Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2013. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Anàlisi crítica d'Hijo de Caín: L'òpera prima de Jesús Monllaó
Presentació de David Serra i explicació del retorn de la secció de cinema després del plenari municipal.
Valoració general de la dificultat d'aixecar un primer llargmetratge i l'objectivitat de la crítica.
Anàlisi del talent de Monllaó per mantenir la tensió narrativa i de les actuacions de José Coronado i la resta de l'elenc.
Discussió sobre la intensitat del final de la pel·lícula i el salt de Monllaó a la 'primera divisió' del cinema.
Comentaris sobre la fluïdesa del muntatge, el ritme de la història i la qualitat dels diàlegs no explicatius.
L'ús de Tarragona com a escenari dramàtic universal fugint del model turístic de 'postal'.
Elogi a la il·luminació de Jordi Branzuela i les pinzellades d'estil lynchian en les escenes d'interiors.
Recomanació final per anar a veure la pel·lícula i tancament de la secció.
Una òpera prima amb força i maduresa
L'expert en cinema David Serra analitza profundament Hijo de Caín, el primer llargmetratge del director Jesús Monllaó. Malgrat la seva implicació personal en el projecte, Serra intenta mantenir l'objectivitat per destacar una obra que considera extraordinària i que fuig de la feblesa habitual de les primeres produccions.
Punts clau de la producció
- Direcció i Estil: Monllaó aconsegueix traslladar el seu univers personal dels curtmetratges al format llarg, mantenint una tensió narrativa constant que atrapa l'expectador.
- Interpretacions Magistrals: Es destaca la feina d'un José Coronado "superlatiu", acompanyat de grans actuacions de David Solans, Mercè Rovira i fins i tot els actors secundaris més joves.
- Ritme i Muntatge: La pel·lícula es descriu com a molt fluida, amb un metratge ajustat (uns 90 minuts) que no allarga innecessàriament la trama.
Qualitat Tècnica i Localitzacions
Un dels aspectes més lloats és el treball de Jordi Branzuela en la fotografia, que dota la pel·lícula d'una textura peculiar i mediterrània.
"No és una pel·lícula feta per als turistes; el territori es veu per sí mateix a través de la natura dels personatges."
Les localitzacions a Tarragona i la província s'utilitzen com a eines narratives interiors, fugint de la "postal panoràmica" i creant una atmosfera que, segons Serra, recorda en certs moments l'estil de David Lynch per la seva intensitat emocional en els espais tancats.
Un final colpidor
El resum de la crítica posa èmfasi en l'intens desenllaç. No es tracta només d'un gir de guió, sinó d'una commoció final que és la conseqüència lògica de tota la trama anterior. Serra conclou que Monllaó ha entrat directament a la "primera divisió" de narradors cinematogràfics.