, l'actuació es va considerar una decepció interna per no haver pogut reflectir el treball realitzat durant els assajos. Punts clau de la jornada: Intent de 4 de 8: El castell no es va poder completar degut als nervis i a les ganes de pujar massa ràpid, a diferència de l'intent previ a Vilanova. Limitacions logístiques: La falta d'alguns membres clau de la canalla per vacances i la necessitat de desplaçar-se posteriorment a Manlleu van condicionar les decisions tècniques. Estratègia de la colla: Davant la dificultat de completar castells com el 3 de 7 amb l'agulla o el 5 de 7 per manca de camises als assajos, la colla s'ha centrat a treballar estructures com el 4 de 8 i la Torre de 7. Organització i incidents a plaça: L'actuació va patir certs retards i complicacions organitzatives que es poden resumir en: 1. Disbauxa en les posicions: Hi va haver certa polèmica per la ubicació a plaça entre les colles de Valls (Colla Vella i Colla Joves). 2. Aturada per seguretat: L'absència momentània de les ambulàncies després d'un accident va aturar la diada uns 20 minuts. 3. Gestió del temps: Malgrat la pressió horària per arribar a Manlleu, el cap de colla considera que l'ajuntament i l'organització van estar a l'alçada. "No es va veure reflectit el que havíem portat tota la setmana o tot l'any assajant; vam baixar el llistó per no arriscar."

  • 0'

    Objectius de la Colla del Vendrell per l'Arboç

    Estratègia i Objectius per a la Diada La colla castellera dels Nens del Vendrell (coneguda com l'Avisbal en aquest context local) té una intenció molt clara per a la seva propera actuació si no sorgeix cap contratemps d'última hora. L'objectiu principal és consolidar les passes fetes anteriorment i refermar el seu nivell tècnic. Punts clau de l'actuació: Repetició de l'èxit: Es busca replicar la bona actuació realitzada recentment al Firagost. Consolidació del castell de nou: L'atenció se centra específicament en el 4de9 amb folre. Garanties i millora: Es pretén polir tots els detalls d'aquest castell per tal que la colla tingui la seguretat de descarregar-lo amb plenes garanties a qualsevol plaça del calendari. "Intentar que el 4-9 millori tot el que ha de millorar per tindre plenes garanties a fer-ho a qualsevol plaça." Aquest pronòstic marca el camí de l'ambició de la colla per a la diada de l'Arboç, apostant per la solidesa i el creixement constant.

  • 0'

    Estratègia Tècnica i Objectius per Sant Fèlix

    Anàlisi de la Situació Actual L'equip es troba en un moment de reflexió després de la darrera reunió de la Junta Tècnica. S'emfatitza la necessitat de valorar la situació amb el cap fred per mantenir el rumb del projecte. L'Objectiu Principal: Sant Fèlix Es defineix clarament que la prioritat absoluta en aquests moments és la diada de Sant Fèlix. Per assolir l'èxit en aquesta cita, s'accepta la possibilitat de fer un pas enrere estratègic: Priorització d'objectius: Si cal recular en determinades actuacions per garantir el resultat a Sant Fèlix, es farà. Gestió del grup: L'estat de la canalla és una preocupació central, especialment pel que fa a la seva recuperació emocional o tècnica. Revisions de calendari: Les previsions per a l'Arboç estan actualment en dubte i s'hauran de reavaluar segons l'evolució del grup. "I si de debò hem de fer una miqueta de pas enrere per fer-lo endavant per Sant Fèlix, ho farem d'aquesta manera."

