Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2013. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
De la Indústria de la Goma a la roba amb valors a Tarragona
Presentació de la nova botiga de **Roba Amiga** a l'antic edifici de la indústria de la goma al carrer Apodaca.
Sebastià Comas explica com el seu sogre va fundar el negoci inspirat en idees de Xile, destacant la novetat de la **goma** i l'èxit de les espardenyes econòmiques.
L'adaptació del negoci a l'arribada del **plàstic**, una aposta de la nova generació de la família per modernitzar l'inventari.
El creixement de l'empresa, que va passar de ser uns baixos a ocupar tota la casa amb 22 treballadors distribuïts en tres pisos.
Reflexió sobre la competència del mercat actual i el valor del **producte industrial bo** davant de l'oferta de baix cost.
Història i llegat de la mítica Indústria de la Goma
L'emblemàtic edifici del carrer Apodaca de Tarragona ha iniciat una nova etapa amb la inauguració d'una botiga de comerç responsable de Roba Amiga. Aquest espai, conegut històricament com la Indústria de la Goma, té els seus orígens l'any 1933, quan Josep Morell Miseres va importar la idea de Xile.
L'evolució del negoci familiar
El negoci va néixer en un moment en què la goma era un material innovador, equivalent al que suposaria el plàstic anys més tard. Sebastià Comas, anterior propietari, destaca diversos moments clau:
- L'èxit de les espardenyes: En una època de postguerra on la gent treballadora no tenia sabates, la introducció de la sola de goma va ser una revolució econòmica i pràctica.
- L'arribada del plàstic: Tot i les reticències inicials del fundador, que buscava productes duradors i forts, la nova generació va apostar pel plàstic, sent pioners a la ciutat.
- Especialització industrial: Davant la competència de productes de baixa qualitat, el negoci es va centrar en el plàstic industrial de qualitat, mantenint-se viable fins a l'actualitat.
Creixement i transformació
El que va començar com uns petits baixos es va transformar en un edifici de tres plantes que va arribar a donar feina a més de 20 treballadors. Tot i que la part comercial d'estris de la llar ha canviat, el propietari subratlla la importància de la qualitat:
"Els xinos venien coses barates, que vol dir no gaire bones. Nosaltres veníem el plàstic però bo."
Avui, aquest espai històric tanca un cercle i es converteix en un punt de referència per al consum responsable a la ciutat.