Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
Programa

Arxiu Sonor 2011 Toc de castell

En aquest espai pots accedir a una selecció del podcast del programa Toc de castell emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 2011

·197 episodis
RSS

episodis

37-48 de 197
  • 0'

    Objectius de la Colla del Vendrell per l'Arboç

    Estratègia i Objectius per a la Diada La colla castellera dels Nens del Vendrell (coneguda com l'Avisbal en aquest context local) té una intenció molt clara per a la seva propera actuació si no sorgeix cap contratemps d'última hora. L'objectiu principal és consolidar les passes fetes anteriorment i refermar el seu nivell tècnic. Punts clau de l'actuació: Repetició de l'èxit: Es busca replicar la bona actuació realitzada recentment al Firagost. Consolidació del castell de nou: L'atenció se centra específicament en el 4de9 amb folre. Garanties i millora: Es pretén polir tots els detalls d'aquest castell per tal que la colla tingui la seguretat de descarregar-lo amb plenes garanties a qualsevol plaça del calendari. "Intentar que el 4-9 millori tot el que ha de millorar per tindre plenes garanties a fer-ho a qualsevol plaça." Aquest pronòstic marca el camí de l'ambició de la colla per a la diada de l'Arboç, apostant per la solidesa i el creixement constant.

  • 3'

    Valoració Castells: Debut a la Bisbal i reptes de futur

    Balanç de l'actuació castellera a la Bisbal L'entrevista realitzada a en Josep Maria se centra en la valoració de la darrera actuació de la colla a la Bisbal del Penedès, on la formació va debutar amb un sentiment agredolç. Malgrat les expectatives, l'actuació es va considerar una decepció interna per no haver pogut reflectir el treball realitzat durant els assajos. Punts clau de la jornada: Intent de 4 de 8: El castell no es va poder completar degut als nervis i a les ganes de pujar massa ràpid, a diferència de l'intent previ a Vilanova. Limitacions logístiques: La falta d'alguns membres clau de la canalla per vacances i la necessitat de desplaçar-se posteriorment a Manlleu van condicionar les decisions tècniques. Estratègia de la colla: Davant la dificultat de completar castells com el 3 de 7 amb l'agulla o el 5 de 7 per manca de camises als assajos, la colla s'ha centrat a treballar estructures com el 4 de 8 i la Torre de 7. Organització i incidents a plaça: L'actuació va patir certs retards i complicacions organitzatives que es poden resumir en: 1. Disbauxa en les posicions: Hi va haver certa polèmica per la ubicació a plaça entre les colles de Valls (Colla Vella i Colla Joves). 2. Aturada per seguretat: L'absència momentània de les ambulàncies després d'un accident va aturar la diada uns 20 minuts. 3. Gestió del temps: Malgrat la pressió horària per arribar a Manlleu, el cap de colla considera que l'ajuntament i l'organització van estar a l'alçada. "No es va veure reflectit el que havíem portat tota la setmana o tot l'any assajant; vam baixar el llistó per no arriscar."

  • 1'

    L'expedició castellera a l'Índia i el repte del Pilar de Vuit

    El repte casteller en terres índies L'expedició es mostra optimista respecte a l'execució del Pilar de Vuit, malgrat reconèixer que en ocasions anteriors el castell s'ha despenjat o ha patit inestabilitat cap endavant. La intenció és consolidar aquesta estructura en un context completament nou. Aclimatació i preparació logística El grup disposa de diversos dies per adaptar-se a l'entorn abans de la cita principal del 22 d'octubre. Malgrat les possibles inclemències meteorològiques, l'esperit és positiu: Aclimatació física: Necessitat d'ajustar-se al clima abans de l'actuació. Rutina d'entrenament: S'ha establert un pla d'assaig diari que combina el benestar físic (jacuzzi, gimnàs i estiraments) amb el treball tècnic. Objectiu professional: L'expedició viatja sota contracte com a castellers, fet que prioritza la preparació tècnica per sobre de l'element lúdic. L'intercanvi cultural La missió no és només exhibir les construccions pròpies, sinó interactuar amb la cultura local, ja que a l'Índia també existeixen tradicions de torres humanes (com els Govindas). "Hem prioritzat a totes, totes, el fet casteller, ja que anem contractats també com a castellers."

