Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2013. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Berto Romero i l'art de la comèdia natural
Berto Romero exposa per què prefereix el terme ‘comedian’, la seva voluntat de no canviar de registre i la necessitat que el públic conegui què va a veure: humor i diversió.
Explica la seva aversió al ‘cartó’ en la interpretació teatral i com treballa perquè els seus espectacles semblin improvisats tot i el guió mil·limètric; defensa la mentida com a recurs essencial en la comèdia.
Repassa els pioners (Gila, Eugenio, Rubianes, Godoy) i el boom del Club de la Comèdia, subratllant que l’originalitat resideix en la forma i no tant en els temes quotidians.
Descriu la llibertat creativa i la riquesa de la ràdio com a gènere: la construcció de personatges, reportatges falsos i gags sonors, i l’aprenentatge de la disciplina de l’escriptura de guió.
Comparteix la vivència dels seus primers anys al teatre sense reconeixement, les noves possibilitats i límits de la televisió amb Buenafuente i l’equilibri entre guió i improvisació.
Detalla com desenvolupa els espectacles per fases, fent-ne parts durant les prèvies, recollint el feedback del públic i descartant el que no funciona.
Parla dels punts de partida reals (paternitat, salut, vida quotidiana) i del seu viatge al surrealisme, combinant crítica social i humor cínic per construir continguts frescos.
Reflexiona sobre la complexitat i l’exigència del gènere còm ic, la seva necessitat social com a vàlvula d’escapament i l’absència de fórmules màgiques per a nous humoristes.
L'ofici de ser 'comedian'
Berto Romero es redefineix sota el terme comedian, una paraula que engloba la seva polifacetisme en ràdio, televisió i teatre. Durant l'entrevista, l'humorista destaca que la seva eina principal és la combinació de la paraula i la naturalitat. La seva obsessió és que el treball no sembli impostat ni memoritzat, buscant sempre una connexió orgànica amb l'espectador.
La mentida i la realitat quotidiana
L'autor defensa la mentida com una eina narrativa fonamental en la comèdia, tot i que sempre parteix d'elements reals de la seva vida per construir les històries:
- Utilitza temes quotidians: la paternitat, la salut o el pas del temps.
- Porta aquestes situacions reals cap al surrealisme.
- > "La gent que em vindrà a veure voldrà riure; si no, seria una sorpresa desagradable."
Trajectòria i referents
Berto recorda els seus inicis amb el col·lectiu El Cansancio l'any 1998 i la seva posterior eclosió mediàtica amb Andreu Buenafuente. Tot i la seva fama televisiva, reivindica el seu bagatge previ i cita referents clau de l'humor com Pepe Rubianes, Gila o Eugenio. Considera que, tot i que els temes ja han estat tractats des de l'època grega, la novetat resideix exclusivament en la manera de fer-ho i en el segell personal.
L'exigència de la comèdia
L'humorista reflexiona sobre la dificultat del gènere, afirmant que si una comèdia no és excel·lent, el públic la percep com a dolenta. A diferència d'altres gèneres com el thriller, el riure no admet mitges tintes. Per això, treballa els seus espectacles de cara al públic, eliminant qualsevol fragment que no aconsegueixi la resposta desitjada.