L'art del retrat institucional: Entrevista al pintor Mempo
El pintor explica que no coneixia el president i va quedar meravellat per la seva amabilitat i cordialitat durant la primera visita al despatx.
Sorgeix a partir d’un article sobre la polèmica de gastar 190.000 € en un retrat institucional. Es discuteix la despesa en art públic i la falta de coherència amb l’austeritat.
Detalla la diferència entre realisme i hiperrealisme, i exposa que un retrat com aquest requereix uns tres mesos de treball no continu, amb pauses i correccions constants.
El pintor parla de l’exposició a Reus dins l’Any Fortuny i de la possible participació en una mostra a Berlín, destacant les diferències en el concepte artístic.
El retrat anirà a la recepció del Palau de la Generalitat. Es parla de la necessitat de nous referents artístics a Catalunya i de potenciar la visibilitat internacional del sector.
Conversa sobre art, política i realisme
El pintor Mempo comparteix la seva experiència personal en fer el retrat del president Artur Mas i reflexiona sobre el paper de l'art en les institucions públiques i el concepte d'austeritat.
L'origen del projecte i la crítica a la despesa pública
L'obra neix arran d'una polèmica sobre els elevats costos dels retrats institucionals a l'Estat espanyol. L'artista destaca diversos punts clau:
- La polèmica sobre el retrat d'Alvarez Cascos i les declaracions d'Antonio López sobre un pressupost de 190.000 euros.
- La crítica a l'ús de diners públics per a obres amb preus desorbitats en temps de retallades.
- La decisió personal de Mempo de regalar el quadre al president Mas com a gest de proximitat.
El procés creatiu i l'estil pictòric
Mempo defineix el seu treball dins del realisme, fugint de l'etiqueta d'hiperrealisme pur:
- Temps de producció: Un retrat d'aquestes característiques requereix aproximadament tres mesos de feina.
- Objectiu artístic: No busca només la precisió lineal de la fotografia, sinó capturar l'ànima de la persona retratada.
- Metodologia: La pintura no s'entén com una feina d'horari fix, sinó com un procés que depèn de la inspiració i l'estat d'ànim de l'artista.
La projecció de l'art català
L'entrevista conclou amb una reflexió sobre la situació actual dels artistes a Catalunya:
"Catalunya s'està quedant sense referents internacionals... cal donar empenta als artistes de casa per deixar empremta en la història."
L'artista subratlla la importància de crear una marca cultural forta per projectar al món la identitat i l'energia del país, lamentant la pèrdua de grans figures com Miró, Gaudí o Tàpies.

