Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2013. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Corazón Roto: La superació personal de Maria Martínez
Maria Martínez explica que el llibre va començar com una teràpia personal per desahogar-se de les tragèdies viscudes, especialment la pèrdua de dos fills.
L'autora descriu la dualitat entre la seva força exterior i el buit interior. Detalla com la cura dels seus fills en cadira de rodes l'omplia, i el desmoronament posterior.
Relat de la seva arribada a Tarragona, el seu matrimoni i l'esforç compartit amb el seu marit per tirar endavant la família amb treball dur.
Recorda l'incendi que va cremar la seva casa i com van adaptar un espai a la fàbrica on treballava el marit per fer feliços els fills amb amics i xocolatades.
Maria relata el xoc de rebre el diagnòstic mèdic fatal i la duresa de veure com la malaltia genètica avançava sense cura possible.
L'autora reflexiona sobre la falta d'il·lusió actual, però destaca la seva cerca de tranquil·litat i com el llibre serveix de mirall per a altres persones que pateixen.
L'escriptura com a teràpia
Maria Martínez ha publicat el llibre Corazón roto, una obra que va néixer no per ser publicada, sinó com una necessitat vital de desahogament. Després d'enfrontar cops molt durs, l'autora va utilitzar el paper per canalitzar el dolor d'una vida marcada per la tragèdia i la resiliència.
La pèrdua de dos fills
El punt central del relat és la mort dels seus dos fills, que patien una malaltia genètica incurable. Ambdós van dependre d'una cadira de rodes i de cures constants, però Maria destaca que, malgrat les dificultats, van ser nens feliços gràcies a l'esforç familiar:
- Dignitat en la cura: Va dedicar la seva vida a fer-los la realitat més amable.
- El pes del diagnòstic: L'autora recorda la fredor amb què un metge li va comunicar que el seu fill gran no arribaria als vuit anys mentre ella estava embarassada del petit.
- Dol en vida: Maria confessa que va plorar més els seus fills mentre eren vius, anticipant el final, que un cop havien traspassat.
Una vida de superació constant
L'entrevista també repassa altres moments crítics de la seva trajectòria:
- L'arribada a Tarragona: Els orígens humils i la lluita per tirar endavant la família.
- L'incendi de la Riba: El moment en què van perdre la seva llar i van haver de refer-se una vegada més.
Missatge de futur i esperança
Tot i que afirma que la seva felicitat es va acabar amb la pèrdua dels fills i que sent que li falta un tros de cor, Maria ha trobat una nova etapa de tranquil·litat. El llibre està ajudant a moltes persones que se senten identificades amb la seva "motxilla" de patiment.
"Jo em trobo no trencada, sinó destrossada, però al carrer intento dissimular perquè el meu caràcter és així."