Don Juan Tenorio segons Joan Pera i Lloll Bertran
El presentador situa l’acció a la Sevilla de 1545 i explica la trama de la gran aposta entre Don Juan i Don Luis Mejía, tot presentant l’origen del drama romàntic de Zorrilla.
Diàleg sobre la tradició de fer el Tenorio en clau d’humor: record de versions emblemàtiques (Capri, Cantinflas, Maria Santpere) i per què funciona com a comèdia.
Els artistes expliquen com mantenen el text original de Zorrilla, els ajustes en l’escena del sofà, l’ús de coixins, lliris i el repte de fer riure sense perdre la grandesa del vers.
Sorgeixen problemes de cobertura amb Joan Pere durant l’assaig. Parlen de la dinàmica de fer dues funcions diàries (tarda i nit) i de la interacció amb el públic com a tercer actor.
Comentaris sobre decorats de paper, apuntador, candilejas i la importància del ritme i del tempo per compaginar comèdia i moments més seriosos del text.
Detallen la temporada de Nadal a Barcelona i Tarragona, la possible continuació de la gira fins a l’estiu i la recepció del públic als diferents teatres de Catalunya.
Salutacions finals, bones expectatives d’entrades exhaurides, recomanacions per gaudir de l’obra i desitjos de ‘molta merda’ per a la temporada.
Don Juan Tenorio: Una versió entremaliada i gamberra
L'actor Joan Pera ens presenta la seva nova producció de Don Juan Tenorio, el clàssic de José Zorrilla, adaptat en clau d'humor juntament amb l'actriu Lloll Bertran. Aquesta obra busca recuperar l'esperit de les grans paròdies clàssiques, però amb un segell totalment propi i actualitzat.
Una proposta basada en l'humor i la tradició
L'espectacle no vol ser només una representació més, sinó una celebració del teatre més pur:
- Homenatge als clàssics: Tot i que no pretenen imitar-los, Joan Pera recorda amb carinyo les versions de Joan Capri i Maria Santpere, coincidint amb el centenari del naixement d'aquesta última.
- Només dos actors: Malgrat que l'obra compta amb una multitud de personatges (Don Juan, Don Luis, Doña Inés, Brígida, etc.), els dos únics protagonistes assumeixen tots els papers, generant situacions de gran intensitat i comicitat.
- Estètica entranyable: La funció recupera elements del teatre antic, com els decorats de paper, l'apuntador i les candilejas, buscant una màgia que s'està perdent en el teatre contemporani.
El contrast entre el drama i la farsa
Tot i que el text original és un drama romàntic de 1545 ple de duels i seduccions, Pera destaca l'absurd d'algunes situacions vistes des de l'actualitat:
"Un n'ha matat a 26, l'altre a 32, un n'ha seduït a 56, l'altre a 73... Per l'amor de Déu, posat en seriós no t'ho pots creure."
El ritme i el tempo són els pilars del muntatge, on es barreja la recitació perfecta del vers de Zorrilla amb trencaments constants de la quarta paret i gags físics derivats de l'edat dels actors o els canvis de vestuari accelerats.