  • 4'

    Anàlisi de la Colla Vella: De la Bisbal a Sant Fèlix

    Valoració de l'actuació a la Bisbal El cap de colla, Manel, analitza els resultats de l'última actuació, on destaca que la valoració global no és del tot positiva a causa dels castells que només es van poder carregar. Tot i així, subratlla alguns aspectes positius: Millora del 5 de 8: L'estructura ha mostrat una evolució favorable respecte a les últimes execucions. Recuperació del Pilar de 6: Es considera una fita important per a la feina interna de la colla. Deficiències tècniques: S'han detectat problemes en l'encat del 3 de 9 amb folre, específicament en els pisos de segons, terços i el folre. Full de ruta: Gràcia, el Catllà i l'Arbós La colla encara un calendari intens abans de la gran cita de finals d'agost. L'estratègia es divideix en fases de consolidació i progressió: Gràcia: L'objectiu és rodar els castells de la gamma alta de vuit (5 de 8 i 4 de 8 amb el pilar) i, segons el volum de camises, no es descarta un castell de nou. El Catllà i l'Arbós: S'espera fer un pas endavant i intentar descarregar dos castells de nou en una mateixa diada. "Si els assaigs especials continuen anant bé, podríem intentar fer dos castells de nou el mateix dia al Catllà o l'Arbós." Expectatives per Sant Fèlix i logística Sobre els rumors del 9 de 8 o el 3 de 8 per sota per a la diada de Sant Fèlix, la prudència és la tònica dominant. Manel explica que falten tres setmanes clau d'assaig i que moure estructures de nou castellers de vuit és complex. Finalment, s'ha tractat la problemàtica de les ambulàncies a la Bisbal, que va retardar el pilar de 6. La colla confia plenament en la gestió municipal per corregir aquestes mancances logístiques en futures edicions.

  • 0'

    Objectius Castellers de l'Avisbal: El 3 de 9 i el 5 de 8

    Full de Ruta de la Colla de l'Avisbal La colla té fixats uns objectius ambiciosos i clars per a les properes actuacions, basant-se en el treball realitzat amb les estructures de tronc i els pisos superiors. L'Objectiu Principal: El 3 de 9 L'estructura central de la diada serà, sense cap dubte, el 3 de 9 amb folre. La colla confia plenament en les seves capacitats: * Es vol descarregar el castell amb total seguretat. * Les joves membres de la colla arriben en un estat de forma optim per afrontar el repte. Renovació i Evolució Técnica Per acompanyar el castell de nou, es planteja el 5 de 8, però amb una mirada posada en el futur i l'eficiència: * S'estan realitzant proves per a renovar els pisos superiors de la construcció. * L'objectiu tècnic és aconseguir una estructura que pesi menys, guanyant així lleugeresa i agilitat. "L'objectiu primer per l'Avisbal seria descarregar el 3 de 9, això està claríssim." Completant la Diada Si l'evolució dels assajos i les condicions ho permeten, la colla té la intenció de tancar la tripleta amb el 2 de 8 amb folre, consolidant així una actuació de primer nivell.

  • 0'

    Debat sobre el format i nombre de colles per Sant Fèlix

    Reflexió sobre l'organització de la Diada de Sant Fèlix El debat se centra en la configuració de la diada castellera de Sant Fèlix a Vilafranca i la comparativa amb altres festes majors com la de Vilanova. S'analitza la capacitat de decisió dels administradors i la viabilitat de modificar el nombre de colles participants. Punts clau de la discussió Capacitat de decisió: S'estableix un paral·lelisme entre els pavordes de Vilanova i els administradors de Vilafranca, destacant que tenen la potestat de triar el format de la diada. Nombre de colles: Tot i que existeixen actuacions amb 6 colles, l'opinió expressada suggereix que: 4 colles és el format ideal per a Sant Fèlix. Un format de 5 colles podria ser acceptable, però es considera el límit. L'opció de 6 colles es percep com a excessiva o "massa" per al ritme de la diada. "Jo penso que per Sant Fèlix 4 està bé, 5 podria estar bé també, però ja seria massa." En definitiva, es prioritza la fluïdesa de l'actuació davant d'una massificació de colles a la plaça, tot i reconèixer que la decisió final recau en l'organització.

  • 0'

    Preparació i Esforç dels Castells per Sant Magí

    Treball Intens per a la Diada de Sant Magí El text recull la recta final de la preparació per a la diada castellera de Sant Magí, destacant el compromís i la dedicació dels castellers. L'enfocament principal no és la improvisació, sinó la reconstitució i el perfectionament tècnic abans de l'actuació. Punts Clau de la Preparació Dedicació absoluta: S'emfatitza que s'està treballant "molt, molt, molt" en els darrers assajos. Optimisme moderat: Tot i el gran volum de feina, es reconeix que sempre cal un component de sort per a l'èxit final. Objectius clars: Els assajos estan centrats en polir els detalls dels castells que es volen portar a plaça. "No serà per manca de treball el que tirem al Sant Magí." En definitiva, es transmet un missatge de confiança i determinació, on l'esforç col·lectiu és la base per assolir els reptes de la diada.

  • 0'

    080811 PASQUI

    Resultats Positius en l'Inici de Temporada La colla ha aconseguit mantenir una línia de treball constant i exitosa des de l'inici del curs casteller. L'objectiu principal s'està assolint amb escreix gràcies al compromís de tots els seus membres. Fites i Objectius Assolits En l'actualitat, la colla està complint amb la planificació establerta: * S'ha consolidat el propòsit d'intentar realitzar, com a mínim, un castell de 7 a cada sortida programada. * La dinàmica de treball està essent valorada com a molt positiva pels responsables. Mobilització i Compromís Social Un dels punts més destacats ha estat la gran capacitat de convocatòria en els desplaçaments recents: * Més de 130 castellers es van desplaçar a la Fateria, una xifra que demostra la bona salut de l'entitat. * Aquesta assistència massiva és fruit de la feina ben feta en els assajos i la gestió interna. "Això és molt positiu per a la nostra colla, vol dir que estan fent un bon treball i està donant un resultat bastant positiu."