  • 0'

    Objectius Castellers de l'Avisbal: El 3 de 9 i el 5 de 8

    Full de Ruta de la Colla de l'Avisbal La colla té fixats uns objectius ambiciosos i clars per a les properes actuacions, basant-se en el treball realitzat amb les estructures de tronc i els pisos superiors. L'Objectiu Principal: El 3 de 9 L'estructura central de la diada serà, sense cap dubte, el 3 de 9 amb folre. La colla confia plenament en les seves capacitats: * Es vol descarregar el castell amb total seguretat. * Les joves membres de la colla arriben en un estat de forma optim per afrontar el repte. Renovació i Evolució Técnica Per acompanyar el castell de nou, es planteja el 5 de 8, però amb una mirada posada en el futur i l'eficiència: * S'estan realitzant proves per a renovar els pisos superiors de la construcció. * L'objectiu tècnic és aconseguir una estructura que pesi menys, guanyant així lleugeresa i agilitat. "L'objectiu primer per l'Avisbal seria descarregar el 3 de 9, això està claríssim." Completant la Diada Si l'evolució dels assajos i les condicions ho permeten, la colla té la intenció de tancar la tripleta amb el 2 de 8 amb folre, consolidant així una actuació de primer nivell.

  • 0'

    Conflicte sobre el nivell d'actuació de la Calla Vella

    Anàlisi de la situació actual El contingut exposa una problemàtica latent sobre la qual existeix un coneixement generalitzat. L'emissor opta per la prudència per evitar un increment de la tensió en un assumpte que considera, en essència, simple. Punts clau del conflicte Dubtes sobre la competència: Existeix una falta de claredat externa sobre si la Calla Vella posseeix el nivell necessari per dur a terme les seves actuacions. Gestió de la informació: Es reclama una comunicació directa per part de l'altra part implicada per tal de resoldre el malentès de manera definitiva. Voluntat de neutralitat: L'interlocutor manifesta explícitament que no desitja complicar més la situació. Perspectiva del declarant Es percep una actitud de delegació de responsabilitat cap als altres, emfasitzant que la solució és fàcil si hi ha voluntat de diàleg: "No m'agradaria ficar més llenya al foc perquè realment és un problema molt simple."

  • 1'

    Èxit casteller i retorn triomfal a Vilafranca

    Crònica d'una actuació d'alt nivell L'entrevistat expressa una gran satisfacció pel retorn a la plaça, destacant la capacitat de la colla per actuar amb una solvència notable. Malgrat les incerteses meteorològiques inicials, la jornada va esdevenir un èxit casteller de primer ordre. Fites assolides en la jornada La colla va demostrar el seu gran estat de forma repetint estructures de màxima dificultat: Descàrrega del 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre. L'excel·lent cirereta del pastís amb el Pilar de 8 amb folre i manilles. Superació de les dificultats causades per la pluja, trobant el moment idoni per a l'execució. El sistema de selecció: Els Pavordes Es detalla una particularitat organitzativa de la Festa Major de Vilafranca, on la tria de les colles no depèn directament de l'administració política: "No és el regidor de Cultura qui tria les colles; els organitzadors aquí en diuen Pavordes i cada any van variant." Aquesta rotació de Pavordes condiciona la presència de la colla a la festa, tot i que els bons resultats precedents (com els dos castells de nou i el pilar de set de fa dos anys) avalen la seva trajectòria en aquesta plaça tan propera i exigent.

  • 0'

    Èxits i Resiliència Castellera a Vilallonga

    Balanç de la Diada Castellera La jornada a Vilallonga es presentava com un repte clau per a la colla, amb l'objectiu clar d'assolir dos castells de set i mig. Tot i el treball previ realitzat, la diada va estar marcada per una barreja d'esforç i superació davant els imprevistos. Detalls de l'actuació Preparació: La feina feta als assajos va ser la base que va permetre afrontar la sortida amb seguretat. L'incident: Es va patir una caiguda amb el 4 de 7, atribuïda a la mala sort i a diversos factors tècnics en el moment de l'execució. Recuperació: Malgrat l'ensopegada inicial, la colla va demostrar la seva capacitat de reacció completant les estructures amb solvència posteriorment. "La feina la teníem feta a l'assaig i es va notar a plaça." En conclusió, la valoració general de la colla és de molta satisfacció, especialment de cara a l'important compromís de la Porta de Sant Magí.

