El primer franquisme sindical a Tarragona i comarca
El presentador introdueix Antoni Gavaldà i explica el seu nou llibre sobre el franquisme sindical a Tarragona i comarca (1939-1944).
Gavaldà detalla l’enfocament centrat en persones i actuacions, basat en més de 340 fitxes individuals procedents de l’Arxiu General de l’Administració.
Explicació de la crema d’arxius de la Falange i la salvaguarda parcial de documents a comarques, i l’ús de la documentació expurgada de Madrid.
Descripció de les noves estructures: Hermandades de Labradores, confraries de pescadors i gremis professionals, i la creació de la Central Nacional Sindicalista.
Funció dels cupos en un context d’autarquia i escassetat de matèries primeres, i l’aparició de l’estraperlo entre la població.
Conflictes entre partit i sindicat, caiguda de governadors civils per corrupció, i l’elecció de persones fidels al règim.
Gavaldà anuncia una síntesi comparativa entre Tarragona, Reus i Terres de l’Ebre i la continuïtat de la recerca.
Anàlisi del Sindicalisme Franquista (1939-1944)
L'historiador Antoni Gavaldà, professor de la Universitat Rovira i Virgili, presenta un estudi exhaustiu sobre els mecanismes de control social i econòmic durant la postguerra a la comarca del Tarragonès. L'obra se centra en el període comprès entre el final de la Guerra Civil i les primeres eleccions sindicals del règim.
Metodologia i Fonts Documentals
L'autor destaca la importància de mirar més enllà de la legislació per centrar-se en el factor humà. La recerca s'ha basat en:
- Persones i actuacions: Un seguiment detallat de més de 340 individus amb noms i cognoms.
- Arxius salvats: La documentació prové de l'Arxiu General de l'Administració, recuperant dades de fitxes de la Falange que van sobreviure a la destrucció sistemàtica d'arxius.
- Perfils diversos: Des de sectors clarament de dretes fins a "reciclats" d'esquerres que van passar a col·laborar amb el nou ordre per necessitat o supervivència.
"Més que mirar les lleis, hem de mirar les persones, a veure com actuaven."
Estructura del Poder Sindical
Després de la supressió de la CNT, la UGT i la Unió de Rabassaires, el règim va articular el control mitjançant la Central Nacional Sindicalista (CNS), dividida en tres grans eixos al Tarragonès:
- 1 Hermandades de Labradores: Per al control de la pagesia i la producció agrícola.
- 2 Confraries de Pescadors: Estructura per al sector marítim a Tarragona i Torredembarra.
- 3 Gremis de Serveis: Fins a 12 gremis que agrupaven sectors com la construcció, el metall o l'hostaleria.
Autarquia i Estraperlo
El resum posa èmfasi en el poder econòmic d'aquestes juntes, que gestionaven els cupos i el repartiment de matèries primeres en una època de misèria. Aquest sistema d'intervenció estatal de l'oli i altres productes bàsics va fomentar el mercat negre o estraperlo, mentre la població patia una forta repressió i mancances severes.