  • 0'

    La reivindicació dels Capgrossos de Mataró a Sant Fèlix

    Defensa dels Capgrossos de Mataró L'interlocutor aclareix la seva postura respecte a la participació dels Capgrossos de Mataró a la diada de Sant Fèlix. En cap moment ha pretès menysprear les colles de Valls, sinó posar en valor el gran nivell exhibit pels mataronins. Arguments principals Nivell tècnic excepcional: Es destaca que la colla ha estat capaç de carregar la Torre de Nou, una fita que els posiciona entre l'elit del món casteller. Format de la diada: Es planteja la possibilitat d'ampliar el format habitual. Si bé l'entrada dels Capgrossos podria afectar la participació d'una colla vallenca en un format de quatre, l'orador suggereix que hi podrien cabre les cinc colles. Excel·lència a Sant Fèlix: La voluntat és mantenir el prestigi de la diada comptant amb les millors colles del moment. "Jo només volia reivindicar els Capgrossos de Mataró... sempre s'ha dit que per Sant Fèlix eren les millors colles." L'explicació subratlla que el creixement dels de Mataró, especialment després d'assolir castells de gamma extra tan ràpidament, justifica la seva presència a la plaça de la Vila de Vilafranca.

  • 0'

    Èxits i Resiliència Castellera a Vilallonga

    Balanç de la Diada Castellera La jornada a Vilallonga es presentava com un repte clau per a la colla, amb l'objectiu clar d'assolir dos castells de set i mig. Tot i el treball previ realitzat, la diada va estar marcada per una barreja d'esforç i superació davant els imprevistos. Detalls de l'actuació Preparació: La feina feta als assajos va ser la base que va permetre afrontar la sortida amb seguretat. L'incident: Es va patir una caiguda amb el 4 de 7, atribuïda a la mala sort i a diversos factors tècnics en el moment de l'execució. Recuperació: Malgrat l'ensopegada inicial, la colla va demostrar la seva capacitat de reacció completant les estructures amb solvència posteriorment. "La feina la teníem feta a l'assaig i es va notar a plaça." En conclusió, la valoració general de la colla és de molta satisfacció, especialment de cara a l'important compromís de la Porta de Sant Magí.

  • 1'

    Èxit casteller i retorn triomfal a Vilafranca

    Crònica d'una actuació d'alt nivell L'entrevistat expressa una gran satisfacció pel retorn a la plaça, destacant la capacitat de la colla per actuar amb una solvència notable. Malgrat les incerteses meteorològiques inicials, la jornada va esdevenir un èxit casteller de primer ordre. Fites assolides en la jornada La colla va demostrar el seu gran estat de forma repetint estructures de màxima dificultat: Descàrrega del 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre. L'excel·lent cirereta del pastís amb el Pilar de 8 amb folre i manilles. Superació de les dificultats causades per la pluja, trobant el moment idoni per a l'execució. El sistema de selecció: Els Pavordes Es detalla una particularitat organitzativa de la Festa Major de Vilafranca, on la tria de les colles no depèn directament de l'administració política: "No és el regidor de Cultura qui tria les colles; els organitzadors aquí en diuen Pavordes i cada any van variant." Aquesta rotació de Pavordes condiciona la presència de la colla a la festa, tot i que els bons resultats precedents (com els dos castells de nou i el pilar de set de fa dos anys) avalen la seva trajectòria en aquesta plaça tan propera i exigent.

  • 0'

    Èxits de la Colla a Vilallonga i el repte del 3 de 9

    Èxits i reptes a Vilallonga Aquesta crònica destaca el salt endavant significatiu per a la colla gràcies a les actuacions realitzades a Vilallonga. L'execució del 3 de 9 s'ha convertit en una fita històrica per a l'agrupació, demostrant una evolució tècnica i de confiança. Actuacions destacades 3 de 9 i 5 de 8: Es valoren molt positivament per la seva solvència. 2 de 8: Malgrat que no es va poder dedicar totalment, la valoració general és de molta satisfacció. El pilar de 5 de 8: S'han hagut de fer canvis d'última hora (aixecador) per cansament, fet que va complicar la sortida. Valoracions tècniques Pel que fa al pilar a Marxa, la colla mostra una actitud honesta davant els resultats: "Es van mig despenjar i el vam donar com a carregat, però no teníem la sensació d'haver-lo descarregat." Això indica un alt nivell d'autocrítica i la voluntat de seguir millorant la tècnica de descarregada en futures diades.