El camp d'aviació de la Pineda i la Guerra Civil
Salutacions i introducció del tema: el camp d’aviació de la Pineda i el seu autor, Pedro Tinya.
S’explica la gestació del camp durant la Segona República, els primers estudis d’aviació a Tarragona i els objectius comercials i turístics.
Des de l’inici de la Guerra Civil, la transformació del projecte en base militar, la construcció accelerada, els primers aterratges civils i els bombardejos soferts.
Distribució de les esquadretes de mosques al camp de la Pineda, especialment la tercera esquadreta i la seva composició inicial i posterior.
Revisió dels 10 capítols del llibre: introducció històrica de l’aviació, contextualització regional, aspectes tècnics i socioeconòmics (jornals dels obrers).
Origen i descrició de les fotografies militars de reconeixement, bombardeigs i restes actuals (refugi, hangars, torre de Virgili).
Punts de venda del llibre a Vilaseca i futur accés a Tarragona. Agraïments i despedida.
Història i Construcció del Camp d'Aviació de la Pineda
L'historiador Pedro Tinya presenta el seu llibre sobre el camp d'aviació de la Pineda (Vila-seca), un equipament que va néixer d'un projecte civil durant la Segona República i que va acabar convertint-se en una base militar clau durant la Guerra Civil Espanyola.
Orígens i funcions operacionals
- Projecte inicial: Va sorgir com una iniciativa per fomentar el turisme i el comerç a Tarragona, a més de donar feina a la població obrera aturada.
- Activitat militar: Les obres van començar 20 dies després de l'esclat de la guerra. Va servir com a base per a la tercera esquadreta de mosques, una unitat republicana inicialment russa i posteriorment formada per pilots espanyols.
- Infraestructures: Es va construir una pista, refugis, hangars i una carretera que connectava el camp amb Tarragona en 15 minuts.
Documentació i vestigis actuals
L'autor ha consultat l'arxiu de l'Exèrcit de l'Aire a Madrid, recuperant imatges d'espionatge dels bàndols italià i alemany.
"Hi ha imatges magnífiques a 2.500 metres d'alçada on es veu tot el camp i el bombardeig del 16 d'abril de 1938."
Actualment, encara es poden trobar alguns vestigis de la instal·lació:
- 1 El refugi antiaeri.
- 2 La Torre de Virgili, que s'utilitzava com a torre de guaita per avisar de les incursions aèries.
- 3 L'emplaçament és proper a la Vila Romana de Calípolis, en la partida del Prat del Vinyana.

