Eco i Distorsió: La música dels anys 60 a Barcelona
Presentació del periodista Guillem Soler i el seu darrer llibre musical sobre la Barcelona dels anys 60.
Explicació del format digital del llibre i la campanya de micromecenatge a Verkami per aconseguir l'edició en paper.
Descripció de les tres parts de l'obra: grups concrets, funcionament industrial i anàlisi social i cultural.
Reivindicació de grups menys coneguts i la necessitat de considerar la música pop com a part del patrimoni cultural.
L'autor defensa una perspectiva crítica i actual de la música dels 60, allunyada de la visió purament nostàlgica.
Els criteris de selecció dels grups basats en la seva popularitat i la dificultat de localitzar alguns músics per ser entrevistats.
Reflexió sobre el caràcter trencador d'una generació de músics autodidactes que van canviar el panorama musical.
Comparativa entre l'escena espontània i casolana de Barcelona i la indústria més professionalitzada de Madrid.
Debat sobre si es podria fer un treball similar a Tarragona i la falta d'interès institucional en la música pop.
Explicació técnica de per què el llibre es diu Eco i Distorsió, fent referència a l'evolució del so de la dècada.
Guillem Soler tria 'Soy así' de Los Salvajes com a himne generacional per tancar l'entrevista.
Eco i Distorsió: Redescobrint la Barcelona dels 60
El periodista musical Guillem Soler presenta el seu nou projecte, Eco i Distorsió, una obra que neix d'una recerca profunda realitzada entre 2008 i 2009 sobre els conjunts de música moderna de la Barcelona dels anys 60. El llibre, actualment disponible en format digital a través de la Generalitat de Catalunya, busca ara la seva edició en paper mitjançant una campanya de micromecenatge a Verkami.
Estructura i objectius del llibre
L'obra es divideix en tres blocs principals que analitzen el fenomen musical des de diferents angles:
- Trajectòria de grups: Un repàs detallat per la vida de 15 grups, des dels més populars com Los Mustang o Els Sírex, fins a formacions menys conegudes com Los No, Los Gogó o el folk reivindicatiu d'Els Tres Tambors.
- Context industrial: Una anàlisi de com funcionaven les discogràfiques, els locals de concerts i els mitjans de comunicació de l'època.
- Anàlisi social: Una reflexió sobre el significat cultural d'aquesta generació de músics.
Una perspectiva lluny de la nostàlgia
Soler subratlla que la seva intenció no és fer un exercici de nostàlgia, sinó dignificar i revaloritzar un patrimoni cultural sovint oblidat. El periodista destaca la importància de reconèixer aquests músics com a pioners autonòmics:
"No soc nostàlgic perquè jo no hi era; m'interessa saber com funcionaven, quina música feien i si és disfrutable des de la perspectiva actual."
L'escena barcelonina: Autenticitat i caràcter casolà
A diferència de la indústria de Madrid, més professionalitzada, l'escena de Barcelona es caracteritzava per un caràcter més espontani i casolà. Eren grups d'amics i veïns que, sense formació acadèmica ni conservatoris, agafaven guitarres elèctriques per imitar els sons que arribaven de l'estranger, creant un moviment absolutament trencador per l'època.
El títol del llibre, Eco i Distorsió, fa referència als dos efectes de guitarra que van marcar l'evolució sonora de la dècada: des del so net amb eco inspirat en The Shadows fins a la distorsió més pròpia del rock de garatge de finals dels 60.

