XVIII Congrés Internacional d'Arqueologia Clàssica a Mèrida
Introducció del XVIII Congrés Internacional d'Arqueologia Clàssica, destacant la seva importància mundial i el paper de l'ICAC en el seu retorn a l'estat.
Detalls sobre la inauguració protocol·lària amb la Reina Sofia i les xifres d'assistència: més de 700 inscrits i 120 comunicacions científiques.
Explicació del marc teòric del congrés, analitzant com Roma irradiava la seva cultura cap als confins de l'imperi, incloent-hi Lusitània.
Debat sobre la convivència entre el creixement de les ciutats modernes i el patrimoni històric, compartint experiències entre Tarragona i Mèrida.
Menció dels referents mundials presents i el paper clau d'Isabel Rodà i l'ICAC en l'organització conjunta amb les institucions extremenyes.
L'aposta per la digitalització del congrés, permetent que les ponències es puguin seguir en línia i romanguin accessibles a YouTube.
Reflexió final sobre la bellesa del paisatge d'Extremadura i l'activitat de visites culturals prevista per al tancament del congrés.
L'epicentre mundial de l'arqueologia a Mèrida
El catedràtic Joaquim Ruiz de Arbulo, secretari del certamen, detalla el funcionament del XVIII Congrés Internacional d'Arqueologia Clàssica que se celebra a Mèrida. Aquest esdeveniment, que té lloc cada cinc anys, és considerat la trobada d'experts més influent del món en la matèria. Amb l'organització conjunta de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), el Museu Nacional d'Art Romà i el govern d'Extremadura, el congrés recupera el llegat de l'edició de Tarragona el 1993.
Eixos principals i temàtiques
El congrés d'enguany se centra en el lema "Centre i Perifèria", explorant com el poder de Roma s'irradiava cap a zones llunyanes com la península ibèrica (Mèrida), Britània o l'Àfrica. Els punts clau del debat inclouen:
- Arqueologia urbana: La gestió de ciutats històriques que han de compatibilitzar la modernitat (fibra òptica, pàrquings) amb la preservació del patrimoni monumental.
- Intercanvi de coneixement: Aprenentatge mutu per evitar errors del passat en la gestió del patrimoni durant períodes de pressió constructiva.
- Àmbit geogràfic: Estudis que abasten des del món grec i romà fins a l'arqueologia púnica a tota la Mediterrània.
Digitalització i participació
Una de les grans novetats d'aquesta edició és l'aposta per les noves tecnologies. Segons Ruiz de Arbulo, s'estan utilitzant eines digitals per apropar la ciència a la ciutadania i a la comunitat acadèmica global:
- Retransmissions en streaming de les ponències principals.
- Publicació de materials i entrevistes a YouTube i xarxes socials.
- Consulta de comunicacions i pòsters a través del blog del congrés.
"Aquests congressos serveixen per aprendre els uns dels altres, com a mínim per no repetir els errors del passat."
L'esdeveniment aplega més de 700 inscrits i compta amb la presència de grans referents internacionals, facilitant que els joves investigadors puguin interactuar amb els autors dels llibres que estudien.

