Investigació sobre sanitat marítima (1720-1900)
Introducció de Pedro Tinya com a guanyador del cinquè Premi d'Investigació Port de Tarragona pel seu treball sobre sanitat marítima (1720-1900).
Explicació de per què es tria el període entre 1720 (pesta de Marsella) i 1900 (canvi de model cap a estacions sanitàries modernes).
Detall de l'estructura del treball: historiografia, malalties, organització legislativa i l'estudi específic de la costa de Tarragona.
Recorregut per les fonts documentals, des de les actes municipals de Vila-seca fins als arxius estatals de Madrid i la Corona d'Aragó.
Descripció de com s'activaven les alertes, el paper de les juntes de sanitat i l'ús de llatzerets per a les quarantenes dels vaixells.
Anàlisi de la transformació del litoral i menció d'oficis antics com el 'morbero', amb la previsió de publicació del llibre en un any.
Sanitat Marítima i Salut Pública a la Costa de Tarragona
L'historiador Pedro Tinya, llicenciat per la Universitat Rovira i Virgili, ha estat guardonat amb el cinquè Premi d'Investigació Port de Tarragona pel seu treball centrat en la gestió de la sanitat marítima entre els anys 1720 i 1900. Aquesta recerca, dotada amb 6.000 euros, serà publicada properament dins la col·lecció Saturnino Bellido.
Estructura i objectius de la investigació
El treball s'articula al voltant de quatre eixos fonamentals que busquen omplir un buit en la historiografia actual sobre les polítiques de vigilància costanera:
- Historiografia del control sanitari: Revisió dels estudis previs.
- Epidèmies i malalties: Anàlisi de la transmissió marítima de patologies com la pesta o el còlera.
- Organització administrativa: L'estudi de les lleis i les juntes de sanitat.
- Defensa de la costa tarragonina: Estudi localitzat a municipis com Cambrils, Vila-seca, Salou, Torredembarra i el Vendrell.
Mecanismes de control històrics
L'autor explica que, davant l'amenaça d'una epidèmia (com la famosa pesta de Marsella de 1720), s'activaven cordons sanitaris i les juntes municipals realitzaven inspeccions a les embarcacions.
"En funció de l'estat sanitari, les embarcacions podien ser admeses a plàctica o enviades a un llatzeret per fer la quarantena."
Fonts documentals i transformació del paisatge
Per dur a terme l'estudi, Tinya ha consultat fons a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, l'Arxiu del Port de Tarragona i diversos arxius navals. A més de la vessant mèdica, la recerca inclou una anàlisi de la cartografia històrica per documentar com ha canviat la façana marítima, la canalització de rieres i la pèrdua de patrimoni com les torres de guaita.