  • 0'

    La reivindicació dels Capgrossos de Mataró a Sant Fèlix

    Defensa dels Capgrossos de Mataró L'interlocutor aclareix la seva postura respecte a la participació dels Capgrossos de Mataró a la diada de Sant Fèlix. En cap moment ha pretès menysprear les colles de Valls, sinó posar en valor el gran nivell exhibit pels mataronins. Arguments principals Nivell tècnic excepcional: Es destaca que la colla ha estat capaç de carregar la Torre de Nou, una fita que els posiciona entre l'elit del món casteller. Format de la diada: Es planteja la possibilitat d'ampliar el format habitual. Si bé l'entrada dels Capgrossos podria afectar la participació d'una colla vallenca en un format de quatre, l'orador suggereix que hi podrien cabre les cinc colles. Excel·lència a Sant Fèlix: La voluntat és mantenir el prestigi de la diada comptant amb les millors colles del moment. "Jo només volia reivindicar els Capgrossos de Mataró... sempre s'ha dit que per Sant Fèlix eren les millors colles." L'explicació subratlla que el creixement dels de Mataró, especialment després d'assolir castells de gamma extra tan ràpidament, justifica la seva presència a la plaça de la Vila de Vilafranca.

  • 0'

    Preparació i Esforç dels Castells per Sant Magí

    Treball Intens per a la Diada de Sant Magí El text recull la recta final de la preparació per a la diada castellera de Sant Magí, destacant el compromís i la dedicació dels castellers. L'enfocament principal no és la improvisació, sinó la reconstitució i el perfectionament tècnic abans de l'actuació. Punts Clau de la Preparació Dedicació absoluta: S'emfatitza que s'està treballant "molt, molt, molt" en els darrers assajos. Optimisme moderat: Tot i el gran volum de feina, es reconeix que sempre cal un component de sort per a l'èxit final. Objectius clars: Els assajos estan centrats en polir els detalls dels castells que es volen portar a plaça. "No serà per manca de treball el que tirem al Sant Magí." En definitiva, es transmet un missatge de confiança i determinació, on l'esforç col·lectiu és la base per assolir els reptes de la diada.

  • 0'

    Debat sobre el format i nombre de colles per Sant Fèlix

    Reflexió sobre l'organització de la Diada de Sant Fèlix El debat se centra en la configuració de la diada castellera de Sant Fèlix a Vilafranca i la comparativa amb altres festes majors com la de Vilanova. S'analitza la capacitat de decisió dels administradors i la viabilitat de modificar el nombre de colles participants. Punts clau de la discussió Capacitat de decisió: S'estableix un paral·lelisme entre els pavordes de Vilanova i els administradors de Vilafranca, destacant que tenen la potestat de triar el format de la diada. Nombre de colles: Tot i que existeixen actuacions amb 6 colles, l'opinió expressada suggereix que: 4 colles és el format ideal per a Sant Fèlix. Un format de 5 colles podria ser acceptable, però es considera el límit. L'opció de 6 colles es percep com a excessiva o "massa" per al ritme de la diada. "Jo penso que per Sant Fèlix 4 està bé, 5 podria estar bé també, però ja seria massa." En definitiva, es prioritza la fluïdesa de l'actuació davant d'una massificació de colles a la plaça, tot i reconèixer que la decisió final recau en l'organització.

  • 0'

    Millores en els Castells de 9 de la Diada del 5 d'Agost

    Balanç de la Diada del 5 d'Agost La jornada castellera del passat 5 d'agost ha deixat sensacions molt positives en el tronc i la pinya de la colla. Es considera que s'ha fet un pas endavant crucial en la preparació de la temporada actual. Anàlisi de les Construccions Tot i que el balanç general és satisfactori, l'equip tècnic subratlla la necessitat de seguir polint detalls tècnics: 4de9f: Es van notar millores respecte a actuacions anteriors, tot i que encara li falta rodatge i finura en l'execució. 3de9f: Va mostrar una evolució positiva, consolidant-se com una estructura cada cop més segura. "Tots els castells van anar força bé, potser queda treballar una miqueta a fer-los més bé." L'objectiu a partir d'ara és centrar els esforços a perfeccionar l'execució d'aquestes estructures de nou pisos per afrontar els reptes futurs de la temporada amb la màxima garantia d'èxit.